Salut pagarà fins a 4.000 euros extres als metges dels CAP de zones rurals o turístiques

Un de cada cinc equips d'atenció primària a Catalunya és "de difícil cobertura", segons el Departament de Salut. És a dir, són places que habitualment metges, infermeres i treballadors socials no escullen per treballar-hi. És el cas, per exemple, d'equips situats lluny d'un hospital, en poblacions rurals o amb molts turistes --que provoquen una sobrecàrrega estacional-- entre d'altres.

La falta de personal sanitari és un problema des de fa anys. El Departament de Salut vol atraure professionals als equips més difícils de cobrir amb un pla d'incentius i mesures que suposarà una inversió anual d'11,5 milions d'euros.

D'una banda, se'ls vol incentivar econòmicament amb un nou complement salarial, que s'afegeix al complement de muntanya actual.

Per als metges de família i pediatres serà d'entre 3.500 i 4.000 euros anuals de mitjana, i per a les infermeres, llevadores i treballadors socials, de 2.000 euros de mitjana.

Aquests complements ja estan contemplats en el nou conveni de l'ICS i es cobraran amb efectes retroactius a data 1 de gener del 2024. El cas dels centres concertats es tractarà a la taula sectorial.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha explicat que aquests complements i la resta de mesures seran "no només per als nous que vinguin a les places que falta cobrir, sinó també per al conjunt dels professionals d'aquests centres; per tant, també per als que ja hi són".

Un de cada cinc centres, amb places difícils de cobrir

El Departament de Salut calcula que hi ha un 21% de centres d'atenció primària que tenen places de difícil cobertura.

Dels 378 equips d'atenció primària que hi ha a Catalunya, 73 --un de cada cinc-- tenen especial dificultat per cobrir places de metges i infermeres.

Un d'aquests és el CAP de Llançà, on actualment només hi ha la meitat de metges en actiu. De les sis places que hi ha, actualment només tres estan ocupades, perquè un d'ells s'ha jubilat i dues més estan de baixa per maternitat i no els han trobat substituts.

Aquest centre d'atenció primària atén els veïns de Llançà, Portbou, Colera, el Port de la Selva i Selva de Mar; una població d'uns 6.900 habitants, que creix --sobretot durant l'estiu-- per l'arribada d'estiuejants, turistes i visitants.

A Flix, l'equip d'atenció primària dona cobertura a set pobles amb una gran dispersió geogràfica. Des de fa 20 anys els costa molt trobar personal que hi vulgui treballar, sobretot metges, però també infermeres.

"Ets el referent de salut de la zona, no hi ha ningú més, aleshores això et fa estar molt format, perquè si ve un infart l'has d'atendre tu fins que arriben els serveis del SEM. Aquí es treballa bé, però molt", explica la directora del CAP de Flix, Míriam Boira.

"Jo sempre he treballat en zones rurals i no ho canviaria. La veritat és que coneixes molt bé el pacient, la seva família, el seu entorn, i això t'omple", afegeix Sònia Loran, infermera adjunta a la direcció del CAP de Flix.

Facilitar el projecte professional i l'acollida

Més enllà dels incentius salarials, Salut vol afavorir que els qui escullin aquestes places puguin desenvolupar un projecte professional integral, facilitant-los la formació continuada i permetent compatibilitzar l'activitat assistencial amb la docència i la investigació, entre altres mesures organitzatives.

Per últim, el departament té intenció d'activar un pla d'acollida per als treballadors que optin per incorporar-se en aquests equips que actualment són difícils de cobrir.

L'objectiu de futur és oferir-los facilitats per trobar habitatge o perquè la família s'instal·li, a més de descomptes i ajudes per al transport i millores en la connectivitat i el transport públic.

Les mesures d'aquest pla d'acollida, però, no depenen exclusivament de la Generalitat, de manera que --diu Salut-- caldrà implicar els municipis amb temes com l'habitatge, l'escolarització, la mobilitat i la connectivitat, etc.

Molt territori amb pocs habitants

La gran majoria de la població --tres quartes parts-- viuen en un entorn urbà, que ocupa només el 15% del territori català.

Això fa que la població que viu a la resta del territori estigui molt repartida, de manera que alguns equips d'atenció primària se situen en entorns aïllats; són els considerats d'alta ruralitat, que és un dels indicadors que ha utilitzat Salut per definir les places de difícil cobertura.

Es caracteritzen, sobretot, per estar a més de 25 quilòmetres de l'hospital més proper i perquè han de cobrir, també, consultoris locals en pobles més petits a més de mitja hora de distància.

També són els CAP de zones turístiques, tant de costa com de muntanya, que tenen una sobrecàrrega de feina estacional. Les places de difícil cobertura també les trobem en els equips que fan més guàrdies i que atenen una població especialment envellida.

Els 73 equips que Salut considera de difícil cobertura estan situats per tot el territori --excepte l'àrea metropolitana-- i els trobem, per exemple, a Camprodon, Moià, Santa Coloma de Queralt, Ponts, Falset, l'Ametlla de Mar o l'Escala, entre altres poblacions. També inclou tots els equips de l'Alt Pirineu i l'Aran.