Sobreviure a 10 anys d'abusos sexuals del pare: "A part de culpable et sents consentidor"

Només aquesta setmana es faran, a tot Catalunya, fins a 10 judicis sobre delictes sexuals, i d'aquests pràcticament tots, 8, són a menors. Són molts casos, però són només els que arriben a judici. La majoria no es denuncien i, per tant, aquesta és una realitat molt amagada encara. Hi té molt a veure el fet que la gran majoria de les agressions sexuals que pateixen els menors venen de persones del seu entorn, sovint de la mateixa família.

Per moltes persones que han estat víctimes d'abusos poder parlar-ne i trencar el silenci és alliberador. Això és el que ha fet la Mar Moleón.

El testimoni de la Mar

La Mar va patir abusos per part del seu pare des de ben petita. De fet, no recorda el moment en què van començar. Durant molts anys, va viure en una constant dualitat: la de sentir-se còmplice del seu abusador i la d'estimar-lo.

"Era com si tots dos tinguéssim dues vides. Davant de les persones ens podíem abraçar i dir t'estimo com si allò no hagués passat mai, però sí que havia passat."

Quan va entrar a l'adolescència es va adonar que tenia el poder de decidir. Que si podia escollir què volia estudiar o com vestir, també podia dir prou i plantar cara al seu abusador.

"Jo sempre dic que he sigut dues Mars. La Mar que tenia aquest secret i la Mar que es posava la màscara i era la supermama, la superamiga, la supertot."

Del que no va ser capaç en aquell moment va ser de trencar el silenci i d'explicar el que havia passat durant aproximadament una dècada. Van ser uns anys complicats. Es va convertir en una jove rebel i va marxar de casa molt jove. Sense adonar-se'n, castigava la seva mare per no haver-la protegit.

Quan el seu pare, un home molt conegut i estimat al poble, va morir va començar un procés personal que la va portar a acceptar el seu passat i a perdonar-se, i també a perdonar la seva mare. Va ser llavors quan, amb 39 anys, va poder verbalitzar tot el que havia viscut i adonar-se que la seva mare no era conscient de tot el que havia passat a casa.

"El dia que li vaig explicar a la meva mare em va dir que per fi entenia moltes coses. Ella s'havia preguntat moltes vegades: 'per què la meva filla no m'estima, per què em té tant d'odi?'"

Un llibre sobre les seves vivències

La Mar diu que ser mare li ha permès descobrir què és l'amor. Durant el confinament tenia tot el temps del món i va adonar-se que el seu testimoni podria ajudar molta gent i que l'havia de compartir. Va decidir explicar als seus tres fills el que havia viscut de petita i va començar a buidar-se.

"Quan ho pots explicar als teus éssers estimats la sensació, a part d'alliberament, és que t'estan veient de veritat... i és quan l'altre et mira i ja sap el secret, i et deixes estimar i acompanyar..."

Es tancava durant hores a la caseta de fusta del jardí per poder, per fi, alliberar-se del personatge que s'havia creat i treure's definitivament la màscara.

A l'abril d'aquest any va publicar el llibre "La voz escondida en el silencio". Diu que l'ha escrit en castellà per intentar arribar a més gent i ella s'ha encarregat de tot el procés, fins i tot de dissenyar la portada. És un llibre visceral, on es despulla i parla sense embuts de com va viure, i sobretot de com sobreviure als abusos per part del seu pare.

"Mentre guardes aquest secret, aquesta cuirassa que fas perquè no surti res, tampoc permet que entri res."

S'estima que el 80% de les agressions sexuals es produeixen en l'entorn de confiança del nen o la nena, i que el 65%, passen en l'àmbit familiar.