Sis mesos després de l'enfonsament a Badalona, 40 famílies no saben quan podran tornar a casa
Els veïns dels dos únics blocs que continuen desallotjats han d'assumir el cost de les obres de rehabilitació, almenys 18.000 euros per pis, i demanen que arribin les ajudes promeses
Maria Antònia Forcada i Joaquim Pascual tenen 80 anys i van haver de marxar a correcuita de casa seva, ara fa sis mesos. Vivien al carrer Canigó de Badalona, al bloc contigu al que es va enfonsar, en un sinistre que va causar tres morts. De fet, el seu pis hi tocava paret per paret.
Des que els bombers els van desallotjar, han hagut de continuar la seva vida a 250 quilòmetres de distància, a Maella, al Matarranya. "Encara som afortunats, perquè tenim una segona residència", diu el Joaquim.
Però canviar Badalona per la Franja de Ponent no només ha estat una sotragada emocional, sinó també una complicació més pels seus problemes de salut. Tenen els metges a Barcelona, i estan pendents d'intervencions quirúrgiques.
"Quan tenim visites mèdiques, hem d'agafar un autobús, o ens ve a buscar el meu fill. I un cop allà dormim a casa els fills, gràcies als seus sofàs. Se'ns trastoca la vida tot el que et puguis imaginar. Però és que no tenim on anar", assegura la Maria Antònia.
Ens expliquen que a la casa de Maella hi fa "molt fred" a l'hivern, però probablement l'hauran de passar aquí. Com ells, la quarantena de famílies que vivien als números 7 i 9 del carrer Canigó encara no saben quan podran tornar.
Aquest estiu l'Ajuntament de Badalona els ha lliurat el projecte de rehabilitació, que ha pagat el consistori. Però ara són els veïns els que han d'escollir una constructora perquè executi unes obres que, d'entrada, han d'assumir ells.
Més de 18.000 euros per veí
Les obres de reforma costaran més de 700.000 euros. Per tant, cada família haurà de pagar entre 18.000 i 20.000 euros, el que toca per pis.
David Enri, propietari d'un pis al número 7, diu que se senten "sols i preocupats" davant la perspectiva d'haver de fer front a aquesta despesa:
"Ara mateix estem amb una mà al davant i l'altra al darrera. Jo no tinc aquests diners d'un dia per l'altre, i la majoria de veïns tampoc. Estem mirant crèdits amb entitats bancàries. Les administracions ens van prometre crèdits tous, però a dia d'avui no els tenim."
Quan tinguin els diners i hagin contractat la constructora, començaran les obres. Si tot va bé, això passarà a la tardor.
Crèdits per pagar les obres
Sembla gairebé impossible que els veïns puguin tornar a casa abans de l'any que ve, tot i que l'Ajuntament els facilitarà una llicència "exprés" perquè els treballs puguin començar com més aviat millor.
El tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat de Badalona, Daniel Gràcia, diu que no poden fer més. "Hem donat un tracte excepcional: l'ajuntament ha invertit en aquesta crisi més de 600.000 euros, ha ofert alternatives, ha apuntalat els habitatges, ha fet els projectes... però, a partir d'aquí, l'Ajuntament no té capacitat per poder subvencionar les obres que s'han de fer". I passa la pilota a la Generalitat perquè arribin les ajudes i els crèdits tous.
Pel consistori, la prioritat són els números 7 i 9, perquè la gent pugui tornar a casa seva, però també pagarà la redacció dels projectes de la resta de blocs de la mateixa illa d'habitatges, tot i que en aquest cas no seran tan costoses.
Dels 400 pisos d'aquesta promoció, als carrers Canigó, Ausiàs March i Llefià, se n'han hagut d'apuntalar més de 300. En tots els casos s'hauran de reforçar les estructures de les cobertes, construïdes amb material ceràmic. Aquest tipus de forjat, combinat amb una sobrecàrrega, és el que explicaria l'esfondrament del número 9, segons apunten la majoria d'arquitectes. Amb tot, avui encara no hi ha una explicació oficial del que va passar.
Més de 300 pisos apuntalats
L'esfondrament va provocar, després, un seguit de desallotjaments en cadena. En el pitjor moment d'aquesta crisi va arribar a haver-hi 120 habitatges evacuats. A excepció de les 40 famílies dels blocs 7 i 9, tota la resta van poder tornar, però es van trobar casa seva molt diferent de com la van deixar.
Ara tenen puntals per tot arreu. Carlos Comino, veí del número 5, diu que quan és al menjador es posa a veure la televisió "sense mirar cap amunt". Tot i que els han assegurat que amb els puntals estan segurs, ell no està tranquil i a la seva dona aquesta situació li provoca ansietat.
A més, es va trobar amb tot això en el pitjor moment, quan s'anava a vendre el pis. Ja havia parlat amb alguna immobiliària quan va haver-hi l'esfondrament dos blocs més enllà.
"Ara què faig? Qui em comprarà aquest pis? Ningú. I si me'l compren, serà per quatre duros", es lamenta el Carlos. Ell, això sí, va poder tornar.
- ARXIVAT A:
- Xavier García Albiol Habitatge