"Som molts més dels que sembla": sis de cada deu nois i noies han patit violència escolar
Les veus expertes alerten del perill de normalitzar les situacions que revela l'enquesta de convivència escolar i seguretat, que s'ha fet a 10.000 alumnes catalans
"Pel meu físic, em deien gorda." És només un dels casos que expliquen alguns dels adolescents entrevistats quan se'ls demana de quina manera s'han ficat amb ells els altres companys.
"Per ser tartamut"; "Per portar un mocador al cap, i roba llarga"; "Em deien maricon, gai"; "Per ser feminista, o per no depilar-me"... No són motius nous, però, ara ja sí, s'identifiquen com a situacions de violència.
Així ho mostren les respostes dels 10.000 nois i noies entrevistats a l'enquesta de convivència escolar i seguretat, que ha fet la Generalitat per saber quina percepció té l'alumnat sobre convivència i seguretat. Es tracta d'un treball que es fa cada cinc anys, i aquesta és la quarta edició.
Les dades fan aflorar situacions que han marcat la vida de moltes persones, com explica Alba Alfageme, que és psicòloga especialitzada en violències masclistes i cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del Departament d'Interior.
"És cert que s'està aconseguint trencar el silenci i estem posant sobre la taula moltes situacions a les quals abans no hauríem ni posat nom i que, dissortadament, han marcat la vida de moltes persones."
N'hi ha prou de sortir al carrer i preguntar a alguns joves per adonar-se que, qui més qui menys, ha viscut aquest tipus de situacions o és conscient que n'hi ha hagut en el seu entorn.

"Crec que hem sigut molts més dels que realment sembla", explica una jove, Helena Moreno, als micròfons de TV3. "Jo em vaig sentir força exclosa del grup de classe", afegeix Laura Díaz de Burgos. "Per la teva pell i per com parles, els fa riure", denuncia Namoi Salazar.
Les burles, l'aïllament o la violència física són algunes de les conductes més repetides, també els comentaris sexuals i la violència digital.
"Et demanen que els passis fotografies i et paguen diners, jo no els contesto mai, però segueixen allà", explica Aina Pascual, una noia que s'ha trobat en aquest tipus de situacions.
I és que, com apunten els joves, les xarxes són un espai més propici a actituds com aquesta, perquè hi ha una pantalla entre la víctima i l'agressor.
El perill de normalitzar-ho
En l'enquesta, sis de cada deu nois i noies afirmen haver patit algun episodi de violència. Molts d'altres n'han estat testimonis. I en un de cada tres casos, la víctima també és agressor.
Unes dades que, com explica Alba Alfageme, "són molt preocupants, perquè reflecteixen violència estructural. Ens interpel·len a no normalitzar, perquè tenim violència puntual, però també assetjament, que és una violència mantinguda en el temps".
Es tracta de situacions de bullying o assetjament, que són menys freqüents, i tot i que poden ser més greus, gairebé en la meitat de les ocasions el centre ni se n'assabenta, segons expliquen els enquestats.

L'anàlisi de les dades també reflecteix que els adolescents pateixen més violència sexual, sovint en el context de les primeres parelles.
Un de cada tres enquestats diu que ha estat víctima de violència sexual, tot i que gairebé no hi ha denúncies. Una tendència que, si no s'atura, també pot afectar la vida adulta.
Un exemple és el que explica a TV3 Ada Corbalán, que va veure com una amiga estava sotmesa al control de la parella:
"Al principi tot anava bé, però després el noi va començar a controlar-li el mòbil, amb qui podia sortir i amb qui no."
I quan es tracta de sortir de festa, la por de les noies a ser agredides sexualment fa que moltes canviïn d'hàbits. Un fracàs social, com apunta Alba Alfageme:
"Acceptar que les noies deixem les xarxes socials, deixem d'anar a determinats espais, o de fer determinades coses per por és un fracàs social. Aquesta por és un invent construït socialment, que no és un element d'autoprotecció, sinó de control de les dones."
La implicació de l'entorn --la família, els amics i l'escola-- és clau per combatre, segons les veus expertes, aquestes violències estructurals i evitar que es perpetuïn en la vida adulta.
El botellot, l'ús del mòbil o la llengua
L'enquesta també revela més dades sobre l'alumnat català, com ara que més de la meitat ha accedit a pàgines per a majors de 18 anys, que inclouen pornografia, jocs o apostes. Més de la meitat dels enquestats (el 61%) té mòbil propi.
Les dades mostren com hi ha més joves que afirmen fer botellots (25,7%) que no pas van a un museu (21,2%). Així mateix, 9 de cada 10 enquestats diuen que fan ús de les xarxes socials durant el temps lliure, mentre que un de cada tres diu que llegeix sovint.
Sobre els estudis, només 6 de cada 10 alumnes d'ESO i batxillerat diuen que els interessa el que aprenen, mentre que a primària són 8 de cada 10.
D'acord amb les respostes, les noies consumeixen més tabac, alcohol i marihuana que no pas els nois, mentre que, de mitjana, es comença a fumar abans dels 14 anys, que és precisament l'edat en què es comença a beure.
Pel que fa a la llengua que es parla a casa, el 27,8% afirma que és el català, el 15,4% el català i el castellà, i el 40,4% només el castellà.