Singapur, el país amb el passaport més poderós del món, però cal vigilar si es visita

El de Singapur no és com la resta d'aeroports del món. Un bosc al bell mig, presidit per la cascada interior més alta del planeta -de 40 metres-, dona la benvinguda als visitants i els avisa que aquest país no vol ser com la resta. Vol anar un pas més enllà. 

Amb les expectatives a dalt de tot i, curiosament, sense cap segell nou al passaport després d'entrar al país, un cop fora de l'aeroport de Changi --que enguany ha estat nomenat el millor del món als World Airport Awards, per dotzena vegada ja--, encara es necessita una estona abans d'apreciar la sumptuositat del centre d'aquesta ciutat estat. 

Des del metro que connecta l'aeroport amb el centre, i enmig de ciutadans atrapats amb la vista als seus telèfons intel·ligents, només s'observen les desenes de pisos rusc enormes on s'amuntega tota la població, als afores. 

Al centre de la ciutat tot són oficines i hotels; no hi viu ningú. Potser per això després de dinar és habitual veure singapuresos dormint, asseguts a taula i amb el cap recolzat sobre els braços, dins de restaurants. Grans edificis i, sobretot, una neteja impol·luta, tapen una realitat, la de les prohibicions, que de mica en mica es deixarà entreveure. 

El país de les restriccions

"No fumeu. Multa 1.000 dòlars", "No doneu menjar [als coloms], multa 1.000 dòlars", "Possessió de 20 grams de droga, pena de mort". Són algunes de les prohibicions dibuixades en una samarreta de souvenir --encapçalada pel títol "Singapur. La ciutat de les multes"--, que es ven als turistes al centre de Singapur. Un missatge que podria considerar-se en clau d'humor si no fos tan cert. 

A Singapur no s'hi poden importar, fabricar o vendre xiclets, per una llei governamental imposada a principis dels anys 90 que al·legava que els consumidors enganxaven el xiclet als metros, trens o ascensors i això n'impedia el bon funcionament.

Alguns singapuresos reconeixen discretament que van a comprar-los d'estranquis a Malàisia, el país veí.

Tampoc està permès fumar --alguns cartells al carrer estableixen zones concretes on sí que es pot--, ni escopir al carrer.

Ni tan sols es permet dormir despullat. Un cartell a les parets dels passadissos de l'alberg, amb el símbol de prohibit fumar, amenaça els visitants rebels: "No desobeïu. Us vigilem."

Algunes ambaixades estrangeres, com la de l'Argentina, adverteixen els seus ciutadans de les restriccions que han de tenir en compte a l'hora de viatjar al país asiàtic. 

"Els delictes contra la propietat que en altres països sóns sancionats amb penes menors (carteristes o petits furts en supermercats, centres comercials, etc.), a Singapur estan sancionats amb major severitat."

La normativa de Singapur inclou la pena de mort per als següents delictes, alerta l'ambaixada: "Tràfic de drogues, segrest, assalt grupal a mà armada seguit de mort, tret il·legal amb armes de foc, instigació al suïcidi de menors de 18 anys i homicidi".

Al país no n'hi ha prou de prohibir; s'ha d'amenaçar constantment perquè el ciutadà prengui consciència dels riscos que corre. En una zona de restaurants a l'aire lliure, un cartell torna a recordar-ho: "Netegeu la taula per estalviar-vos una multa". 

On no hi ha restriccions, paradoxalment, és en les mesures per fer front a la crisi climàtica. Singapur és el país amb el consum per càpita més gran d'aigua embotellada del món, amb 1.129 litres el 2021, segons l'ONU, malgrat que l'aigua de l'aixeta és generalment potable, segons els paràmetres de l'OMS.  

Les dues cares de Singapur

Malgrat el reguitzell de prohibicions que imposa Singapur, alhora el país vol mostrar-se modern i pròsper, i les xifres de riquesa dels seus habitants apunten en aquesta direcció. El PIB per càpita, el 2022, ha estat de 78.574 euros, una dada que el situa al lloc número 8 del rànquing mundial. 

Un informe del banc HSBC, a més, estima que a Singapur gairebé el 15% de la població podria tenir un milió de dòlars el 2030, i d'aquesta manera inclús podria superar la proporció de milionaris dels Estats Units i la Xina, entre altres potències. 

Singapur també es vol mostrar segur: ha escalat fins al sisè lloc del rànquing de pau global. El 2022, ocupava la desena posició.

Però el país té una cara B, sovint invisible per als visitants que només hi són de pas, fent escala mentre es dirigeixen a destinacions turístiques més atractives com Indonèsia o Austràlia. 

El país ha caigut fins al lloc 129 de 180 en l'índex de llibertat de premsa, com denuncia Reporters sense Fronteres: "Malgrat l'etiqueta 'Suïssa de l'Est' que s'utilitza sovint en la propaganda del govern, la ciutat estat no es queda lluny de la Xina quan es tracta de suprimir la llibertat de premsa."

"Els ciutadans han de fer front a una maquinària mediàtica que està estretament controlada pel govern."

"L'assetjament de les autoritats ha silenciat constantment els pocs llocs web de notícies independents", explica l'ONG.

15 execucions després de la pandèmia

D'un país on no acostumen a arribar informacions més enllà de l'oasi de prosperitat econòmica, les notícies d'execucions que apareixen a la premsa internacional obliguen a fer-se preguntes. 

Per què Singapur encara manté la pena capital, quan la majoria dels països l'han anat erradicant? El govern al·lega que és la manera més eficaç de combatre la drogoaddicció, malgrat que campanyes com la d'Amnistia Internacional diuen tot el contrari. 

A Singapur només cal ser descobert amb un mínim de 500 grams de marihuana per traficar i 15 grams d'heroïna per fer front a la pena capital. Almenys 15 persones han estat penjades des que el govern va reprendre les execucions després d'una pausa de dos anys per la pandèmia de covid.

Una de les últimes víctimes, aquest estiu, ha estat Saridewi Djamani, de 45 anys, la primera dona a ser executada en els darrers 20 anys acusada d'haver traficat amb 30 grams d'heroïna. 

Un diplomàtic singapurès, que ha fet carrera treballant a les ambaixades arreu del món, critica la fixació que creu que té Europa sobre la pena de mort al país, que ell defensa. "El meu cosí ha estat addicte a les drogues i sé com l'ha perjudicat i el mal que li ha fet", diu per justificar la seva defensa de la pena capital.

Ara, retirat de la diplomàcia més convencional, i al capdavant d'una fundació dedicada a estrènyer llaços entre Àsia i Europa, critica que la Unió Europea reclami a Singapur reformes pel que fa a qüestions com la pena de mort a canvi de subministrar-los finançament. "Europa hauria de quedar-se els seus drets humans per a ella mateixa i deixar-nos en pau", sentencia el diplomàtic, enfadat.