"Som el jardí d'Europa": l'augment de plantacions de marihuana al Maresme desborda la policia

"Catalunya s'ha convertit en el jardí d'Europa". És el que afirmen els cossos policials respecte a les plantacions de marihuana. I ho diuen amb molta preocupació per tot el que porta associat aquest tràfic.

En els últims anys, les plantacions de marihuana s'han multiplicat per tot el país, però especialment en algunes zones del Maresme, que juntament amb altres comarques com el Vallès Oriental o la Selva són un territori propici. Tenen moltes urbanitzacions disseminades i són a prop de la frontera. 

Aquestes ubicacions permeten als traficants passar desapercebuts i treure la marihuana cap a Europa en dues hores o menys. Ho explica el cap de la comissaria local de la Policia Nacional de Mataró, Pedro Santos Martínez Orviz:

"No és el mateix venir amb un camió o una furgoneta carregada des de Múrcia o des d'Almeria, que has de fer mil quilòmetres per arribar a la frontera, que des d'aquí, que hi arribes en tres quarts d'hora."

Des d'aquesta comissaria de Mataró s'ocupen dels fets delictius d'una seixantena de municipis, sobretot del Vallès Oriental i el Maresme. En aquesta última comarca han desmantellat 18 plantacions de marihuana en dos anys a les quals cal sumar 122 entrades que han fet els Mossos d'Esquadra també en els últims dos anys. Això només al Maresme.
 

Un negoci superrendible

S'han desmantellat plantacions a Palafolls, Pineda, Sant Cebrià, Canet, Vilassar, Premià o Alella. Fins i tot dues en una mateixa nit. No és estrany trobar-ne a urbanitzacions de luxe. Els traficants lloguen les cases, les reformen per dins i hi instal·len tota la maquinària --que no és poca-- necessària per al cultiu. 

Tot plegat és una inversió de diners important, però que recuperen aviat. Ho explica Josep Maria Cavallé, cap de l'Àrea Bàsica Policial de Mataró:

"És superrendible, aquest negoci. Moltes vegades poden fer entre tres i quatre produccions l'any. El que els costa iniciar tota la infraestructura ho poden recuperar amb la primera plantació cultivada"

El fet que la marihuana no es consideri que perjudica greument la salut fa que les penes per plantar-ne siguin de només d'un a tres anys. Això dificulta molt l'erradicació d'aquest delicte. Cavallé ho descriu: "Tot i que el seu producte el vulgui vendre a Europa, és evident que el delinqüent el cultivarà aquí. Perquè la compensació entre benefici i riscos compensa".
 

Per què no tenen aquest problema altres països europeus?

El cap de  l'Àrea Bàsica Policial respon que raó és que la penalitat és molt alta: "Si puges la penalitat i pugen les penes, fas que la conseqüència del delicte sigui molt més greu. Possiblement no resoldrem tot el volum, però resoldrem una molt bona part del problema que tenim. El que fa que avui estiguem parlant que som el jardí d'Europa".

El fet que per entrar en una casa calgui autorització judicial ha fet que els traficants triïn cada vegada més les torres a les urbanitzacions per instal·lar-se. En una nau, si no hi viu ningú, la policia hi pot entrar directament i això fa més vulnerables aquests espais. 

Tot i això, continuen trobant-se plantacions a naus industrials. El que els delinqüents fan per mirar de passar desapercebuts és instal·lar-hi filtres d'olor. Aquesta sofisticació ha fet que s'atreveixin a cultivar marihuana fins i tot a dos carrers dels jutjats de Mataró, on el pas de policies és constant. Finalment, però, el mes de gener passat els van enxampar i hi van trobar vora 2.000 plantes.

Un indici: el consum elèctric fora del normal

Una de les pistes amb les quals treballen els cossos policials --ho fan conjuntament Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil-- és un consum elèctric fora del normal. A l'última entrada, a Canet, on es van trobar gairebé 2.000 plantes, el total d'electricitat defraudada va ser de 150.000 euros.

Sovint els fraus a la xarxa provoquen talls de llum. És una de les raons, juntament amb una forta olor de marihuana i el trànsit de furgonetes a la matinada, que fan sospitar que ara mateix hi ha una plantació en una urbanització d'Argentona. Tenen talls de llum, sempre a les mateixes hores, des de fa anys.

Els Mossos ho investiguen, però el volum de plantacions és tan gran que no donen l'abast. Ho concreta Josep Maria Cavallé: "Tot a la vegada no ho podem investigar. És inassumible".

El comissari Pedro Martínez ho corrobora: "Podem tenir dades d'unes 70 o 80 plantacions a la zona ara mateix sobre les quals anirem treballant quan puguem, però la xifra segur que és superior".

Organitzacions criminals al darrere

El que preocupa més als cossos policials és que darrere de les plantacions hi ha organitzacions criminals a qui si un dia la marihuana deixa d'interessar-los, buscaran qualsevol altra mena de negoci il·lícit. 

De fet, pràcticament a totes les plantacions s'hi troben armes de foc. Les tenen --i de vegades les fan servir-- per si els venen a robar la mercaderia, un fet que es repeteix molt, gairebé cada setmana. 

Aquests robatoris entre màfies, que en l'argot policial es coneixen com a "vuelcos" també s'han anat sofisticant. Sovint els atacants es fan passar per policies, amb sirenes i tot... Pedro Martínez ens explica un cas:

"Recordo l'entrada en un registre a Cabrils. La persona que hi havia tenint cura de la plantació --el jardiner, s'anomena-- no va començar a estar tranquil fins que va dir 'encara bo que sou la policia de veritat". 

Una policia que no desisteix. En només un any, el 2023, els Mossos d'Esquadra van detenir dues mil persones associades al cultiu de marihuana a Catalunya.