La gent gran de les comunitats indígenes diu que fa més de 40 anys que no veu l'Amazones tan sec. Els nivells del riu varien anualment, passant dels períodes d'aigües altes a baixes, però aquest setembre van saltar totes les alarmes quan es va registrar una davallada històrica del 80%, segons dades de l'Institut d'Hidrologia i Meteorologia de Colòmbia.

L'Amazones neix als Andes i transita per gairebé 7.000 km passant per vuit països diferents fins a arribar a l'oceà Atlàntic. El riu i el seu miler d'afluents creen un ecosistema propi considerat el bosc tropical més gran del món.

Conegut com a pulmó del planeta, és sobretot el motor vital de totes les comunitats que hi habiten a la seva riba. Milers de persones viuen mirant al riu. És la seva via de transport, la seva economia, el seu menjar...

Un equip de TV3 ha parlat amb les comunitats afectades per la sequera de l'Amazones a la triple frontera de Colòmbia, Perú i Brasil.

El baix nivell del riu polvoritza tots els registres

La tardor és època d'aigües baixes, però les pluges ja haurien d'haver començat i de moment són escasses. Al novembre encara fa molta xafogor gairebé tot el dia.

En els 110 km que transita per Colòmbia, el riu ha arribat a baixar fins als dos metres, a finals d'agost, quan generalment no descendia dels 6. També s'han polvoritzat d'altres rècords, com ara l'assoliment de la temperatura més alta des que hi ha registres: 38 graus i mig a l'ombra.

Fa poc més de 40 anys que la ciutat de Leticia, capital de l'Amazònia colombiana, té registres dels nivells del riu Amazones.

Diego Monsalve és coordinador de la zona de l'Institut d'Hidrologia, Meteorologia i Estudis Ambientals, que fa el monitoreig, i constata que ara mateix el riu està en nivell d'alerta vermella per sequera: "Amb data 3 de novembre, el nivell és de 5 metres i 20 centímetres".

"Si ho comparem amb el nivell marcat fa un any, veiem que està per sota d'un metre. I si ho comparem amb el nivell de fa 15 anys està  cinc metres per sota."

Santiago Duque, director del laboratori de gestió dels aiguamolls de la Universitat de Colòmbia, és contundent: "Leticia s'està quedant sense riu."

La sedimentació, és a dir, l'arrossegament de fangs, roques o troncs, està provocant canvis dràstics en el curs del riu. I això, sumat a la desforestació i els incendis forestals, estan agreujant la sequera: "El canvi climàtic ens està afectant durament. Ens asseca més i ens inunda més."
 

L'efecte dòmino per a la població

Per adaptar-se a la disminució dels nivells del cabal del riu, a Leticia, des del punt on hi ha el moll en època d'aigües altes, cal caminar més de 2 quilòmetres per trobar l'Amazones i accedir a qualsevol mena d'embarcació.

Un camí què cal fer travessant ponts de fusta i passarel·les cap a l'illa de La Fantasía, un terreny amb cases altes que després de mesos de pluja, el mes de març aproximadament, tindran l'aigua a tocar de la porta.

Aquest camí el fan totes les persones que porten menjar des del Perú o el Brasil i el preu de la càrrega va inclòs en el de venda, cosa que fa que els productes s'encareixin. Hi transporten fruita, blat de moro, peix...

Clara Patricia Peña Venegas, investigadora de l'Institut Amazònic d'Investigacions Científiques SINCHI, ens ha acompanyat en aquest trajecte i ens explica el moment crític que viu el riu al seu pas per Leticia.  

"Aquesta és una de les sequeres més dramàtiques que hem vist i s'ha repetit dos anys seguits. L'any passat vam pensar que era força evident aquest nivell tan baix del riu, però aquest any ha estat pitjor."  

La investigadora assegura que tot és part del canvi climàtic. La desforestació fa que també hi hagi més CO₂, més escalfament, menys evapotranspiració i menys formació de núvols.

A la conca amazònica es parla dels rius voladors: els arbres i les plantes capturen l'aigua i la transformen en núvols, i aquests núvols viatgen amb els vents fins als Andes, que és on es generen les pluges. "Si no hi ha rius voladors suficients, no hi ha cabal al riu Amazones, no hi ha aigua a l'Amazones. I és el que estem veient."

"El que m'alarma és que si estic veient ara mateix el que li passa al riu més cabalós del món, què deu estar passant en altres rius i rierols del planeta que no són tan abundants", reflexiona Peña Venegas.
 

Puerto Nariño, el pessebre natural de Colòmbia

A 87 quilòmetres de Leticia hi ha Puerto Nariño, el segon municipi del departament de l'Amazònia colombiana. Sense carreteres ni cotxes, només s'hi pot accedir navegant pel riu. Un trajecte que en èpoques de molt cabal es fa en un parell d'hores, però que els mesos de setembre i octubre allarga la navegació més enllà de les tres hores.

El poc cabal del riu alenteixen el recorregut i les llanxes han d'esquivar els troncs que venen riu avall durant tot el trajecte.

En aquesta petita comunitat ecològica i sostenible han notat molt els efectes de la sequera del riu. La dificultat del recorregut ha portat menys turisme, la pesca ha disminuït, els problemes de salut s'han agreujat i els preus dels aliments han pujat.

Els seus habitants reivindiquen el seu paper com a conservadors d'aquest ecosistema, però reclamen al govern de Colòmbia l'accés a aigua potable.

A la riba del riu Loretoyacu, afluent de l'Amazones, hi viuen 19 comunitats amb el 90% de població indígena. L'alcalde ens explica que la seva voluntat és continuar conservant la natura i per això no hi ha ni hi haurà mai carreteres. Per tant, depenen del tot del riu.

Edilberto Suárez Pinto, alcalde del municipi, ens explica que no esperaven aquesta sequera: "És la primera vegada a la història de l'Amazones que vivim una sequera tan gran."  Si hi ha poc cabal moltes comunitats queden aïllades i les afectacions són molt greus: "Les embarcacions no poden arribar, no els podem abastir, és molt dur. Hi ha nens que queden desnodrits, és molt trist."

"És alarmant el que està passant: una nena de 8 mesos va morir per desnutrició. I tenim molt poca ajuda nacional i internacional."

El Dr. Milcíades, de l'Hospital de Puerto Nariño, ens explica les conseqüències sanitàries d'aquesta sequera, l'impacte en la població: "Arriben quadres de diarrea, vòmit i també mossegades de serp. Quan el riu Amazones està sec els peixos moren i queden a l'aigua que després recollim per consumir nosaltres. El tractament d'aquesta aigua no és prou bo i això impacta en la nostra salut."

Rosendo Auecoello, líder del poble indígena tikuna i un dels regidors d'aquest municipi està molt preocupat per l'afectació d'aquesta sequera: "La gent va quedar atrapada sense poder treure o entrar productes i sense accés a l'aigua potable."

"És una negligència de l'Estat colombià perquè garantir l'aigua potable és un dret fonamental. Com és possible que a nosaltres, que estem ubicats a la riba del riu més important del planeta, no se'ns garanteixin aigua potable? Això no té excuses per a mi."

Ens explica que aquestes comunitats abans consumien l'aigua del riu, però ara no està neta i només utilitzen l'aigua de la pluja. I, tot i això, també han tingut problemes de salut.

Quedar aïllats suposa un problema també per a la distribució dels productes com el gra, l'arròs, el sucre, l'oli, la ceba que arriben del Brasil, del Perú o de la mateixa Colòmbia.

La poca navegabilitat del riu fa que es necessiti més combustible per arribar a les localitats i això acaba encarint els preus d'aquests productes.

José Cuello Agüero és pescador i ara viu a la comunitat de Puerto Esperanza, a la riba de l'Amazones. Ell ha viscut la disminució de la pesca i assegura que hi ha menys tipus de peixos i menys quantitat:

"Quan jo era jove, aquí només es pescaven els peixos grans, com la piraïba, el daurat, el pintadillo. Però ara ja no es pesquen i no són tan grans. Com es diu en la meva llengua, 'tauma', que vol dir res de res."

Ligia Valerio és d'ètnia tikuna i ve des de Puerto Esperanza a Puerto Nariño per mirar de vendre els seus cultius.

La seva parada té menys iuca, blat de moro o bananes que abans perquè les seves collites s'han vist afectades per la sequera i per la falta d'aigua neta.

És la gran reivindicació dels habitants d'aquesta zona, l'accés a l'aigua potable. No poden utilitzar l'aigua de l'Amazones ni per a les persones ni per a les collites perquè està contaminada amb les restes de les plantes de coca que arriben al riu.

"Un mes de sequera panseix tota la collita. És molt greu. Estem molt preocupats i ens està afectant molt el canvi climàtic. Sobretot als nens."

El turisme també és una de les fonts principals d'ingressos d'aquest municipi. Hotels, restaurants, i botiguers han notat el descens de visitants. Jorge Racedo té una botiga d'artesania Puerto Nariño i ha vist com han baixat les vendes, ja que amb l'aigua del riu tan baixa no arriben vaixells amb turistes. Ven un 70% menys.

"Aquí no hi ha empreses, no hi ha fàbriques, els indígenes tikuna, els cocama, els yagua... treballen l'artesania i viuen en part del turisme. Quan baixa el turisme tot es complica."

Aquesta sequera tan extrema de l'ecosistema amazònic té múltiples afectacions. A banda de les conseqüències per a les persones que hi viuen també hi ha molts danys per a la seva biodiversitat.

La flora i la fauna han patit danys en molts casos irreversibles. El baix nivell de l'aigua ha deixat molts peixos sense oxigen i també han mort molts dofins de riu, una espècie ja molt amenaçada.

Unicef ha estimat que es necessiten 10 milions de dòlars durant els mesos vinents per atendre les necessitats més urgents de les comunitats afectades per les sequeres al Brasil, Colòmbia i el Perú, incloent-hi la distribució d'aigua i altres subministraments essencials.  

I mentrestant aquest ecosistema vital per al planeta continua esperant que arribi la pluja.