Solució: 11 de setembre de 2013

Ahir, a l'"Àgora", ens preguntàvem si quedaven ponts entre Catalunya i Espanya. Els representants dels cinc partits catalans amb representació al Congrés, en un inici fred de programa, van dir que sí, que de ponts sempre n'hi ha, que si tomba que si gira... I tots es van escudar en el diàleg. S'omplien la boca del "Diàleg" en majúscules quan, a l'hora de parlar de dret a decidir, tant el PP com el PSOE ja han votat que no en volen ni sentir a parlar, en minúscules i amb un cos remenut.

Al programa van quedar dues qüestions per respondre perquè, qui més qui menys, tothom va fugir d'estudi. Dèiem: s'obre el teló i es veu el Parlament on una amplíssima majoria diu que "sí" al dret a decidir. S'abaixa el teló. Se n'obre un altre i es veu el Congrés on una amplíssima majoria diu que ni en pintura el dret a decidir. I preguntava com continua la funció i, sobretot, com s'acaba. Resposta? No n'hi va haver.

Segona qüestió. Ahir, 11 de març, havia passat mig any just de la manifestació de la Diada, la més gran de la nostra història. I preguntava: falta mig any perquè torni ser Onze de Setembre; hi haurà una altra manifestació? Tan il·lusionant? Tan massiva? Creuen que ho serà? Tampoc no vam tenir resposta. Veig, en la política, una tebior que es correspon amb el cansament, la decepció del carrer. No sabem què passarà. La solució la tindrem el mateix Onze de Setembre de 2013. Pel que intueixo, hores d'ara, la tàctica del desgast està funcionant. Com més collats, més mesells.