Síria nega que tingui casos de coronavirus, una amenaça més als camps de refugiats

Com pots rentar-te les mans sense aigua potable ni gel desinfectant? De quina manera mantens el metre de seguretat en un camp densament poblat? Pots confinar-te, quan vius en una tenda sense menjar o en estat de setge? És la situació de molts camps de desplaçats sirians, convertits en precàries ciutats.

La crisi de la Covid-19 es viu amb preocupació a Síria, on la guerra -que ja fa 10 anys que dura- ha castigat especialment el sistema sanitari. Les autoritats asseguren que no tenen infectats, però l'Organització Mundial de la Salut adverteix que un brot als camps de desplaçats seria pràcticament impossible de contenir.

Metges voluntaris comencen a impartir tallers per intentar frenar un brot que seria difícil d'aturar, com admet Ali Ghazal, un dels facultatius:  

"Als camps hem de difondre una consciència precisa sobre la malaltia, perquè la densitat de la població ens va en contra, les condicions de vida són molt dolentes i hem de ser conscients de la gravetat de la malaltia."

Al nord-oest de Síria, la guerra només ha deixat hàbils la meitat dels centres sanitaris.

En un campament d'Idlib s'hi fan proves per detectar un virus que els desplaçats temen per la seva vulnerabilitat, com ha pogut comprovar el doctor Omar Hammoud:

"Tenen por i, si veuen o senten alguna cosa, ens venen a preguntar: 'Hi ha casos?' Sempre els diem que no n'hi ha. Els alleugem de les preocupacions."

Síria insisteix que està lliure de la pandèmia, malgrat que tots els països veïns -el Líban, i també a Turquia, l'Iraq, Jordània i Israel- hi ha casos positius. I que l'Iran -amb un gran trànsit de pelegrins i de combatents cap a Síria- és el segon focus mundial.

Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, el règim estaria silenciant el nombre d'infectats. Això, en un país malalt en el desè any de guerra, mort, destrucció i desplaçats.