Síndrome d'alienació parental: mares que perden els fills per denunciar abusos sexuals del pare

"Has de respirar i agafar forces i dir-li a la teva filla de la millor manera possible i la menys traumàtica possible que se n'ha d'anar, i tornes a casa sense els teus fills, buida totalment, trencada... és que ni ho puc definir", diu una mare que es vol mantenir en l'anonimat.

Recorda el moment en què va haver d'entregar els seus fills al seu pare per ordre judicial. És un relat que comparteixen algunes dones. Sospiten que la seva parella ha pogut abusar sexualment dels fills. Ho denuncien: primer a les unitats pediàtriques i després als jutjats. No aconsegueixen prou proves en el procés judicial --o potser no n'hi ha-- i la seva denúncia se'ls acaba girant en contra. Es creu que són elles les que s'han inventat uns abusos per separar el pare dels fills, com una mena de venjança.

"Ens tracten com si tinguéssim un problema mental, que realment estem amb una obsessió que aquests nens van ser maltractats", diu Isabel Hervás, portaveu de la plataforma "Yo sí te creo".

"El sistema ho capgira tot, et criminalitza a tu i arriba l'arrencament, que és el que em va passar a mi el 2020, que vaig haver d'entregar els meus dos fills."

Aquestes declaracions les fa una altra dona d'aquesta plataforma que treballa per abolir la controvertida síndrome d'alienació parental, una síndrome que per a elles ha estat la seva condemna. Tot i que algunes tenen informes mèdics en què es validen indicis d'abusos sexuals, el procés judicial no els acaba prenent prou en consideració.

"Quan la meva filla exposa el que el seu pare li fa, la qüestionen i li diuen si això li fa dir la mare. La meva filla diu que no, que ho diu ella. I a partir d'aquí ja tinc el meu primer informe que diu que hi ha una preocupació excessiva, derivada d'una síndrome d'alienació parental. I que hi ha un contagi del discurs matern", explica.

Richard Gardner, el creador de la SAP

L'alienació parental --coneguda amb la sigla SAP-- va ser un terme ideat per Richard Gardner (1931-2003), un psiquiatre nord-americà, als anys 80 del segle passat. Avui dia, els experts rebutgen de ple aquesta teoria: "És una cosa molt més complexa, el SAP és una simplificació anticientífica i el psicòleg normalment ja sap que amb el SAP no n'hi ha prou. Potser és un argument de litigants i no de psicòlegs", explica Guillermo Mattioli, degà del Col·legi de Psicologia de Catalunya.

Segons els psicòlegs, les relacions personals no es poden simplificar en binomis d'alineadors i alienats perquè les situacions són molt més complexes:

"Totes les situacions són com a mínim triangulars, i normalment múltiples triangles que s'entrecreuen, i el diagnòstic de SAP no recull ni la complexitat descriptiva ni el patiment i a sobre genera patiment, sobretot en els nens, a qui situa en una situació d'impossible resolució."

La demanda que es fa des de diversos sectors és que, en aquests casos, es posi al nen al centre i se l'escolti, a banda de les opinions i reaccions dels seus progenitors. De fet, el Consell General del Poder Judicial, el 2016, ja va recomanar no usar l'alienació parental i ho ha seguit fent en altres documents, com a la "Guia de criteris d'actuació judicial en matèria de custòdia compartida" on es parla del SAP com "una construcció teòrica sense base científica reconeguda".

A partir de llavors, però, alguns juristes, com Paula Reyes Cano, la vicepresidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, assegura que és una realitat que segueix aplicant-se als jutjats i que en moltes ocasions entra a partir d'informes psicosocials. Reyes denuncia que el concepte muta per seguir utilitzant-se la mateixa teoria: "És molt significatiu que comença a no anomenar-se 'la síndrome d'alienació parental'. I comença a denominar-se 'manipulació materna', 'interferències parentals', 'conflictes de lleialtats'...".

O la "preocupació mòrbida materna", com li van dir en un informe a Isabel Hervás, que explica el que li va passar llavors, quan va seguir denunciant el pare i es va negar a entregar la filla a l'altre progenitor.

"Si tu segueixes denunciant, vas a pitjor i al final acabes que poden portar la nena a una casa d'acollida i, fins i tot, et poden treure el dret d'estar-hi en contacte."

Això és el que ha passat en el cas d'aquestes tres dones: totes tres han perdut la custòdia dels fills.

Paula Reyes segueix mencionant el creador de la síndrome, Richard Gardner, en aquest punt: "El sistema judicial té l'amenaça constant, creada per Gardner --la teràpia de l'amenaça--, i si tu no compleixes amb el règim de visites pot modificar-se la guarda i custòdia."

Segons una de les dones que es troba en aquesta situació, els seus casos no tenen solució en el que consideren una societat conservadora:

"Quan tu denuncies un abús o un maltractament per part del 'pater familias', el sistema és profamílies i conservador i ho sabem, que el que passa a casa es queda a casa, i quan tu vols donar-li la llibertat i protegir la integritat del teu fill, ja estàs sepultada de per vida", denuncia.

El Departament de Salut assegura que des del canvi de model d'actuació davant el maltractament a la infància, el 2019, no s'utilitza cap diagnòstic amb la terminologia d'alienació parental. Des de fa un any la Generalitat ha creat una xarxa d'hospitals a tot el territori on s'avaluen casos de possibles abusos sexuals a menors.

Fins llavors, l'hospital de referència era Sant Joan de Déu, a Barcelona, on s'avaluen uns 300 casos cada any. La Fiscalia General de l'Estat ha anunciat fa poc mesures per corregir les disfuncions: deixar d'utilitzar la SAP i escoltar de manera activa els menors.

Però, en els casos anteriors, les conseqüències per a aquestes mares encara perduren.