Situació del conflicte al Sàhara Occidental
Durant els 35 anys de conflicte al Sàhara Occidental hi ha hagut èpoques de silenci i èpoques de repercussions mediàtiques de forma periòdica. Però aquesta tardor els esdeveniments estan sent especialment significatius. Tant el Marroc, com el Front Polisario els activistes saharauis de drets humans en territori marroquí estan desplegant totes les seves eines per convèncer la comunitat internacional i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides de les seves tesis. En boca de de l'enviat especial de les Nacions Unides per les qüestions del Sàhara, Christopher Ross, la situació de "status quo" s'ha de trencar definitivament, i per fer-ho les dues parts enfrontades s'han d'asseure a la taula de negociacions.
El Marroc planteja una pla d'autonomia pel Sàhara Occidental sempre sota la seva sobirania. El Front Polisario ho rebutja i només accepta la celebració del referèndum per l'autodeterminació tal com va establir el Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 1991. Aquest referèndum no s'ha pogut dur a terme a causa de les diferències d'opinió entre les parts implicades de com s'ha de fer el cens de la població saharaui. Els darrers anys el Marroc ha anat guanyant suport internacional com és el govern de l'estat espanyol i França. Per la seva banda, l'activisme saharaui ha aconseguit guanyar suport dins del Parlament Europeu de la mà de diversos eurodiputats pròxims a grups verds. Dins de tot aquest escenari hi ha una qüestió econòmica cabdal: l'acord de pesca entre el Marroc i la UE per explotar les aigües del Sàhara Occidental. Un acord que es renova cada 5 anys.
El març de 2011 s'ha de tornar a renovar però aquest cop el Marroc s'ha trobat amb un obstacle imprevist. Els eurodiputats defensors dels drets humans dels saharauis han aconseguit que Brussel·les exigeixi al Marroc un informe sobre els beneficis de l'acord de pesca sobre la població saharaui. Brussel·les fa mesos que el va demanar i el Marroc encara no l'ha entregat. En aquest acord de pesca el màxim beneficiari és Espanya, ja que el 90 per cent dels vaixells són espanyols. Diverses fonts apunten que aquesta és una de les raons per les quals Espanya dóna cada vegada més suport a la proposta d'autonomia pel Sàhara Occidental feta pel Marroc. La lluita contra la immigració il·legal i la lluita antiterrorista són altres eines que el govern marroquí utilitza per pressionar l'estat espanyol per obtenir suport de cara a una resolució favorable del conflicte del Sàhara Occidental.
La creació del campament de protesta saharaui a 18 km al sud d'Al-Aaiun és important a partir del fet que de moment no serveix per fer reivindicacions polítiques. La seva protesta es dirigeix cap a reclamacions socials i exigeixen poder beneficiar-se de l'explotació de recursos naturals com la pesca o el fosfat. Poder explicar el que succeeix en aquest campament saharaui és difícil, ja que de moment les autoritats marroquines no ens permeten viatjar a la zona. Dilluns passat a l'equip de TV3 i 6 corresponsals més de mitjans espanyols se'ns va negar pujar a l'avió dient que teníem problemes amb la reserva. Curiosament, només vam tenir problemes els periodistes que ens dirigíem a Al-Aiun per cobrir la mort d'un jove saharaui de 15 anys diumenge passat quan es disposava a accedir al campament. Els soldats marroquins el van matar a trets. La resposta del Marroc és que els soldats van actuar en defensa pròpia.
El Marroc planteja una pla d'autonomia pel Sàhara Occidental sempre sota la seva sobirania. El Front Polisario ho rebutja i només accepta la celebració del referèndum per l'autodeterminació tal com va establir el Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 1991. Aquest referèndum no s'ha pogut dur a terme a causa de les diferències d'opinió entre les parts implicades de com s'ha de fer el cens de la població saharaui. Els darrers anys el Marroc ha anat guanyant suport internacional com és el govern de l'estat espanyol i França. Per la seva banda, l'activisme saharaui ha aconseguit guanyar suport dins del Parlament Europeu de la mà de diversos eurodiputats pròxims a grups verds. Dins de tot aquest escenari hi ha una qüestió econòmica cabdal: l'acord de pesca entre el Marroc i la UE per explotar les aigües del Sàhara Occidental. Un acord que es renova cada 5 anys.
El març de 2011 s'ha de tornar a renovar però aquest cop el Marroc s'ha trobat amb un obstacle imprevist. Els eurodiputats defensors dels drets humans dels saharauis han aconseguit que Brussel·les exigeixi al Marroc un informe sobre els beneficis de l'acord de pesca sobre la població saharaui. Brussel·les fa mesos que el va demanar i el Marroc encara no l'ha entregat. En aquest acord de pesca el màxim beneficiari és Espanya, ja que el 90 per cent dels vaixells són espanyols. Diverses fonts apunten que aquesta és una de les raons per les quals Espanya dóna cada vegada més suport a la proposta d'autonomia pel Sàhara Occidental feta pel Marroc. La lluita contra la immigració il·legal i la lluita antiterrorista són altres eines que el govern marroquí utilitza per pressionar l'estat espanyol per obtenir suport de cara a una resolució favorable del conflicte del Sàhara Occidental.
La creació del campament de protesta saharaui a 18 km al sud d'Al-Aaiun és important a partir del fet que de moment no serveix per fer reivindicacions polítiques. La seva protesta es dirigeix cap a reclamacions socials i exigeixen poder beneficiar-se de l'explotació de recursos naturals com la pesca o el fosfat. Poder explicar el que succeeix en aquest campament saharaui és difícil, ja que de moment les autoritats marroquines no ens permeten viatjar a la zona. Dilluns passat a l'equip de TV3 i 6 corresponsals més de mitjans espanyols se'ns va negar pujar a l'avió dient que teníem problemes amb la reserva. Curiosament, només vam tenir problemes els periodistes que ens dirigíem a Al-Aiun per cobrir la mort d'un jove saharaui de 15 anys diumenge passat quan es disposava a accedir al campament. Els soldats marroquins el van matar a trets. La resposta del Marroc és que els soldats van actuar en defensa pròpia.
