Skyvan, l'avió dels "vols de la mort", torna a Buenos Aires per no enlairar-se mai més

És un dels símbols de la foscor i del pitjor de la dictadura argentina. Se'l coneix aeronàuticament com a Short SC7 Skyvan, però aquest avió, en aquest país, és sinònim de mort i repressió.

Els anomenats "vols de la mort" van servir als militars per eliminar desenes d'opositors, un sistema sinistre d'extermini que consistia a drogar-los per llançar-los des dels Short SC7 Skyvanen en ple vol sobre Río de la Plata. Acabada la dictadura i jutjats i condemnats els genocides, ara els avions són un emblema de la defensa dels drets humans. I un d'ells ha aterrat a Buenos Aires per no enlairar-se mai més.

En els darrers anys aquest avió ha volat per a una escola de paracaigudisme dels Estats Units. El govern argentí l'ha comprat pel símbol de l'horror que va significar la dictadura argentina de 1976 a 1983, amb milers de detinguts, torturats, assassinats i desapareguts.

"Aquest avió simbolitza la tragèdia argentina. És impactant pensar per què es va fer servir aquest avió, quantes vides cap a la mort va traslladar aquest avió", assenyalava el president argentí, Alberto Fernández, durant l'acte de presentació de l'avió a l'aeroport de Buenos Aires.

 L'avió dels "dotze de la Santa Creu"

Segons dades de la Secretaria d'Estat pels Drets Humans de l'Argentina, l'avió comprat i repatriat a l'Argentina dècades després d'operar pels militars argentins va participar en un vol molt específic i tràgic el 14 de desembre de 1977.

A bord eren traslladats els coneguts com a "dotze de la Santa Creu", el col·lectiu de Mares de la Plaza de Mayo i altres activistes que en aquella època es reunien a l'església de la Santa Creu, de Buenos Aires. Els integrants del grup van ser segrestats entre el 8 i el 10 de desembre del 1977, quan planejaven la publicació d'un anunci en un diari per reclamar pels desapareguts per la dictadura.

En aquest grup hi havia Azucena Villaflor, una de les catorze fundadores de Mares de Plaza de Mayo, l'organització de dones que s'havien unit l'abril d'aquell any per reclamar pels fills desapareguts pel règim.

"És tan horrorosa, la història, que em costa explicar-la, perquè no puc creure que l'última cosa que la meva mare veiés fos un avió que les tirava al mar", destacava Cecilia De Vincenti, filla de Villaflor, amb l'avió aparcat al seu darrere a l'aeroport de Buenos Aires.

En total, van operar a l'Argentina durant la dictadura 8 avions en els "vols de la mort". L'únic operatiu és el que finalment ha tornat a Buenos Aires. La recerca obsessiva dels aparells l'han fet durant més de cinc anys Giancarlo Ceraudo, fotògraf italià, i la periodista argentina Miriam Lewin, que també és exdetinguda i torturada durant la dictadura argentina.

Ceraudo recorda com se li va posar entre cella i cella, especialment a ell, trobar els avions:

"Les famílies dels desapareguts estaven centrats a localitzar-los, però jo tenia clar que si trobàvem els avions, sabríem qui els pilotava i, per tant, els podríem trobar."

Ara, aquest avió serà aparcat per sempre a la que va ser l'Escola de Mecànica de l'Armada de Buenos Aires, el més gran i sinistre centre de detenció i tortura durant els foscos anys de la dictadura. En l'actualitat és un museu i un centre per a la memòria. L'aparell és ja un símbol de l'horror i del que mai més ha de passar.