Sitges honora el seu fill Bayona amb el premi honorífic: "Estic en xoc"

El director barceloní Juan Antonio Bayona ha rebut un sentit homenatge del Festival que més s'estima i que l'ha vist néixer cinematogràficament. Li ha atorgat el premi honorífic La Màquina del Temps.

El dia ha estat molt intens en activitats i emocions per a Jota Bayona. Desenes d'entrevistes, roda de premsa, sessions fotogràfiques, trobades amb els fans i, finalment, catifa vermella i presentació --a casa-- de la pel·lícula "La sociedad de la nieve".

I, com ja va passar als festivals de Venècia i Sant Sebastià, aquest dimarts a Sitges la pel·lícula ha tornat a impactar el públic. Aquesta commovedora odissea de supervivència, tragèdia i miracle als Andes s'estrenarà als cinemes al desembre. A Netflix, el 4 de gener.
 

Bayona, ovacionat: "Estic en xoc"

Abans de la projecció, però, un moment que quedarà en la memòria del festival i en la dels 1.400 espectadors que hi han assistit. Sitges s'ha rendit a la figura més internacional del nostre cinema que va gestar-se a l'ESCAC i a les butaques que ara l'han ovacionat:

"Estic en xoc. Em sento molt feliç i molt honorat. Recordo aquell nen de 16 anys que va venir aquí per primer cop el dia que li donaven La Màquina del Temps al director Sam Raimi. Sempre he sentit que m'agradava més la fantasia que la realitat i m'ha ajudat a entendre'm i a defensar-me".

I ha continuat: "Sempre m'he considerat raret, però el primer cop que vaig venir vaig veure que era un festival ple de pel·lícules rares i les sales estaven plenes de gent rareta. El premi va per tot el que és diferent i surt d'allò ordinari. Moltes gràcies, públic de Sitges, sou els que feu especial aquest festival".

Ho ha dit després de rebre el guardó i just abans que projectessin un vídeo amb felicitacions de companys de viatge com Guillermo del Toro, Geraldine Chaplin, Belén Rueda, Sandra Hermida, Naomi Watts, Javier Ruiz Caldera, Alejandro Amenábar, Sam Raimi i, fins i tot, Albert Serra.

Anar a Sitges va ser "com entrar a la Sagrada Família del cine".

Bayona va fer un homenatge a King Kong a la pel·lícula "Un monstre em ve a veure". I aquell monstre d'infància després va ser per a ell un símbol que l'ha acompanyat sempre, el del Festival que adora i que l'ha bressolat creativament: Sitges, casa seva des de fa 31 anys. Als 16 el va visitar per primer cop. Llavors era estudiant de BUP. A l'hora del pati sortia a comprar el diari per llegir les crítiques de les pel·lícules que s'hi projectaven.

"Quan vaig arribar aquí amb la meva germana a veure l'estrena de 'Posesión infernal 3' va ser increïble, per mi va ser com entrar a la Sagrada Família del cine".

L'any següent es va acreditar com a periodista de Clot Televisió i va fer moltes entrevistes, una de les quals a algú que es va convertir en el seu pare cinematogràfic i amic, i que va ser clau en la seva trajectòria. Era el director mexicà Guillermo del Toro, que hi presentava "Cronos". De seguida van connectar molt i van mantenir el contacte fins que va ajudar-lo a produir el seu debut, "L'orfenat". "Encara ara m'ajuda, i vam veure junts "La sociedad de la nieve" per sentir els seus consells.

"'L'orfenat' va ser la primera pel·lícula d'un debutant català que inaugurava el festival, va ser històric", ens diu el director del festival, Àngel Sala.

"Els anys que cobria el festival com a periodista veia unes 50 o 60 pel·lícules, i sovint ens colàvem. Però no ens deien res quan ens veien la cara", explica. I recorda que, amb el seu amic i company de classe de l'ESCAC Kique Maíllo "vam dormir darrere de l'hotel en un cotxe. Marxàvem a dormir a les 2 i a les 8 ja fèiem cua a l'Auditori". I anys després ja van anar a un càmping, juntament amb Jaume Balagueró i Òscar Faura.

Records de 31 anys de viure el Festival de Sitges com casa seva, i que ha recordat aquest dimarts, envoltat d'amics i família; també la cinematogràfica, com les productores Belén Atienza o Sandra Hermida, qui ens deia: "És la persona més treballadora, talentosa, ambiciosa i passional que conec. Jota és cine, fer-lo, crear-lo i pensar-lo. Amb ell he après que no hi ha límits".

Emocions, afalacs i talent que han portat el director català de veure pel·lis aquí, amb 16 anys a, fer-ne ja cinc i dues sèries. I qui sap si convertint-se en protagonista, d'aquí a uns mesos, de la nit dels Oscar: "De moment el somni és haver fet la pel·lícula i presentar-la aquí. Veurem què passa en el futur".