Sondeig: Empat tècnic entre Maragall i Colau a les eleccions municipals a Barcelona

Frec a frec entre Ernest Maragall i Ada Colau a Barcelona en aquestes eleccions municipals 2019, segons el sondeig d'El Periódico i Betevé. El candidat d'Esquerra guanyaria les eleccions per un marge molt estret, amb entre 10 i 11 regidors i un 22,5% dels vots.

Barcelona En Comú quedaria en segona posició amb un 22,0% dels vots, cinc dècimes menys que ERC i lleugerament per sota del 2015. Ada Colau obtindria entre 10 i 11 regidors.

Com a tercera força es col·locaria el PSC, que superaria Ciutadans. Jaume Collboni aprofitaria l'impuls de Pedro Sánchez el 28A i obtindria entre 7 i 8 regidors, el doble que ara fa quatre anys.

Junts per Catalunya quedaria en quart lloc, dos per sota que el 2015, amb una forquilla de 5-6 regidors i un 12,4% dels vots. La llista encapçalada per Joaquim Forn, en presó preventiva des del novembre de 2017 per l'1-O, perdria gairebé la meitat de la representació respecte a la llista de CiU amb Xavier Trias.

Els seguiria Manuel Valls amb Barcelona pel Canvi-Cs, que obtindria uns resultats pràcticament iguals als de Carina Mejías el 2015. Valls obtindria entre 5 i 6 regidors, amb un 11,9% del vot.

El PP amb Josep Bou de candidat perdria els 3 regidors d'Alberto Fernández Díaz i es quedaria fora del consistori amb un 3,4% dels vots.

Pel que fa a la CUP, que va entrar per primer cop el 2015, també podria quedar fora de l'Ajuntament. El sondeig li dona entre 0 i 2 regidors, igual que a Jordi Graupera, que encapçala la candidatura de Barcelona és capital (B-Primàries), i que es presenta per primer cop. Graupera podria entrar al consistori.

Els partits independentistes obtindrien gairebé el 44% dels vots, tres punts més que el 2015. Ara bé, la seva representació pot variar molt en funció de si entren o no la CUP i Barcelona És Capital al consistori.

Si es confirmen aquests resultats dibuixarien un escenari on qui guanyi té moltes opcions d'acabar a l'alcaldia. A diferència de la presidència del govern català o espanyol, en les municipals el guanyador es converteix en l'alcalde o alcaldessa quan no hi ha majoria absoluta, sempre que un possible pacte d'altres formacions tampoc hi arribi. La majoria absoluta se situa a Barcelona en els 21 regidors.

La suma de tots els partits independentistes, si es té en compte la forquilla alta, arribaria als 21 regidors.

El sondeig ha estat elaborat a partir de "trackings" fets durant l'última setmana de campanya, inclòs aquest diumenge, a través de trucades telefòniques realitzades cada dia.

Participació de rècord a Barcelona

Unes eleccions de participació històrica a la capital catalana. A les sis de la tarda, l'última dada de participació difosa, se situava en el 51,9%, 5,5 punts per sobre del 2015. Es tracta de la xifra més alta des que es tenen registres d'aquesta hora, l'any 1991.

Els districtes amb una participació més alta són les Corts (56,02%), on el 2015 va guanyar CiU, Gràcia (54,96%), on es va imposar Barcelona En Comú, i l'Eixample (54,43%), on els convergents també van ser els més votats.

Pel que fa a les eleccions europees 2019, segons els sondejos, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont entrarien a l'Eurocambra. Ara Repúbliques tindria entre 2 i 3 representants, igual que Junts per Catalunya.

El PSOE guanyaria la Comunitat de Madrid

Segons el sondeig de Sigma Dos per a Telemadrid, el PSOE d'Ángel Gabilondo guanyaria les eleccions a la Comunitat de Madrid per primera vegada des de 1995 amb el 27,5% dels vots.

El PP s'enfonsaria i passaria de 48 a 26 o 27 escons, però resistiria en segona posició malgrat l'ascens de Ciutadans, que passaria de 17 a 24 o 25 parlamentaris.

El partit d'Errejón, Més Madrid (13% dels vots), guanyaria la partida a Unides Podem, que es quedaria amb el 10%.

I Vox entraria amb força a la Comunitat de Madrid amb 12 escons.

Les esquerres obtindrien entre 67 i 71 escons en una Assemblea on la majoria es fixa en 65 diputats.

Manuela Carmena guanyaria a l'Ajuntament de Madrid, sense majoria absoluta

Segons el mateix sondeig de Telemadrid, la formació de Manuela Carmena, Més Madrid, guanyaria els comicis a la capital espanyola amb entre 21 i 23 regidors, però en necessitaria 6 més per obtenir la majoria absoluta.

La seguiria el PP amb 11 o 12 escons, per tant els populars en perdrien una desena respecte al 2015.

Molt a prop se situaria Ciutadans, que n'aconseguiria 10 o 11. Els socialistes mantindrien els 9 aconseguits fa 4 anys i Vox entraria amb força, obtindria 4-5 escons.

El PSOE podria reeditar el pacte d'esquerres a les Balears

Segons el sondeig de Tracking IBES per IB3, els socialistes de Francina Armengol podrien reeditar el pacte d'esquerres amb què han governat les Illes els darrers quatre anys.

PSIB-PSOE (17-19 escons), Podem (6-8) i els ecosobiranistes de Més (4-5), amb la banda alta de la forquilla, superarien els 30 diputats que requereix la majoria absoluta.

Malgrat la patacada de Bauzá (PP) l'any 2015, en què va passar de 35 a 20 escons, aquesta seria la primera vegada que el Partit Popular Balear, que ara lidera Biel Company, perdria les eleccions autonòmiques i s'enfonsaria fins els 12 o 14 parlamentaris.

Ciutadans creixeria espectacularment, i passaria de 2 a 7-9 escons i, per primera vegada, Vox podria entrar al Parlament balear amb 3 diputats.
 

Els socialistes guanyarien a Aragó

Segons un sondeig de GFK per a la FORTA, el socialista Javier Lambán guanyaria les eleccions a l'Aragó i amb un pacte de les esquerres podria continuar al govern.

El PSOE aconseguiria entre 24 i 25 escons (en pujaria entre 6 i 7) i el PP baixaria fins als 13-15 representants (dels 21 que tenien).

Ciutadans seria la tercera força amb entre 8 i 10 escons, mentre que Podem aconseguiria entre 6 i 7 escons.

El Partit Aragonesista obtindria entre 3 i 4 escons. La Chunta, 2-3, els mateixos que VOX. I Esquerra Unida, que es presenta separada de Podem, també obtindria entre 1 i 2 escons.

La suma de les esquerres superaria els 34 escons que donen la majoria absoluta i podria mantenir Lambán al poder.