Snowden es troba en parador desconegut l'endemà de confessar-se la font de les filtracions d'espionatge
Edward Snowden, el jove informàtic que diu ser la font de la filtració sobre l'espionatge dels EUA, es troba en parador desconegut. Pretenia que les autoritats de Hong Kong l'emparessin, però alguns experts creuen que Snowden no trobarà padrins.
RedaccióActualitzat
L'endemà de donar la cara s'ha amagat. Edward Snowden, el jove informàtic que diu ser la font de la filtració sobre l'espionatge dels EUA, es troba en parador desconegut. Aquest diumenge explicava en una entrevista a "The Guardian" que la seva feina en una empresa que treballava per a l'Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA) li donava accés a informació de tots els ciutadans a través del programa Prisma.
En l'entrevista desvelava la seva identitat bo i sabent que s'exposava que el perseguissin i el portessin davant els tribunals. Snowden deia ser conscient que la seva decisió tindria conseqüències però que l'havia pres perquè la societat té dret a saber que el govern pot espiar els ciutadans.
L'informant no s'equivocava i el Departament de Justícia ja ha obert una investigació. Per curar-se amb salut, Snowden va destapar l'escàndol des de Hong Kong confiant que el respecte per la llibertat de premsa i l'obertura de mires de la societat d'aquesta excolònia britànica li jugarien a favor.
També confiava que el tractat d'extradició firmat entre Hong Kong i els Estats Units el 1996 avalés l'opció de no extradir-lo que poguessin prendre les autoritats asiàtiques. La Xina també tindria veu en aquesta decisió i alguns experts creuen que ni Pequín ni Hong Kong no s'arriscaran a malmetre les seves relacions amb Washington per aquest afer. De fet, una de les condicions per vetar una extradició és demostrar que permetent-la "s'afecta significativament" els interessos de la Xina "en matèria de defensa o d'afers exteriors", i no sembla que sigui aquest el cas.
Tot i això, Snowden ha desaparegut. Havia dit que buscaria asil polític a Islàndia, però a hores d'ara l'únic que se sap d'ell és que ha abandonat l'hotel de Hong Kong on s'havia instal·lat el 20 de maig passat. I ningú no sap on és.
Al costat d'aquesta incògnita n'hi ha una altra: saber què pensen fer o què estan fent les autoritats governamentals. De moment el Departament de Justícia no ha fet cap comentari en aquest sentit, ni tampoc el consulat dels EUA a la ciutat. I a aquests silencis se n'hi afegeix un altre de molt més cridaner: el silenci de Barack Obama.
El president dels EUA no va tardar a reaccionar a la filtració que destapaven "The Guardian" i "The Washington Post" per abonar un debat sobre l'equilibri entre privacitat i seguretat i avalar, amb tot, l'existència del Prisma en ares de la seguretat contra el terrorisme. Ara però, en la seva primera aparició pública després que Snowden donés la cara, Obama no dit ni ase ni bèstia. Obama ha comparegut públicament per presentar alguns nomenaments de la seva administració. I ho ha fet com si res, sense cap referència a l'escàndol de la filtració. Com si no toqués.
La veu de la Casa Blanca s'ha sentit a l'hora del brífing, quan el portaveu Jay Carney ha frustrat els que frisaven per saber les explicacions del govern assegurant que no faria cap comentari sobre la investigació.
Però sí que n'ha fet un de significatiu. Carney ha defensat Obama recordant que "l'anterior govern va envair l'Iraq, obrir Guantánamo i autoritzar tortures. Hi ha hagut un canvi", ha dit en relació a les maneres de lluitar contra el terrorisme de cada administració.
Al president, però, el volen sentir els ciutadans, però també els governs. El Regne Unit, esquitxat en aquest cas, ha sortit al pas assegurant que no ha actuat mai fora de la legalitat. I la Comissió Europea demanarà formalment explicacions als EUA preocupada per les possibles conseqüències per a la privacitat dels europeus.
En l'entrevista desvelava la seva identitat bo i sabent que s'exposava que el perseguissin i el portessin davant els tribunals. Snowden deia ser conscient que la seva decisió tindria conseqüències però que l'havia pres perquè la societat té dret a saber que el govern pot espiar els ciutadans.
L'informant no s'equivocava i el Departament de Justícia ja ha obert una investigació. Per curar-se amb salut, Snowden va destapar l'escàndol des de Hong Kong confiant que el respecte per la llibertat de premsa i l'obertura de mires de la societat d'aquesta excolònia britànica li jugarien a favor.
També confiava que el tractat d'extradició firmat entre Hong Kong i els Estats Units el 1996 avalés l'opció de no extradir-lo que poguessin prendre les autoritats asiàtiques. La Xina també tindria veu en aquesta decisió i alguns experts creuen que ni Pequín ni Hong Kong no s'arriscaran a malmetre les seves relacions amb Washington per aquest afer. De fet, una de les condicions per vetar una extradició és demostrar que permetent-la "s'afecta significativament" els interessos de la Xina "en matèria de defensa o d'afers exteriors", i no sembla que sigui aquest el cas.
Tot i això, Snowden ha desaparegut. Havia dit que buscaria asil polític a Islàndia, però a hores d'ara l'únic que se sap d'ell és que ha abandonat l'hotel de Hong Kong on s'havia instal·lat el 20 de maig passat. I ningú no sap on és.
Al costat d'aquesta incògnita n'hi ha una altra: saber què pensen fer o què estan fent les autoritats governamentals. De moment el Departament de Justícia no ha fet cap comentari en aquest sentit, ni tampoc el consulat dels EUA a la ciutat. I a aquests silencis se n'hi afegeix un altre de molt més cridaner: el silenci de Barack Obama.
El president dels EUA no va tardar a reaccionar a la filtració que destapaven "The Guardian" i "The Washington Post" per abonar un debat sobre l'equilibri entre privacitat i seguretat i avalar, amb tot, l'existència del Prisma en ares de la seguretat contra el terrorisme. Ara però, en la seva primera aparició pública després que Snowden donés la cara, Obama no dit ni ase ni bèstia. Obama ha comparegut públicament per presentar alguns nomenaments de la seva administració. I ho ha fet com si res, sense cap referència a l'escàndol de la filtració. Com si no toqués.
La veu de la Casa Blanca s'ha sentit a l'hora del brífing, quan el portaveu Jay Carney ha frustrat els que frisaven per saber les explicacions del govern assegurant que no faria cap comentari sobre la investigació.
Però sí que n'ha fet un de significatiu. Carney ha defensat Obama recordant que "l'anterior govern va envair l'Iraq, obrir Guantánamo i autoritzar tortures. Hi ha hagut un canvi", ha dit en relació a les maneres de lluitar contra el terrorisme de cada administració.
Al president, però, el volen sentir els ciutadans, però també els governs. El Regne Unit, esquitxat en aquest cas, ha sortit al pas assegurant que no ha actuat mai fora de la legalitat. I la Comissió Europea demanarà formalment explicacions als EUA preocupada per les possibles conseqüències per a la privacitat dels europeus.
