Sis anys de presó per a l'activista saudita que va defensar el dret de les dones a conduir
La sentència contra Lujain al-Hathlul ha provocat el rebuig de l'ONU i del nou assessor de Seguretat Nacional de Joe Biden
Un tribunal especial contra el terrorisme de l'Aràbia Saudita ha condemnat a 5 anys i 8 mesos de presó l'activista pels drets de les dones, Lujain al-Hathlul.
La decisió ha generat un rebuig internacional immediat i suposa un desafiament a la relació entre el príncep saudita, Mohammed bin Salman, i el president electe dels Estats Units, Joe Biden, crític amb el règim alauita pel que fa a drets humans.
Empresonada fa més de dos anys
Al-Hathlul, de 31 anys, està detinguda des del 15 de maig del 2018, fa dos anys i mig, juntament amb una desena d'altres activistes. La condemna d'aquest dilluns suposa, però, doblar-li la pena després de ser acusada d'agitació, utilització d'internet contra l'ordre públic i obediència a interessos estrangers.
Experts en drets humans de l'ONU han qualificat de "falsos" els càrrecs de què se l'acusa i han demanat la seva llibertat immediata, igual que nombrosos grups de drets humans i legisladors d'Europa i dels Estats Units.
Jake Sullivan, el nou assessor de Seguretat Nacional de Biden, ha estat contundent:
"La sentència de Hathloul per simplement exercir els seus drets universals és injusta i preocupant. Com hem dit, l'administració de Biden-Harris denunciarà les violacions dels drets humans allà on es produeixin"
Saudi Arabia's sentencing of Loujain al-Hathloul for simply exercising her universal rights is unjust and troubling. As we have said, the Biden-Harris administration will stand up against human rights violations wherever they occur.
Jake Sullivan (@jakejsullivan) December 28, 2020
Tortures i abusos sexuals a la presó
Activistes de drets humans i la família de la jove han denunciat que Al-Hathlul ha estat sotmesa a abusos, descàrregues elèctriques, tortures, flagel·lacions i agressions sexuals, durant el seu empresonament. Les autoritats saudites han negats els fets i el tribunal ho ha desestimat al·legant falta de proves. Ja el 2019, l'activista es va negar a retirar les denúncies per tortura a canvi de ser alliberada abans d'hora.
Al-Hathlul podria sortir en llibertat condicional al març del 2021 per haver-li restat una part de la condemna, ja complerta. La germana de l'activista, Lila al-Hathlul, ha assegurat, però, que pensen apel·lar:
"La meva germana no és una terrorista; és una activista. La sentència pel seu activisme per les mateixes reformes que Mohammed bin Salman i el regne saudita promocionen amb tant d'orgull és d'una hipocresia màxima"
Al-Hathlul es va convertir en un personatge conegut a l'Aràbia Saudita per encapçalar una campanya a favor que les dones poguessin conduir i contra el sistema de tutela masculí al regne alauita. Fins al juny del 2018, va ser il·legal que les dones conduïssin a l'Aràbia Saudita, l'últim país al món a prohibir-ho.
Un pols entre Biden i Bin Salman
La sentència de Lujain al-Hathlul s'ha conegut tres setmanes després que l'Arabia Saudita condemnés a 6 anys de presó el metge nord-americà i saudita Walid al-Fitaihi, tot i la pressió que va exercir Washington per alliberar-lo. Grups en defensa dels drets humans van considerar que la sentència tenia motivacions polítiques.
Diplomàtic estrangers consideren que els dos judicis, el d'Al-Fitaihi i el d'Al-Hathlul, pretenen enviar un missatge dins i fora de l'Aràbia Suadita per deixar clar que Riad no cedirà a la pressió internacional sobre qüestions de drets humans. També es considera la possibilitat que el regne alauita vulgui fer servir els casos per a futures negociacions amb el president electe.
Joe Biden ja ha anunciat que serà més ferm amb el regne alauita que el president Donald Trump, tot i que l'Aràbia Saudita és un dels principals compradors d'armes dels Estats Units. Durant el seu mandat, Trump ha estat un defensor del príncep Mohammed bin Salman, a qui va defensar contra la pressió internacional després de la tortura i assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi, l'octubre del 2018.
- ARXIVAT A:
- Aràbia SauditaMasclisme FeminismeDrets humans