Som 316.000 milions: què és el PIB i per què és important en la nostra vida diària

Es parla molt del producte interior brut (PIB) com si fos un concepte abstracte, però els instituts d'estadística ens recorden cada tres mesos, amb l'actualització dels seus càlculs, que el PIB també són euros de veritat. Són la suma del valor de tot el que produeix l'economia en un període determinat, sigui en productes o en serveis. Sigui per consumir a l'interior del país, o per exportar fora.

I aquesta xifra resulta molt pràctica no només pels economistes, sinó també per a qualsevol ciutadà que vulgui entendre de debò de què està parlant un polític quan diu, per exemple, que la despesa militar ha de passar de l'1,3% del PIB al 2%.

O que Catalunya té un dèficit fiscal que, la darrera vegada, amb dades del 2020, fregava el 10% del PIB. O quan s'estan dies i setmanes negociant per aconseguir una dècima més de PIB en el dèficit anual. Doncs va molt bé tenir al cap la xifra absoluta, en euros, del PIB, i calcular-ne així el percentatge.

L'avantatge del número rodó

Espanya, per exemple, té una xifra molt fàcil de recordar del PIB: una mica més d'un bilió i mig d'euros. De fet, més d'1,6 bilions... Per tant, per calcular cada dècima només cal anar restant zeros: el 0,1% d'1,6 bilions d'euros és 1.600 milions d'euros.

Per tant, les set dècimes que ens diuen que s'han de gastar de més en Defensa, són 1.600 x 7 = 11.200 milions d'euros. És clar que serien 11.000 milions del PIB actual, però quan l'any 2029 s'hagi d'haver arribat a l'objectiu, el PIB serà més alt...

Anem a Catalunya: quan el 2020 es van fer els càlculs del dèficit fiscal, teníem un PIB d'uns 200.000 milions d'euros. Per tant, el 10%, un càlcul fàcil, eren uns 20.000 milions de dèficit.

La importància de la xifra que ha donat a conèixer l'Idescat no és més que el fet d'haver arribat a un nou número rodó: ara ja hem de calcular no 200, ni 200 i escaig, o 250, sinó simplement 300.000 milions d'euros. Bé, en concret, 316.700, però no vindria d'aquí...
 

El dèficit fiscal ja estaria en 30.000 milions

Per tant, ja podríem fer un nou càlcul del dèficit fiscal. Si ara mateix es fessin els mateixos estudis del 2020, per l'anomenat sistema de flux monetari, tot i que també es fan càlculs pel de càrrega-benefici.

I si tornés a sortir que el dèficit voreja el 10%, hauríem de fer el càlcul sobre 300.000 milions, amb la qual cosa el dèficit fiscal estaria ja saltant no a 20, sinó a 30.000 milions d'euros. Si es fessin els càlculs pel sistema de càrrega-benefici, que té un impacte més moderat --del 7 %--, serien 21.000 milions.

Pel que fa a l'altre exemple que dèiem més amunt, el de les discussions amb el govern central per si permet al govern català gastar alguna dècima més o menys de dèficit, doncs resulta fàcil: el 0,1% de 300.000 milions són 300 milions d'euros.

Un fort creixement influït per la inflació

El fet és que aquest PIB del 2024 significa un creixement que, en realitat, va més enllà del creixement del 3,6% que es dona per vàlid en totes les instàncies. Cal tenir en compte que els 316.700 milions són euros concrets, que superen els 296.500 del 2023. I això és un creixement del 6,8%, no del 3,6%.

Per què aquesta diferència? Doncs perquè a aquests euros concrets, els de veritat, que es denominen "corrents", se'ls ha de descomptar sempre, quan es volen fer els càlculs econòmics del que creix de veritat l'economia, l'impacte de la inflació. I aleshores surten els càlculs en euros "constants", els que valen de veritat perquè són els que determinen les comparacions econòmiques de tota mena, i també a escala internacional.

Si no es descomptessin els efectes de la inflació, l'Argentina, per exemple, seria un dels països que més ha crescut en les darreres dècades...

Per tant, el fort creixement de tants milions d'euros s'ha d'entendre, també, com un efecte de la inflació. L'economia catalana ha sobrepassat ja els 300.000 milions per mèrits propis (un 3,6% està clarament per sobre d'Espanya, i gairebé quadruplica la mitjana europea), però també perquè ha tingut una inflació significativa, com està passant a la majoria dels països occidentals.

La progressió, com es veu en el gràfic, ja està en línia amb els ritmes dels cicles econòmics positius, com el que hi havia abans de la pandèmia, o el d'abans de la crisi financera del 2008.
 

Turisme, exportacions i despesa pública

Les raons del creixement econòmic del 2024, que aquest dijous ha detallat l'Idescat, ja són prou conegudes.

El turisme ha tornat a batre rècords, alimentant les caixes de sectors com l'hostaleria, la restauració i tots els serveis associats.

La despesa de les administracions públiques ha tingut un fort creixement, del 5,3%. I no és menyspreable la pujada del 3,2% de les inversions de les empreses en béns d'equipament i infraestructura. A més, esclar, del bon comportament del consum de les famílies.

Les exportacions també han aportat una part significativa del pastís, però en el darrer trimestre han començat a alentir-se, en línia amb l'estancament dels principals mercats europeus. Per sectors, tots pugen, però destaca especialment el d'Agricultura, que després del desastre del 2023 per culpa de la sequera, aquest 24 ha pujat un 4,2%.