Recreació de l'Agència Espacial Europea (ESA) d'un satel·lit en descomposició a l'espai
Recreació de l'Agència Espacial Europea (ESA) d'un satèl·lit en descomposició a l'espai

Síndrome de Kessler, el perill de les deixalles espacials que pot afectar les comunicacions

Hi ha unes 10.000 tones de residus orbitant la Terra que suposen un perill més per les col·lisions que per una caiguda directa

Lorena Garcia LeyvaActualitzat

L'observació de l'objecte lluminós que la nit del 29 de març va sobrevolar el cel de Catalunya va disparar diferents hipòtesis sobre el seu origen, també que es tractés de brossa espacial que havia travessat l'atmosfera. Finalment, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va confirmar que es tractava d'un asteroide amb una trajectòria poc convencional.

L'incident ha tornat a posar sobre la taula la situació de les deixalles espacials. Actualment, es calcula que hi ha més de 130 milions de fragments de deixalla espacial en l'òrbita de la Terra. Segons l'Agència Espacial Europea, hi ha 35.000 peces grans, però la immensa majoria són ferralla molt petita de menys d'un centímetre.

Són peces procedents sobretot de satèl·lits en desús, coets i estacions o naus espacials. En total, 10.000 tones de residus en moviment a l'espai.

Les deixalles espacials s'han convertit en un autèntic problema perquè, fins i tot en el cas de fragments minúsculs, la seva velocitat de moviment és tan ràpida que dispara el seu potencial destructor.

Miquel Sureda, professor i investigador de la UPC, és físic i enginyer aeronàutic: "Fins i tot peces de la mida d'una bala que poden semblar inofensives es poden moure a una velocitat de 9 quilòmetres per segon. És com anar de Barcelona a Girona en 10 segons."

"Quan aquestes peces tan petites col·lideixen contra un satèl·lit, poden trencar-li els panells o directament rebentar-lo."

El risc hipotètic d'aquesta congestió és una col·lisió en cadena contra satèl·lits operatius, coneguda com a síndrome de Kessler: "Això augmentarà encara més el nombre de peces i per cada satèl·lit que es trenca tenim, per exemple, un satèl·lit GPS que deixa de funcionar, fallaran comunicacions..."

Un escenari com aquest podria afectar moltes de les comunicacions que tenim.

Recreació de l'Agència Espacial Europea (ESA) de les deixalles espacials que envolten el planeta
Recreació de l'Agència Espacial Europea (ESA) de les deixalles espacials que envolten el planeta

En canvi, fa patir menys que puguin impactar a la Terra. Jorge Nuñez, catedràtic del Departament d'Astronomia de la UB i director de l'Observatori Fabra, explica que és poc freqüent que els residus que puguin travessar l'atmosfera "arribin intactes a la Terra".

"A més, tres quartes parts de la Terra són aigua, una altra gran part són boscos i, per tant, no estem davant un perill imminent en zones habitades."


Què se'n pot fer?

Per regular el problema de la deixalla espacial, es treballa des de fa anys en una doble línia. D'una banda, el disseny de missions que permetin la retirada de la brossa més voluminosa, i de l'altra, la catalogació i el seguiment de les escombraries espacials.

Nuñez ho explica així: "La millor opció és tenir-ho tot catalogat de manera que es pot saber quan et ve a sobre una escombraria espacial per esquivar-la".

Cada setmana es registren a l'espai avisos de risc de col·lisions de fragments de brossa amb satèl·lits en actiu que obliguen els operadors a redirigir la seva trajectòria per evitar l'impacte i garantir l'operativa del satèl·lit.

Des de Catalunya la contribució a la catalogació europea de les deixalles espacials es fa des de l'Observatori Astronòmic del Montsec. Existeixen catàlegs russos i americans. La UE està creant des de fa anys el seu propi catàleg de zero d'escombraries espacials. Es fa amb radars i telescopis astronòmics. Des de Catalunya s'està col·laborant a partir de 2 telescopis que són al Montsec. Fan escombrats del cel durant les nits i les observacions s'introdueixen en bases de dades.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut