L'ANC considera que l'amnistia blanqueja l'Estat i demana als partits una DUI o eleccions

Acte de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquest matí a la plaça Urquinaona de Barcelona, l'icònic escenari de les protestes multitudinàries, ara fa quatre anys, contra la sentència del procés. Un acte per reivindicar l'1-O en aquest sisè aniversari del referèndum.

L'acte ha començat passades les 11, amb la intervenció de tres activistes que han reivindicat la vigència de l'1-O i la necessitat de superar les diferències internes de l'independentisme: la cantant Júlia Balas, Nacho Pallàs, de la plataforma Meridiana Resisteix, i Marcel Vivet, jutjat per la seva participació en una protesta d'Arran contra Jusapol.

Balas ha tancat el seu parlament aixecant una foto del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i deixant-la dins d'un contenidor d'escombraries mig cremat al costat del faristol.

"Tots aquests que ens impedeixen millorar i tirar endavant, al contenidor", ha dit mentre ho feia. Un contenidor al qual després de cada parlament també hi han anat a parar fotografies de Mariano Rajoy, president del govern espanyol ara fa sis anys; del jutge Manuel Marchena, del Tribunal Suprem, que va presidir el judici del procés; i del rei Felip VI.

Ha tancat l'acte la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, que ha reivindicat que "aquella lluita de l'1 d'Octubre és aquí i continua".

"No volem més suposats moments històrics ni pactes històrics", ha dit Feliu abans d'afegir: "L'única data històrica que volem és la de la independència, cap més pacte històric ni mandanga històrica".

També ha retret a ERC i Junts que siguin al Congrés dels Diputats "negociant no sé què" en comptes de ser a Catalunya per "fer complir la voluntat de l'1 d'Octubre", i ha reivindicat que "la independència s'ha de fer al Parlament de Catalunya".

"No volem que ens perdonin pel que vam fer l'1 d'Octubre", ha dit, en referència a l'amnistia reclamada al PSOE en les negociacions per a la investidura de Sánchez, "ni tenim gaire ganes de perdonar fins que no hàgim fet la nostra pròpia independència".

"A Madrid li poden dir amnistia, li poden dir autodeterminació i li poden dir qualsevol cosa; aquí a Catalunya això ha de dir independència", ha afegit, abans de proclamar que una amnistia que no vagi acompanyada d'una declaració d'independència al Parlament serà una "amnistia parany que només servirà per blanquejar l'estat espanyol, que viola els drets fonamentals".

"Si al Congreso hi una llei d'amnistia, el mateix dia que s'aprovi, al Parlament de Catalunya ha de ressonar la independència de Catalunya."

I ha exigit:

"Si aquest govern i aquest Parlament del 52% dels vots independentistes no s'atreveixen a fer-ho, o no ho volen fer, o no saben com fer-ho, que convoquin eleccions."

"Que convoquin eleccions, si no volen fer la independència", ha reblat abans d'alçar una fotografia de Felip VI, que ha brandat capgirada abans de llençar-la al contenidor. "Catalunya no té rei. El símbol de la unitat d'Espanya, a la paperera", ha dit mentre ho feia.

Protesta a Via Laietana i a plaça Sant Jaume

Després de l'acte a Urquinaona, la protesta s'ha desplaçat fins a la plaça de Sant Jaume, passant per Via Laietana, on, a la prefectura de la Policia Nacional, els manifestants han deixat urnes i paperetes de l'1-O.

A la plaça de Sant Jaume s'hi vol deixar "un missatge a la Generalitat", ha explicat el conductor de l'acte.

La convocatòria de l'ANC ha tingut lloc a la mateixa hora que, des de Fonollosa, al Bages, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una declaració institucional amb motiu de l'1-O.
 

L'acte central i unitari, a plaça Catalunya

Al llarg del dia, les entitats independentistes mobilitzaran els carrers per fer pressió i reivindicar l'autodeterminació, amb un acte central i unitari a la tarda, a plaça Catalunya de Barcelona. L'han convocat el Consell de la República, l'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Intersindical, i comptarà amb l'assistència, telemàtica, de Carles Puigdemont.

Els CDR demanen una "amnistia total"

Les mobilitzacions per recordar i reivindicar l'1-O han començat a primera hora del matí, amb diverses marxes convocades pels CDR des de diferents municipis de l'àrea metropolitana fins a la presó Model de Barcelona. Una protesta "en contra de la repressió" en què s'ha demanat una "amnistia total" per als "més de 4.500 represaliats". 

L'independentisme es desinfla entre els joves

En aquests sis anys, el suport a l'independentisme entre els joves ha tingut una important caiguda, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). En concret, 16 punts. Mentre que, el 2017, un 52% dels joves de 18 a 34 anys eren partidaris de separar-se d'Espanya, ara tan sols defensa aquesta idea el 36%.

Pel que fa a la població general, en el darrer CEO, al juliol, un 52% dels enquestats es mostraven contraris a la independència i un 42% a favor, un resultat que no suposa un canvi substancial respecte al baròmetre anterior.

Malgrat aquestes dades i a l'expectativa de la convocatòria que puguin aplegar les mobilitzacions de l'aniversari de l'1-O, ERC també ha fet una crida a la mobilització. La seva secretària general, Marta Rovira, veu aquesta data com un "punt polític de no retorn" cap a l'autodeterminació.

Un aniversari marcat per les negociacions de la investidura

Tornar-ho a fer, la proclama de l'independentisme, torna a estar en el focus del debat sis anys després de l'1-O. El referèndum d'independència del 2017 bufa sis espelmes enmig de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez i un dia abans que el rei Felip VI comenci una segona roda de contactes amb els partits amb representació al Congrés dels Diputats per la investidura d'un candidat a la presidència del govern espanyol.

A més, aquest 1 d'octubre arriba en un moment en què els partits independentistes són claus per fer possible una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Precisament, aquest divendres ERC i Junts van tensar una mica més la corda en les negociacions, amb l'aprovació al Parlament de les propostes de resolució a favor de l'amnistia i per condicionar la investidura a treballar per un referèndum.

Amb una eventual llei d'amnistia que les dues parts ja donen implícitament per feta, aconseguir avenços per a un hipotètic nou referèndum és un escull tant per als socialistes com per als Comuns.

Incloure el referèndum en les negociacions va incomodar els socialistes, si bé aquest dissabte el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, va evitar parlar-ne en la primera intervenció que feia des de la investidura fallida del popular Alberto Núñez Feijóo. Mentrestant, un dels barons socialistes, Emiliano García-Page, advertia Sánchez que el Tribunal Constitucional hauria de suspendre una hipotètica amnistia en cas que s'aprovés, amb l'objectiu d'analitzar-la.

L'1 d'octubre, d'altra banda, torna a caure en diumenge, com el 2017, i les entitats sobiranistes volen aprofitar-ho per tornar a escenificar una imatge de múscul i unitat, malgrat la desunió entre partits i la pèrdua de vots dels partits independentistes en les últimes eleccions generals.