Són amics, però no parella, i han tingut dos fills junts: el fenomen de la coparentalitat

La Gemma i en Xevi es coneixen des de petits, del parvulari. Van estudiar junts fins a la universitat, surten amb la mateixa colla i sempre han estat molt amics. No han sigut mai parella i no viuen junts, però han format una família que trenca amb els motllos tradicionals.

Fa quatre anys van tenir el seu primer fill, el Martí, i després, la Mia, que ara té un any i mig. Diuen que és la decisió més important i valenta que han pres, la que els fa sentir més orgullosos. I són més amics que mai.

Tot just fa pocs mesos van saber que la mena de família que han format té un nom: coparentalitat. Han explicat la seva història a "El suplement" de Catalunya Ràdio i reivindiquen una opció que els ha funcionat molt bé.
 

De padrí a pare

La crisi dels trenta va propiciar un canvi de xip en tots dos. La Gemma sempre havia volgut ser mare, veia com corria el rellotge biològic i va començar a plantejar-se ser mare soltera amb inseminació artificial.

Sense saber-ne res, el Xevi començava a pensar en la paternitat cada cop més, li feia molta il·lusió, però no tenia parella:

"Pensava: què he de fer? M'he de forçar a buscar parella perquè tinc ganes de ser pare si estic tan bé solter?"

I li va venir la idea de proposar-l'hi a la Gemma, però no gosava: "Va ser un tema d'anys, li vaig donar moltes voltes, no m'atrevia a plantejar-l'hi, era una situació una mica violenta, segons com".

La Gemma aleshores tenia una parella que no volia tenir fills, i ja havia decidit ser mare pel seu compte. Un dia va quedar amb el Xevi per proposar-li que fos el padrí del nen, com una figura masculina de referència.

"Som amics de tota la vida i vam decidir tenir fills." El Xevi i la Gemma volien ser pares, però no eren parella. Ara, comparteixen dos fills com a copares. La seva història, al #SuplementCatRàdio https://t.co/1N1R4Vy1Gs pic.twitter.com/oHoSbnqj5l

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) March 3, 2024

"Es van alinear els astres, se'm va obrir el món", riu el Xevi. La Gemma recorda que es va quedar en xoc:

"Va ser un moment de desencaix total, però després, va anar molt ràpid. Com més hi pensava, tot em sumava: el respecte, els valors compartits... ell tenia el perfil que jo hauria volgut pel pare dels meus fills."

Dir-ho als pares

Un cop decidit i acordat, arriba el moment de dir-ho als pares. Els de la Gemma van quedar parats, però de seguida ho van anar trobant bé: "El fet que coneguessin el Xevi de tota la vida hi va jugar molt a favor".

Els del Xevi van trigar una mica més: "El meu cas era més xocant, de cop el teu fill et diu que vol ser pare solter amb una amiga"

"Hi havia molts dubtes sobre una mena de família que no és normal, patien per si ens anava malament."

Molta gent els pregunta si van concebre els fills amb el mètode tradicional o van fer inseminació: "Vam anar a una clínica, vam plantejar el cas i vam fer inseminació artificial amb el Xevi com a donant, el procés normal".

No els van posar traves, però els van advertir que tots dos tindrien els mateixos drets sobre la criatura: "Hi havia qui feia més mala cara, però no ens van dir mai res".
 

El dia a dia 

Quins pactes i acords s'han de fer en el cas d'una família en què els pares no viuen junts i no són parella? La situació pot fer pensar en la de molts pares separats, però ells diuen que en el seu cas el procés ha estat volgudament fluid i natural: "Som millor que un matrimoni divorciat perquè no hem passat per mals moments ni discussions".  

Per exemple, no van signar cap document ni conveni per regular com seria la criança de les criatures:

"Des del primer moment ho hem parlat tot i ha anat fluint. Si calia un paper per posar-nos d'acord és que no ho havíem de tirar endavant. És una relació madura. Tenim el nostre llibre de família i ja està."

La història del Xevi i la Gemma, que són copares, al #SuplementCatRàdio: "El nostre model no funciona com el d'uns pares separats"https://t.co/1N1R4Vy1Gs pic.twitter.com/3KCen0OHNQ

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) March 3, 2024

I com s'organitzen? El camp base és casa de la Gemma. Els nens dormen sempre allà. L'escola la tenen a Gurb, el pare els recull i passen la tarda junts fins que al vespre els porta amb la mare perquè ell treballa.

Quan arriben les vacances poden marxar junts uns dies o separats. Per Nadal es reparteixen les festes amb les famílies.

Només van viure uns dies junts després del naixement de la Mia, per qüestions de logística. I tenen relacions amoroses amb altres persones.

"La Gemma és la dona de la meva vida. Però no és l'amor de la meva vida." El Xevi i la Gemma tenen dues criatures, però no són parella. Coneixem la seva història al #SuplementCatRàdio https://t.co/1N1R4Vy1Gs pic.twitter.com/4EMWXoN4Re

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) March 3, 2024

La coparentalitat com a negoci

Hi ha empreses privades que de la coparentalitat en fan negoci i posen en contacte persones sense parella que volen tenir fills amb una altra persona que exerceixi de referent patern o matern.

La Gemma, a priori, no ho veu malament: "Tot el que parteixi de l'amor als futurs fills i de les ganes de voler cuidar-los em sembla vàlid, però sí que els aconsellaria que dediquessin temps a conèixer-se bé abans de fer el pas".

El Xevi afegeix "en el seu cas, tot és molt sa i suma molt".

"Educar fills és molt exigent i complex, i és molt important que hi hagi feeling entre els pares."

Com ha canviat la relació entre el Xevi i la Gemma d'ençà que tenen fills? "Estem més units que mai. Ara la vida d'un està lligada a la de l'altre, som una família de quatre".