Srebrenica, un crim execrable i recurrent que el món commemorarà cada 11 de juliol

Els genocidis sempre tenen dos actors: la víctima i el victimari. I un públic que s'ho mira, sense actuar; en diferents graus, que van de la negligència per impedir-lo a la complicitat per amagar-lo.

El terme "genocidi" compleix exactament 80 anys, des que el va crear el 1944 el jurista jueu polonès Raphael Lemkin en la seva lluita per aconseguir tipificar, poder jutjar i condemnar les atrocitats dels nazis a l'Europa ocupada, notablement contra el poble jueu.

El genocidi, però, no va ser codificat com a crim internacional fins que el 1948 l'Assemblea General de l'ONU va adoptar, per unanimitat, la "Convenció per la Prevenció i el Càstig del Crim de Genocidi", el primer tractat sobre drets humans emanat directament dels Judicis de Nuremberg dos anys abans contra representants de l'Alemanya nazi acabada de derrotar.
 

Mai es pot dir mai més

Catorze genocidis més des de l'Holocaust, quan precisament a Nuremberg i després a l'ONU s'havia intentat entonar el crit del "mai més" amb l'adopció de la Convenció perquè no es repetissin. S'ha reproduït, i als cinc continents habitats. De Guatemala a Timor Oriental. De Bòsnia a Ruanda. I encara ara s'està dirimint si n'hi ha un en marxa a Gaza, o un possible segon en aquest mateix segle XXI a Darfur.

El de Srebrenica (Bòsnia) no va ser l'últim, però acaba de ser distingit per l'ONU amb un Dia Internacional que el commemorarà a escala global cada 11 de juliol. El dia de 1995 que van arribar les forces sèrbies del general Ratko Mladic a aquest poble bosnià. S'hi amuntegaven uns 50.000 civils bosniomusulmans, la majoria desplaçats per la guerra balcànica. Havien anat a buscar la protecció dels 400 cascos blaus de l'ONU desplegats allà mateix. Com sempre en el teatre d'un genocidi: víctima, victimari i el "públic" observador.

Anatomia d'un genocidi

La campanya militar sèrbia a la regió havia començat setmanes abans. D'aquí els milers de desplaçats cap a Srebrenica que els Cascos Blaus havien declarat "zona segura". La protecció davant les molt superiors forces de Mladic no podia anar a càrrec només dels 400 cascos blaus holandesos de l'ONU sobre el terreny. Havien demanat el dia abans cobertura aèria a les forces desplegades de l'OTAN, però per una sèrie d'errors l'Aliança Atlàntica no va aparèixer i les tropes sèrbies van entrar l'11 de juliol.

Mladic ho portava tot planejat si es té en compte l'organització i execució de la matança. L'endemà van arribar autobusos. En 30 hores van deportar 23.000 dones i infants menors de 12 anys. Als nens i homes més grans, els van traslladar a magatzems per a "interrogatori". La matança va començar el dia 13.

Durant dues setmanes, almenys 8.000 bosniomusulmans van ser assassinats a trets i cops pel fet de ser-ho. Condició primera i imprescindible perquè un crim pugui ser tipificat com a genocidi: "Un crim comès amb la intenció de destruir un grup nacional, ètnic o religiós totalment o parcialment", segons la Convenció de l'ONU.

Tribunals contra estats

Fins al mateix moment que es va decidir la votació a l'Assemblea General de l'ONU per proclamar el Dia Internacional del Genocidi a Srebrenica, Sèrbia va intentar evitar-ho utilitzant tots els seus recursos diplomàtics i arguments amenaçadors. El primer, advertir que la commemoració podria provocar la ruptura del precari equilibri que encara ara mantenen serbis i musulmans en l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina.

Belgrad havia intentat també que el Dia de Srebrenica es votés no a l'Assemblea General sinó al Consell de Seguretat, on podria comptar amb el dret de veto de l'aliada Rússia. 

I és que el crim de genocidi té un elevat i evident contingut polític, perquè política sol ser la intenció, i els polítics, els instigadors; sovint, a més, amb l'aparell d'un estat darrere. Els encarregats de tipificar el delicte i de jutjar-lo, doncs, estan sotmesos a autèntiques tempestes creuades de pressions.

Finalment, la proposta que han portat a l'Assemblea General de l'ONU Alemanya i Ruanda --dos països marcats per altres genocidis del segle XX-- ha tirat endavant amb 84 vots a favor, 19 en contra i 68 abstencions. Amb tot, la sessió ha estat tensa perquè el president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, ha advertit que la commemoració "reobrirà velles ferides" i "causarà estralls polítics" als Balcans.   
    

Justícia internacional

Hi ha dos principals tribunals amb capacitat per investigar i jutjar un genocidi. Tribunals internacionals per un crim internacional, que com l'apel·latiu indica es perpetra i es jutja entre nacions, sovint estats.

El Tribunal de Justícia Internacional és l'òrgan judicial superior de l'ONU que dirimeix diferències entre estats. També pel que fa a grans crims. Ara mateix té sobre la taula una acusació precisament per genocidi encapçalada per Sud-àfrica contra Israel per la seva actuació a Gaza sobre el poble palestí.

No és difícil entendre l'enorme càrrega política que conté la vista. I no només entre les parts, sinó pels poders aliats que els fan costat. En aquest cas, sobretot la capacitat d'influència global dels Estats Units darrere l'acusat.
 

Condemnes personalitzades

L'altra instància és el Tribunal Penal Internacional, que també té competències en grans crims internacionals, des dels de guerra, crims contra la humanitat i fins als de genocidi.

El TPI, però, jutja individus, no estats. Aquí també s'estan investigant els principals responsables polítics i militars israelians per la campanya contra Gaza, a l'espera de possibles ordres d'arrest. Com l'emesa fa poc més d'un any contra el president de Rússia, Vladímir Putin, en relació amb la invasió d'Ucraïna, i aquest mes de maig contra el president d'Israel, Benjamin Netanyahu, i tres líders de Hamas.

En el cas dels israelians, i sobretot a través dels Estats Units, s'ha desencadenat una autèntica campanya preventiva de pressions, fins i tot amenaces públiques sense precedents contra aquest tribunal. I això que ni Israel ni els Estats Units –tampoc Rússia– són signataris de l'estatut que va crear el tribunal i no accepten la seva jurisdicció.

Hi cap una tercera instància, també personalitzada. La que pot establir el Consell de Seguretat de l'ONU per jutjar individus en un tribunal especial vinculat al Tribunal de Justícia Internacional.

En un Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia es van sentenciar els fets a Srebrenica com a crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. Per tots tres, Mladic hi va ser condemnat el 2017 a cadena perpètua. Encara l'està complint.