Sis reptes que marquen les eleccions europees: de la crisi climàtica al reforç en defensa

Les eleccions del 9 de juny tornen a posar sobre la taula els reptes d'un projecte que es va començar a gestar fa 74 anys i que en fa més de 30 que coneixem com a Unió Europea.

La campanya té la mirada posada en el possible auge de l'extrema dreta, que pot desplaçar el centre de gravetat al Parlament Europeu.

En el debat a Brussel·les, la candidata del PP europeu Ursula von der Leyen no tancava la porta als pactes amb el partit liderat per Giorgia Meloni, mentre que descartava pactar amb els de Marine Le Pen.

Sigui com sigui, els integrants de la nova Eurocambra hauran de fer front a diferents carpetes que cremen a les mans dels responsables de la Unió, des de la crisi climàtica a la voluntat de reforçar la defensa davant de Rússia, passant per les migracions i nous problemes com la desinformació.

Tot seguit repassem els principals reptes de la UE per a la nova legislatura i per quines vies polítiques s'hauran de canalitzar les respostes.

Crisi climàtica

La UE ha impulsat en aquest mandat el Pacte Verd Europeu, una ambiciosa estratègia de creixement per fer que la Unió arribi a la neutralitat d'emissions el 2050.

S'han tirat endavant diverses lleis per descarbonitzar el sector energètic, la indústria, el transport i els edificis, però no s'han eliminat les subvencions als combustibles fòssils i s'ha pres la controvertida decisió de considerar algunes plantes de gas i les futures centrals nuclears com a fonts d'energia neta.

L'ambició inicial també s'ha anat diluint, entre altres, en el disseny d'un sistema alimentari sostenible, amb l'oposició de la dreta mobilitzacions dels agricultors que han forçat la marxa enrere de projectes com el de l'ús sostenible dels plaguicides.

Desinformació

La voluntat de manipular els missatges i la percepció de la població és una amenaça que va més enllà de la legítima voluntat dels polítics d'influir en l'opinió pública.

De campanyes de desinformació n'hi ha de planificades a anys vista, i troben camp obert per córrer a través de les xarxes.

Davant d'això, i de l'evidència que aquestes pràctiques ja han influït en algunes eleccions, la Unió treballa des de fa temps per protegir-se i intentar combatre els missatges distorsionats.

Extrema dreta

L'extrema dreta està en auge a Europa i pot ser decisiva en la composició del nou Europarlament. Els últims anys, a mesura que ha anat suavitzant la imatge, ha aconseguit treure rèdit dels seus principals cavalls de batalla, com el malestar del sector agrari contra les polítiques mediambientals, el discurs contra la migració i el debat identitari.

Davant d'això, els partits tradicionals continuen debatent com combatre les seves idees, i si és convenient, o no, fer un cordó sanitari i aïllar aquests partits davant de qualsevol possible pacte.

A l'Eurocambra l'extrema dreta està dividida entre dos grups; el populista, que té Le Pen com a referent, i l'ultraconservador, que guia Giorgia Meloni. Tot i la divisió, és probable que aconsegueixin desplaçar el centre de gravetat del Parlament Europeu cap a la dreta.

Ampliació de les fronteres

La Unió Europea havia refredat les ampliacions, però ha reobert el meló amb la guerra a Ucraïna, confiant que incorporar més països de l'Est reforçaria la seguretat de la Unió.

En tota la història hi ha hagut set ampliacions, i el 2019 hi va haver el Brexit. Els països que han mostrat interès per entrar són Ucraïna, els Balcans Occidentals, Geòrgia, Moldàvia i, amb menys passió, Turquia.

Obrir-se a nous països també podria implicar canvis en algunes normes internes de funcionament o de repartiment de recursos, dos reptes sempre delicats per a la UE.

Sobre la taula, l'opció d'eliminar l'obligatorietat de consens per prendre algunes decisions, per evitar que un líder com l'hongarès Viktor Orbán pugui bloquejar qüestions estratègiques.

Defensa

La guerra ha tornat a les portes de la Unió Europea, i amb les bombes a tocar es vol agafar urgentment múscul geopolític, però també defensiu.

Hi ha consens que cal augmentar la inversió en indústria de defensa, i es parla de crear la figura d'un comissari de Defensa la pròxima legislatura.

La situació a Ucraïna ha canviat de ple el tauler europeu, mentre l'esquerra pressiona perquè aquest gir no impliqui renúncies d'inversió i progrés en altres àmbits.

Migracions

La qüestió és ineludible per a la Unió Europea des de la crisi de refugiats del 2015.

La falta de decisions comunes i determinades --calia decidir entre l'esperit humanitari i els intents de pintar els migrants com un focus de desestabilització-- ha fet que els països que han estat porta d'entrada de 4 milions de migrants de manera irregular s'hagin sentit sols.

L'acord va arribar el desembre passat, amb un text que reforça les fronteres, augmenta la cooperació amb tercers països i introdueix els reconeixements biomètrics durant els procediments d'asil.

Algunes entitats avisen del perill de detencions generalitzades, i altres critiquen que la implicació de la UE amb els països porta d'entrada com Grècia, Itàlia i Espanya se soluciona pagant. Els estats que no vulguin acollir hauran de pagar 20.000 euros per cada migrant que rebutgin.

Qui decideix?

Sobre tots aquests assumptes hauran de decidir els 720 eurodiputats dels 27 estats membres de la Unió Europea que sortiran elegits aquest juny.

Les lleis que ells aprovin acabaran afectant tots els europeus, però el Parlament Europeu no és --ni molt menys-- l'únic actor.

Per començar, els eurodiputats s'encarreguen d'elegir el president de la Comissió Europea, que és el govern de la Unió, en gestiona el pressupost i contribueix a definir l'estratègia per la via de proposar lleis.

Les propostes es debaten també al Consell de la Unió Europea, on es reuneixen els ministres de cada àmbit, i al Consell Europeu, on es reuneixen els caps d'estat i de govern dels 27.

Allà es busquen consensos per acabar de validar totes les propostes, i els dossiers tornen al Parlament Europeu per aprovar-se definitivament.