Stanislav Secrieru, analista de seguretat: "El conflicte Rússia-Ucraïna va per llarg"

L'any 2010, Ucraïna va aprovar una llei en virtut de la qual es declarava "territori neutral". Quedava al marge de cap bloc, ni de l'òrbita russa ni de la Transatlàntica. I així va ser fins al 2014, quan Rússia es va annexionar il·legalment la península de Crimea, al sud d'Ucraïna, i va ocupar les províncies de Donetsk i Lugansk, al Donbass.

Allò va sacsejar els ucraïnesos i en van tenir prou en deu mesos per derogar la llei de neutralitat. I del 20% de ciutadans favorables a avançar en el procés d'adhesió a l'OTAN s'ha arribat al 54% actual. 

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord té, entre els seus principis fundacionals, la política de portes obertes. No barraran l'entrada a ningú que compleixi els requisits per formar part de l'Aliança Atlàntica. I aquí és on el president rus, Vladímir Putin, comença a inquietar-se. 

Putin vol l'OTAN lluny de les seves fronteres i opta per intimidar desplegant més de 100.000 soldats a la frontera est i nord de l'exrepública soviètica, una dimensió d'efectius militars mai vista des dels temps de la Guerra Freda.

La paradoxa d'aquesta història és, segons explica Stanislav Secrieru, analista de l'Institut Europeu d'Estudis de Seguretat, que Rússia només es pot culpar a ella mateixa del fet que Ucraïna vulgui ser a l'OTAN.

Com Rússia ha empès Ucraïna cap a l'OTAN?

La guerra del Donbass fa vuit anys que dura. Només això ja podria explicar ras i curt que Kíev busqui aixopluc a l'OTAN. I també que es comptin almenys 14.000 morts, i que l'asfíxia russa hagi devaluat la moneda un 10%, i les campanyes de desestabilització, i els ciberatacs, i les maniobres incessants de militars i paramilitars als ulls dels ucraïnesos...

Rússia, diu Secrieru, busca una relació de "patró-client". És a dir, escanyar tant com es pugui Ucraïna perquè no tingui més opció que demanar-li ajuda i, a canvi, controlar-la políticament. Moscou ha volgut moure els fils de Kíev, però el país s'hi ha resistit i, és més, s'ha reforçat en molts aspectes.

La lliçó de Crimea: agafar múscul

L'annexió de la península de Crimea va posar en alerta Ucraïna: si no reaccionava, s'exposaria a un afebliment irremeiable. I va reaccionar.

Explica Secrieru que, en aquests vuit anys, Ucraïna ha passat de disposar de 5.000 tropes a tenir-ne 250.000 i es proposa arribar a les 350.000 d'aquí a tres anys gràcies, en bona part, a les unitats de voluntaris. Això, en el terreny militar; en l'econòmic, que malgrat la devaluació de la hrívnia, el seu sistema bancari s'ha enrobustit i han augmentat les reserves econòmiques. 

I encara un altre terreny no tan tangible, però tant o més essencial: la moral, els ànims, l'orgull.

"La societat ucraïnesa no està disposada a fer concessions a Rússia i està preparada per pagar-ne el cost que calgui."

Stanislav Secrieru il·lustra d'aquesta manera el caràcter dels ucraïnseos d'avui, "molt més preparats per resistir que el 2014". La defensa a la sobirania i la integritat del país els ha enfortit l'orgull i la confiança davant qualsevol amenaça. I fan pinya.

"Cada ucraïnès coneix algú a la línia de front."

Sembla que no tinguin por d'una guerra. Aquests dies que la premsa internacional ha trepitjat el país s'ha destacat molt la idea que els ucraïnesos estan tranquils. Però diu Sacrieru que l'aparença de normalitat és perquè ja fa vuit anys que el país està en guerra. I per un altre motiu.

El govern de Volodimir Zelenski "intenta no magnificar l'amenaça per prevenir retirades massives de diners dels comptes bancaris, o que els supermercats quedin desproveïts de productes de primera necessitat" i "fa equilibris entre preparar la societat i prevenir-la del pànic" esperant que, al final de tot, guanyi la diplomàcia.

La diplomàcia  convoca Occident

L'entrada en escena d'Occident es produeix en l'acte en què Rússia menysprea els advertiments de Washington, Brussel·les i els socis de l'OTAN. Aquell acte en què lluny de retirar tropes manté el pols de la desescalada. I és aleshores quan la paraula es repeteix com un disc ratllat: "diplomàcia, diplomàcia, diplomàcia".

"Si vols que la diplomàcia funcioni calen tres coses: reforçar la defensa dels països europeus per estar preparats, enfortir les estructures d'estat ucraïneses i mantenir obert el canal de diàleg des de la confiança."

L'abecé de Secrieru reserva, a l'altra banda de l'equació, l'actitud de Rússia. Diu l'analista que "Rússia utilitza l'amenaça de guerra per tenir una millor posició a la taula dilplomàtica, però mentrestant posar la pistola al cap. Això és inacceptable". Tampoc veu cap intenció en Rússia de reavaluar els seus interessos i, de tot plegat, en treu aquesta conclusió:

"Per ser franc, no veig senyals de solució del conflicte entre Ucraïna i Rússia. Crec que estarà amb nosaltres durant anys."

També explica l'analista en seguretat que, amb Ucraïna, Rússia no només busca controlar el país i establir esferes d'influència, sinó també dictar i dissenyar un ordre de seguretat que passa per mantenir l'OTAN allunyada i aconseguir-ho mantenint els senyals d'alerta de guerra activats, per coaccionar Europa a concedir-li les seves demandes.

L'estratègia de la Unió Europea i dels EUA és la correcta

Davant el desafiament rus, els socis de l'OTAN han optat per desplegar tropes a la regió. Això no vol dir que hagin abandonat l'opció diplomàtica. "Aquesta dualitat de l'estratègia de la Unió Europea cap a Rússia, de reforçar la pròpia defensa i al mateix temps tenir oberts els canals de diàleg és la bona", diu Secrieru. 

És, probablement, una manera de guanyar temps. Mentre hi hagi converses no es disparen bales; i la Unió Europea no vol veure aquest escenari ni en pintura. 

"La solució ideal seria que Rússia retirés les tropes i restaurés el control d'armes, però hem de ser realistes i evitar falses il·lusions. Aquesta solució és difícil d'imaginar el 2022."

Per l'analista de l'Agència Europea d'Estudis de Seguretat, ja seria molt que a curt termini s'arribi a un nivell de desescalada que passi per "un alto el foc funcional al llarg de tota la frontera est d'Ucraïna".

"No hi haurà guerra. Almenys una guerra convencional"

El pronòstic de Stanislav Secrieru és que no hi haurà guerra, com a mínim una guerra com les que s'han vist fins ara. Amb equipament pesant sobre el terreny, amb canons i bombes i caces i fragates. Però això no exclou que Rússia faci pressió política i econòmica a la Unió Europea i haurem de veure què passa al cibereespai. Les nostres societats estan molt connectades i Rússia pot fer molt de mal en aquest camp.

Però també en podria fer en el cas d'una guerra com les de tota la vida. Als costos humans, la UE hi hauria d'afegir "una nova onada de refugiats, un tall en el subministrament de gas i la fi de les relacions comercials i econòmiques que la Unió Europea té establertes a Ucraïna".

La viabilitat d'una relació convulsa

Davant l'advertiment de Secrieru que el conflicte va per a llarg, sembla que pugui cotitzar a l'alça l'opció d'una relació gairebé impossible entre Rússia i Occident. Només gairebé impossible.

Recorda l'analista que fa 30 anys molts líders europeus s'imaginaven una altra relació amb Rússia, fins i tot amb acords de lliure comerç. Però la realitat, que és tossuda, ens diu que no som en aquest escenari i que "Rússia continuarà desestabilitzant".

L'opció per a l'OTAN i els seus socis és poder preveure els moviments del Kremlin abans que la tensió escali a nivells que calgui desplegar tropes. O que s'hagi de confiar en l'eficàcia de sancions sense precedents.

Occident ha de trobar maneres de neutralitzar Rússia sense perdre bous i esquelles. Haurà de trobar una certa comoditat enmig de les possibles campanyes desestabilitzadores del Kremlin. Però, encara que aquell conflicte s'assereni, Moscou trobarà altres escenaris on fer tremolar europeus i americans. Secrieru avisa:

"Haurem de mirar què passa en d'altres veïnatges de l'OTAN: els Balcans, l'Àfrica subsahariana, l'Amèrica Llatina. Rússia podria desestabilitzar altres regions. Encara que no hi hagi connexió, Rússia la trobarà."