Sis canvis en l'estil de vida que ajudarien a frenar l'escalfament del planeta

Sis canvis en l'estil de vida dels habitants de les grans ciutats del món ajudarien a mantenir l'augment de temperatura de la Terra en el marge que els científics consideren necessari. Seria la forma d'evitar arribar a un punt de no retorn de conseqüències molt greus.

Així ho detalla un informe científic que aborda el futur del consum urbà per evitar que la temperatura mitjana del planeta superi els 1,5 graus, un límit que ja està perillosament a prop.

Aquest informe de 134 pàgines ha estat elaborat per investigadors de la Universitat de Leeds i revisat pel C40, que agrupa 97 grans ciutats de tot el món, entre elles Barcelona, i l'empresa britànica Arup.

De forma gairebé simultània a l'aparició de l'informe, s'ha llençat al Regne Unit la campanya "Take the Jump", que anima els ciutadans a fer el salt cap a uns hàbits més sostenibles tot adoptant aquests sis canvis.

Un dels fundadors de la campanya és Tom Bailey, que va liderar el pla que el Partit Laborista va presentar les darreres eleccions per descarbonitzar el sector britànic de l'energia. Per Bailey, "no hi ha temps per esperar que un grup actuï, necessitem ara l'acció de tots els actors".

Tornant a l'informe que ha servit per engegar la campanya, i del qual Bailey és un dels autors principals, apunta que, per no superar l'augment d'1,5 graus, el consum per càpita a les ciutats del C40 hauria de disminuir un 50% el 2030 i un 80% el 2050.

Segons l'informe, els habitants de les ciutats del C40 són responsables del 10% de les emissions globals provocades pel consum. Quan un habitant d'una gran ciutat adquireix un producte o servei, afegeix l'informe, l'extracció de recursos, la manufactura i el transport ja han generat, abans que li arribi i en faci ús, una gran quantitat d'emissions. Per això, indiquen, el 85% de les emissions d'aquests productes i serveis s'han generat fora de les ciutats del C40.

Però el nou hàbit de consum no s'ha d'establir de la mateixa manera. Els autors consideren que la reducció del 50% en el consum per al 2030 s'ha de fer, majoritàriament, a Europa, Nord-Amèrica i l'est d'Àsia. Les grans ciutats d'Amèrica Llatina, sud, oest i sud-est d'Àsia i Àfrica el què han de fer és evitar futurs increments.

Menys roba nova i menys vols

Tot això porta als sis canvis que els ciutadans haurien de fer i que la campanya "Take the Jump" resumeix així: tenir una dieta basada sobretot en vegetals i sense llençar menjar, no comprar més de tres peces de roba a l'any, conservar els equips i productes elèctrics i electrònics almenys set anys, no agafar més d'un vol de radi curt cada tres anys i un de llarga distància cada vuit anys, prescindir del vehicle privat i, si no és possible, conservar-lo durant més temps i, finalment, fer almenys una transició en el camp energètic, com ara canviar a energies renovables o aïllar millor l'habitatge.

Probablement alguns d'aquests canvis no semblaran gens senzills ni còmodes, però l'informe en quantifica el benefici.

Així, comprar menys roba significaria una reducció d'emissions del 39% el 2030 i del 66% el 2050. Consumir menys carn i menys productes làctics i llençar menys menjar les reduiria un 36% el 2030 i un 60% el 2050.

Els altres canvis provocarien reduccions menors però importants per al 2030: entre un 18% si s'allarga la vida dels productes elèctrics a un 26% si es redueixen el nombre de vols o les companyies canvien a combustibles menys contaminants. Per al 2050, les reduccions estarien entre un 33% i un 55% segons els hàbits sobre els quals incidíssim.

Però l'informe també ha calculat altres beneficis, no només climàtics, de certes mesures a les grans ciutats.

Si a Londres s'utilitzessin de manera més eficient els edificis ja existents en comptes de construir-ne de nous, s'estalviarien més d'11.000 milions de dòlars els pròxims cinc anys. Menjar menys carn reduiria el nombre de morts per càncer, malaltia cardiovascular i altres causes. Amb menys vehicles de propietat es recuperarien uns 170 milions de metres quadrats destinats a aparcaments a les ciutats i això permetria plantar dos milions i mig d'arbres i construir 25.000 quilòmetres de carrils per a bicicletes. I menys peces de roba noves farien estalviar als habitants de les ciutats del C40 uns 93.000 milions de dòlars anuals.

L'informe calcula no només la reducció de les emissions en la producció i el transport, sinó també perquè es generarien menys deixalles, que també cal transportar i tractar. En el cas dels aliments, calculen que eliminar el malbaratament proporcionaria les mateixes quantitats però amb moltes menys emissions. I les millores en producció i l'ús de materials alternatius, com ara la fusta en la construcció, proporcionaria la mateixa quantitat i qualitat de productes amb menor impacte en el clima.

Una transició socialment justa

L'informe no deixa de banda els aspectes socials i econòmics d'aquests canvis, sinó que fins i tot considera que les mesures facilitarien una transició justa a una economia baixa en carboni:

"Una transició amb èxit a una economia baixa en carboni ha de ser conduïda de forma socialment i geogràficament justa per corregir la desigualtat creixent, l'estancament econòmic i les esquerdes polítiques, que augmenten."

Afegeix que la crisi climàtica està lligada de moltes maneres a la desigualtat, la pobresa i el desenvolupament econòmic. La gent socioeconòmicament més vulnerable, alerten, també és més vulnerable a efectes del canvi climàtic com calor extrema, sequera i inundacions.

Però també reconeixen que tots aquests canvis d'hàbitats que poden fer els consumidors individualment han d'anar acompanyats de les decisions dels dirigents polítics a totes els escales i de les empreses.

La transició accelerada a una producció més neta, conclouen, requereix objectius nacionals molt més ambiciosos que els actuals. I a escala local, governs municipals proactius poden proporcionar plataformes adients perquè als ciutadans els siguin més fàcils aquests canvis d'hàbits.