Sobres tancats sense remitent ni destinatari: així s'informava Rajoy de l'operació Catalunya

Nous documents sobre l'assetjament policial, judicial i mediàtic del govern Rajoy a l'independentisme mostren com operava la xarxa

RedaccióActualitzat

Nous documents i àudios de l'anomenada operació Catalunya fins ara secrets provarien la implicació de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy en la trama.

Hi han tingut accés tres mitjans, eldiarioes, El Nacional i La Vanguardia, que aquest dilluns publiquen reportatges que analitzen els documents i en prometen més per als pròxims dies.

Segons expliquen, els documents demostren com la trama va començar just després de la gran manifestació independentista de l'11 de setembre del 2012, cosa que poc o molt ja se sabia.

També permeten reconstruir com va funcionar: dirigida pel llavors ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, s'hauria dedicat a generar actuacions policials il·legals i notícies falses.


Les "notes informatives" de Villarejo i altres policies

L'excomissari José Manuel Villarejo i també altres alts càrrecs policials enviaven "notes informatives" periòdicament al ministeri de Fernández Díaz, que n'hauria informat regularment Mariano Rajoy.

Els tres mitjans han tingut accés a desenes d'aquestes "notes informatives" elaborades de manera il·legal i anònima entre el 2012 i el 2016 per dirigents corruptes de diferents cossos policials.

Els continguts haurien barrejat informacions confidencials amb dades tergiversades o directament falses per fonamentar acusacions inventades a dirigents polítics catalans, i el ministre decidia què se'n feia.


Rajoy rebia les notes i després apareixien als diaris

Els mitjans diuen que hi ha fonts que els han assegurat que algunes d'aquestes notes es feien arribar a Rajoy a través d'escoltes en sobres blancs tancats sense remitent ni destinatari.

El contingut de les notes després apareixia a les portades d'alguns mitjans de Madrid, i posteriorment via fiscalia o denúncies de particulars, acabava als jutjats en procediments que continuaven omplint portades.

Per elaborar les notes, els equips policials feien investigacions prospectives sense control judicial ni registres als plans de treball amb què treballaven.

La primera nota, del 18 d'octubre del 2012

La primera nota data del 18 d'octubre del 2012, la va enviar Villarejo i atribuïa comptes bancaris a Liechtenstein a Artur Mas, al seu pare i a Jordi Pujol, i es referia també al famós 3% i al cas Palau.

El contingut d'aquella nota el va publicar al diari "El Mundo" en plena precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel llavors president de la Generalitat Artur Mas.

Del 14 de novembre és una nota sense signatura, però amb el segell de la UDEF que insistia en el cas Palau, atribuïa a CDC el cobrament de comissions il·legals del 8% i vinculava Mas amb suborns i més comissions.

Aquesta nota també va acabar a la portada d'El Mundo dos dies després, quan faltaven pocs dies per a les eleccions al Parlament, i Mas va denunciar que estava sent víctima d'un muntatge.

El mateix novembre una altra nota identificava falsament Jordi Pujol Ferrussola com un dels evasors fiscals del banc HSBC a Suïssa de l'anomenada Llista Falciani, i li atribuïa la propietat d'una empresa de marbres.

En la llista de "notes informatives" també n'hi ha una del 2014 amb informació sobre els comptes de la família Pujol al banc andorrà BPA, obtinguda il·legalment per policies espanyols que van pressionar els dirigents del banc.

Sánchez i l'independentisme volen explicacions

Després de fer-se públiques aquestes informacions periodístiques, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat a través d'X que no el sorprèn que Mariano Rajoy estigués al corrent de tot.

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha afirmat que s'ha d'arribar al final "fins a les últimes conseqüències en l'aclariment d'un dels fets més lamentables i vergonyosos de la història democràtica del nostre país".

També a la xarxa, Carles Puigdemont diu que s'acabaran sabent els noms dels "senyors X" que hi havia al capdamunt de la trama.

Un altre expresident de la Generalitat i víctima dels fets, Artur Mas, també ha reclamat que s'arribi fins al final i que el cas tingui conseqüències penals.

I el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reiterat que demanaran la compareixença de Rajoy al Congrés perquè respongui sobre tot això.

Entrevistat al programa "Els matins" de TV3, Turull ha recordat que un dels acords per la mesa del Congrés va ser "reactivar seriosament" les comissions d'investigació "sobre les clavegueres de l'Estat":

"Evidentment demanarem la compareixença de l'expresident Mariano Rajoy, de fet ja l'havíem demanat en l'anterior comissió, però PP i PSOE la van tombar."

Turull ha afegit que el seu partit li dona "molta transcendència" a aquestes comissions i que han de servir per invocar "el dret a saber la veritat", especialment ara que estan sortint noves informacions.


L'operació Catalunya, a "30 minuts i al "Sense ficció"

Per a més informació sobre aquest tema, podeu veure aquest reportatge del programa "30 minuts" sobre l'operació Catalunya:

 

I "Jorge Fernández Díaz contra el mal", del "Sense ficció"

ARXIVAT A:
Procés catalàMariano Rajoy
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut