Situació límit a l'Alt Karabakh: 19 camions d'ajuda humanitària encallats al Caucas

Van sortir dimecres de la capital d'Armènia, Yerevan, i aquest dijous han arribat a Kornizdor, a la frontera amb l'Azerbaidjan. Són gairebé una vintena de camions carregats amb 360 tones de menjar i tota mena d'abastiment per a la població de l'Alt Karabakh, que viu en un bloqueig intermitent des del desembre, agreujat durant l'últim mes.

El responsable del comboi governamental, Vardan Sargsyan, assegura que s'han posat en contacte amb les forces de pau russes desplegades a la zona, les encarregades d'assegurar el pas a través de l'anomenat corredor de Lachin, que uneix Armènia amb l'Alt Karabakh.

Però ja fa mesos que els soldats russos no fan la feina. L'Azerbaidjan va bloquejar el mes de desembre aquest corredor, primer amb l'excusa d'una manifestació ecologista instal·lada sobre la carretera i després amb una instal·lació militar àzeri, instal·lada al mateix instant que la manifestació es va aixecar.

Durant mesos la Creu Roja s'ha encarregat de portar tot el necessari per sostenir les 120.000 persones que hi viuen, a més de transportar malalts fins a hospitals d'Armènia. Una situació excepcional, ja que abans del bloqueig era habitual l'enllaç entre l'Alt Karabakh i Armènia a través del corredor de Lachin.

El bloqueig es va intensificar a mitjans de juny, l'Azerbaidjan va prohibir també per a la Creu Roja i les forces russes el transport qualsevol mena de material al·legant que Armènia, amb qui es disputa aquest territori des de la desintegració soviètica, ho aprofitava per portar armes al Karabakh.

Per a l'Azerbaidjan, l'enviament del comboi de camions carregats a la seva frontera li sembla "una provocació i un xou polític" d'Armènia i insisteixen que l'entrega del material humanitari es pot fer via Azerbaidjan, malgrat que la Creu Roja apunta en un comunicat que tampoc se'ls hi permet des d'aquest cantó.  

Per la seva banda, el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, ha acusat Bakú de tenir com a propòsit "matar de gana la població karabakhiana" i de voler "cometre un genocidi".
 

Crisi humana

La població de l'Alt Karabakh ha denunciat contínuament la situació d'escassetat que s'ha anat endurint al llarg dels vuit mesos que porten sota bloqueig, al qual s'han afegit també talls intermitents a la xarxa d'aigua i gas.

L'Alt Karabakh és una zona muntanyosa gairebé sense producció pròpia i depèn amb un 90% d'unes importacions que ara estan totalment aturades. Arriben imatges de supermercats buits i de cues als forns de pa que han de racionar la producció.

El què es troba a faltar més, expliquen, és la falta de carburant que ha bloquejat l'activitat econòmica de molts sectors, multiplicant-ne l'atur, s'ha reduït l'oferta de transport públic i, és clar, del transport privat a la mateixa capital, Stepanakert, i tots els pobles que la rodegen eminentment rurals.

Segons l'oficina del Defensor del Poble de l'Alt Karabakh, des de l'inici del bloqueig el nombre d'avortaments involuntaris s'ha triplicat i també ha augmentat el nombre de malalties infantils arran de la desnutrició.
 

Azerbaidjan, advertit

Tant la Unió Europea, com Rússia i també els Estats Units han demanat diverses vegades al president àzeri, Ilham Aliyev, que reobri el corredor de Lachin. Però no se n'han sortit, Aliyev demana que el territori de l'Alt Karabakh sigui àzeri, així com la seva població ètnicament armènia amb qui s'han enfrontat i acusat mútuament d'agressions continuades des de finals dels 80.

L'última guerra a l'Alt Karabakh entre Armènia i l'Azerbaidjan va ser l'any 2020, en plena pandèmia mundial. Mentre que en el darrer enfrontament bèl·lic Armènia havia aconseguit tot el territori que envolta l'enclavament de l'Alt Karabakh, en aquesta va perdre precisament tot aquest territori. Això va alterar completament l'equilibri entre els dos països, i per això ara l'Azerbaidjan es permet bloquejar el corredor de Lachin.

Fa uns dies el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, va dir en una entrevista que no descartava una nova guerra amb l'Azerbaidjan. La pau és fràgil i cada dia es reporten petits enfrontaments.

La guerra d'Ucraïna va trencar el grup de Minsk, que s'encarregava de negociar la pau entre els dos països i que en formaven part França, Rússia i els Estats Units. Ara aquestes negociacions han quedat fragmentades.

Brussel·les per la seva banda ha enviat una missió d'observació a la frontera entre Armènia i Azerbaidjan que aquesta setmana també està monitorant l'entrada del comboi de camions amb ajuda humanitària. De fet, aquest dimecres el cap de la democràcia europea, Josep Borrell, va tornar a demanar obrir Lachin.

La Unió Europea s'ha reunit diverses vegades amb Aliyev i Pashinyan, com també ho ha fet Rússia, però sense avenços que resolguin res per a la població de l'Alt Karabakh.