Sis novetats que demostren que les bicicletes (i els llibres de ciclisme) són per a l'estiu
Estrenes editorials que ens parlen de l'art de pedalar des d'òptiques molt diverses
Ignasi Gaya
Redactor de Cultura de TV3
Ja se sap, tal com va titular una de les seves obres de teatre el recordat director i actor Fernando Fernán Gómez, que "les bicicletes són per a l'estiu".
Amb l'arribada de la calor són molts els qui, sense mandra, treuen la pols de les seves muntures i es disposen a pedalar. I alguns fins i tot s'atreveixen a fer algun viatge cicloturista, aprofitant que, arran del boom de vendes de bicicletes que es va produir just després de la pandèmia, la xarxa de carrils bici ha crescut a molts punts del territori.
Però les bicicletes també poden ser un bon al·licient per gaudir de lectures interessants. I aquests sis llibres dels quals us parlem a continuació així ho demostren.
"Les bicicletes i els dies"
Jordi Romeu (Eumo Editorial)
Comencem per un llibre premiat. Parlem de "Les bicicletes i els dies" (Eumo Editorial), de Jordi Romeu, que fa poques setmanes va rebre el IV Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana. Romeu és qualsevol cosa menys un ciclista apassionat.
Al contrari, aquest historiador i periodista, que també exerceix de llibreter a Vilafranca del Penedès, ha escrit un llibre que bascula entre la crònica sentimental i la història cultural. Una obra que, ras i curt, ens explica la importància que ha tingut la bicicleta en assumptes que van molt més enllà de l'ús lúdic d'aquest mitjà de transport.
Per exemple, Romeu ens descobreix que la bicicleta va jugar un paper gens menyspreable a principis del segle XX com a catalitzador de l'emancipació de les dones, sotmeses, sovint, a una vida sedentària i a un ferri control familiar.
En aquest sentit, la bicicleta, concebuda com una "màquina de llibertat", va permetre que moltes d'aquestes dones tinguessin més autonomia personal i que s'allunyessin de l'estereotip de la fragilitat femenina.
Romeu també explica de quina manera l'estatus de la bicicleta ha anat canviant amb el pas dels anys. Quan se'n van començar a produir els primers models, al segle XIX, la bicicleta estava acotada a les classes benestants.
Però, més tard, l'increment exponencial de les bicicletes en circulació va fer que s'acabés identificant com un objecte de consum de les classes populars fins al punt que, més tard, després de la Segona Guerra Mundial, la mitologia semblava únicament reservada a l'automòbil, símbol de velocitat i modernitat.
Tanmateix, durant les últimes dècades, la bicicleta està deixant de percebre's com el mitjà de transport dels qui tenen menys recursos econòmics, ja que moltes ciutats estan apostant per la bici en detriment del cotxe particular, contaminant i poc sostenible.
"El ciclista"
Tim Krabbé (Geoplaneta)
Aquesta novel·la és tota una obra de culte de la literatura esportiva. No en va, des de la seva publicació l'any 1978, "El ciclista" s'ha traduït a més de 50 idiomes. L'autor, el neerlandès Tim Krabbé, va participar, anys enrere, a gairebé 1.000 curses ciclistes.
I, per això, parla amb coneixement de causa quan ens submergeix, des de la primera pàgina, en una emocionant travessa en què els protagonistes (ciclistes) s'enfronten a nombroses escapades, persecucions, atacs...
Escrita amb el mateix ritme vertiginós amb què pedalen els personatges de la novel·la, aquesta obra d'autoficció és un tribut a l'art del ciclisme en carretera i també una reflexió sobre la naturalesa humana, ja que Krabbé ens transporta a la ment del ciclista.
A més, com a bon clàssic, el llibre aborda temes universals que poden atreure lectors no necessàriament aficionats al ciclisme.
"A toda máquina"
Dervla Murphy (Capitán Swing)
Dervla Murphy (1931-2022) va ser una cicloturista irlandesa que va escriure nombrosos llibres de viatges. És coneguda, sobretot, per l'obra autobiogràfica "A toda máquina", en què ens narra el viatge que va fer el 1963 d'Irlanda a l'Índia... en bici, esclar.
No va ser un viatge fàcil. Murphy va travessar Europa durant un dels hiverns més crus que va viure el continent durant aquella època. Després, va creuar els abrasadors deserts de l'Afganistan i el Pakistan.
La cicloturista irlandesa explica que, barrejada entre el seu equipament, hi duia una pistola. Per sort no la va haver de fer servir. Tot i que sovint dormia a l'aire lliure, cosa que la feia vulnerable als lladres i als animals salvatges, Murphy reconeix que la major part de les vegades va ser rebuda amb generositat als indrets on la bicicleta la va portar.
"100 pedalades per la història del ciclisme"
Rafael Vallbona (Cossetània)
Tots aquells que el coneixem, no ignorem que l'escriptor Rafael Vallbona és un apassionat del ciclisme. Tant és així que de la setantena de llibres que ha escrit, més d'una dotzena són de temàtica ciclista.
L'últim porta per títol "100 pedalades per la història del ciclisme", i no és altra cosa que un compendi de 100 històries breus, moltes d'elles desconegudes, que parlen de proves ciclistes, corredors mítics (i d'altres que han caigut en l'oblit), i oficis relacionats amb l'esport del ciclisme.
No hi falta, tampoc, una breu relació de cafès que són punt de trobada d'aficionats al ciclisme d'arreu del món. Al llibre de Vallbona, doncs, hi ha històries grans i petites, tràgiques i pintoresques, heroiques i llegendàries.
Algunes ens remeten a la felicitat de la infantesa, d'altres a la mitologia personal que construeix referències comunes i la majoria, a la memòria del nostre temps.
En definitiva, l'autor ens recorda que dos segles després de la seva invenció, la bicicleta no només continua entre nosaltres, sinó que també continua canviant el món.
"Jo, Alfonsina"
Joan Negrescolor (Thule Edicions)
Alfonsina Strada (1891-1959) va ser una ciclista italiana llegendària, ja que es va convertir en la primera dona que va competir en carreres d'homes com la Volta a la Llombardia (1917, 1918) o el Giro d'Itàlia (1924).
Aquest àlbum extraordinàriament il·lustrat i orientat al públic infantil ens explica de quina manera Strada sentia passió per anar en bicicleta. Cal recordar que, entre altres coses, aquesta ciclista va haver-se de vestir com un noi per competir.
El destí, per tant, la va obligar a lluitar contra tota mena de convencions socials. Coneguda com la reina del pedal, avui Strada és un símbol de resistència.
"Elogio de la bicicleta"
Marc Augé (Gedisa)
L'editorial Gedisa va publicar per primer cop aquest assaig l'any 2009. I ara, 15 anys després, reedita "Elogio de la bicicleta" a causa de l'interès que ha suscitat una obra breu (128 pàgines) però molt remarcable.
La firma Marc Augé, un antropòleg francès que, d'entrada, ens deixa ben clar que ningú pot fer un elogi de la bicicleta sense recórrer a la pròpia experiència.
Gràcies a la bicicleta, diu Augé, és possible descobrir, en part, el nostre propi cos, els seus límits, les seves possibilitats i les memòries associades a l'experimentació de la llibertat a la qual està indissolublement lligada la bicicleta.
Augé també ens recorda que la bici ha tornat amb força els últims anys als escenaris urbans i que la seva imatge és objecte d'un renovat entusiasme popular. L'autor vincula la bicicleta a un món utòpic on regnen la pau, la igualtat i l'aire pur.
Ara bé: de moment, sense anar tan lluny, Marc Augé diu que ens hem de conformar (i no és poc) amb l'evidència que, en la seva humilitat, la bicicleta ens ensenya a estar en harmonia amb el temps i l'espai en un món envaït per la ficció i les imatges digitals.
La conclusió, doncs, és que el ciclisme és una mena d'humanisme que obre les portes de la utopia i d'un futur més esperançador.