Síria, la baula trencada de la "cadena de resistència" xiïta

Sovint es dibuixa als mapes la "mitja lluna xiïta" o "l'arc xiïta". Es tracta d'una entitat geopolítica supraestatal on es concentra la majoria de la població xiïta del Pròxim Orient i l'Orient Mitjà. Hi ha concentració de població i concentració de poder.

En alguns casos, el poder xiïta va associat a una majoria de població d'aquesta confessió religiosa. En altres casos, l'evolució política i les ingerències exteriors han fet que a una població xiïta la governi una minoria sunnita, com l'Iraq de Saddam Hussein, o a la inversa, com la Síria de Bashar al-Assad, que ara s'ha desfet.

L'expressió "arc" o "mitja lluna creixent" arrenca del dibuix sobre el mapa d'aquests països. La punxa inferior arrenca a Bahrain, corre cap a l'Iran, l'Iraq i Síria, i acaba amb el pinacle superior al Líban.

Aquest "arc xiïta" s'ha autoanomenat, sovint, "cadena de resistència", en al·lusió a l'enfrontament estratègic i ferotge entre l'Iran i Israel. I en aquesta cadena, Síria era "la baula d'or". El qualificatiu és de l'exministre d'Exteriors iranià i ara assessor internacional de l'aiatol·là Alí Khamenei, Alí Akbar Velaiati.
 

"Trànsit interromput" a la via Teheran-Beirut

La fugida de Bashar al-Assad significa la pèrdua d'un govern xiïta, substituït pel govern de la majoria social sunnita. També significa la pèrdua de la línia del contínuum territorial que permetia subministrar ideologia i, sobretot, armes i efectius a les milícies de Hezbollah al Líban. Teheran ha perdut una "frontera terrestre" amb Israel.

Les estimacions sobre l'arsenal de la milícia xiïta libanesa de Hezbollah, l'organització militar no estatal més poderosa del planeta, són variades. Els analistes xifren el nombre de cotes i míssils que han arribat a acumular en uns 130.000. La seva procedència és iraniana. I Síria és, com deia l'exministre d'Afers Exteriors iranià, una baula d'or.

Les rutes de trànsit d'armament i material militar que han greixat i engreixat la maquinària bèl·lica de Hezbollah passen necessàriament per Síria. Un mapa de les vies de subministrament d'armes Teheran-Beirut mostra la fractura logística que ha provocat la caiguda de Bashar al-Assad.

Hezbollah, molt tocat per la darrera guerra amb Israel, que ha eliminat la seva cúpula en dues ocasions, dotzenes d'alts comandaments i un nombre indeterminat de milicians, es queda sense polvorí.

I l'Iran, que ha fet servir Hezbollah per alimentar la guerra amb Israel, perd la canonada de la manxa que li permetia atiar el foc amb Israel quan li convenia. La capacitat de l'Iran per generar inestabilitat ha quedat molt tocada.

Incertesa sobre el futur paper de l'Iran a la regió

Ningú no va preveure fa deu dies, quan des del reducte d'Idlib una amalgama de milícies rebels va atacar Alep, que ara serien a Damasc, ocupant les institucions amb un ordre que, sovint, no acompanya els canvis de règim. Tampoc a Teheran van preveure que la seva ambaixada a Damasc seria ocupada per manifestants, que van esquinçar els retrats dels "herois" iranians Qassem Soleimani i Hassan Nasrallah.

Ara l'Iran podria mirar d'accelerar el seu programa d'enriquiment d'urani, vist que a la Casa Blanca hi accedirà, de nou, l'home que va acabar amb l'acord nuclear. Però difícilment, si més no a curt termini, aconseguirà recuperar l'esfera d'influència a la regió que tenia quan Síria, "l'anella d'or de la cadena de resistència de l'arc xiïta", era una baula segura per a Teheran.