Starmer i Macron es planten davant les ingerències de Musk i l'acusen de desinformar

Elon Musk torna a sacsejar l'agenda política d'un país europeu. Si a finals del 2024 es va posicionar a favor de l'extrema dreta alemanya, el magnat ha començat l'any nou apuntant contra el govern socialdemòcrata del Regne Unit.

El mètode de Musk per ocupar els titulars ha estat el mateix: publicar desenes de tuits incendiaris en què acusa el primer ministre, Keir Starmer, de "còmplice" en un cas d'explotació de menors al nord d'Anglaterra fa més d'una dècada.

Aquest dilluns, després de dies d'agitació a les xarxes, Starmer ha respost. El primer ministre britànic ha acusat el propietari d'empreses com X o Tesla --i fitxatge de Donald Trump per a la Casa Blanca-- de travessar totes les línies:

"Els que difonen, tant com poden, mentides i desinformació, no estan interessats en les víctimes. Estan interessats en ells mateixos."

El president francès, Emmanuel Macron, s'ha sumat a les crítiques i ha assegurat que Musk "dona suport a una nova internacional reaccionària".

Amb Starmer i Macron, ja són almenys tres els líders europeus que han assenyalat que el magnat tecnològic intenta interferir en la política interna d'altres països.

Durant el seu discurs de Cap d'Any, el canceller Olaf Scholz va recordar que "no són els amos de les xarxes socials, els que decideixen", sinó els votants.

Ana López, doctora en Ciències Polítiques, periodista i especialista en extrema dreta, n'ha parlat en una entrevista al canal 324:

Musk ressuscita un escàndol per atacar Starmer

Un informe del 2014 va concloure que, entre el 1997 i el 2013, més de 1.400 noies menors d'edat van ser víctimes d'explotació sexual a la ciutat de Rotherham, al nord d'Anglaterra.

En el cas de Rotherham i Oldham, la majoria dels autors eren homes d'origen pakistanès que formaven part de "grooming gangs", bandes de pederastes.

A altres localitats, com Telford, hi hauria hagut abusos semblants que encara no han estat reparats per la justícia.

Les autoritats van abordar el cas amb lentitud i poca transparència, i alguns càrrecs municipals van reconèixer que tenien por de ser titllats de racistes.

Des de llavors, l'extrema dreta ha utilitzat els fets per fer discursos antiimmigració i han sorgit tota mena de teories de la conspiració.

Més de deu anys després, Musk ha ressuscitat l'escàndol per carregar contra Keir Starmer, actual primer ministre, que entre el 2008 i el 2013 va ser director de la fiscalia de la Corona.

En un tuit del 3 de gener, va exigir la dimissió del líder laborista --que fa just sis mesos que va arribar a Downing Street-- per la seva "complicitat" en el cas:

Davant de més de 200 milions de seguidors, Musk també ha defensat l'activista antiimmigració i d'extrema dreta Tommy Robinson, condemnat a 18 mesos de presó per difondre falses acusacions contra un refugiat sirià.

Starmer ha defensat que va ser ell qui va ordenar l'inici del primer processament contra una de les bandes i va posar en marxa una revisió de com havia actuat la fiscalia en aquests casos.

"Els que animen Tommy Robinson no estan interessats en la justícia. Donen suport a un home que va anar a presó per gairebé col·lapsar un cas de ciberassetjament de menors, una banda de ciberassetjament de menors".

L'escàndol ha tornat a dividir la política britànica. D'una banda, els líders conservadors Kemi Badenoch i Nigel Farage han amplificat els atacs de Musk a les xarxes i han demanat que s'obrin noves investigacions.

De l'altra, el govern socialdemòcrata assegura que el que cal és implementar les mesures proposades en els informes que ja s'han fet.

En la mateixa línia, el líder del partit liberal ha declarat que "la gent ja n'ha tingut prou que Elon Musk interfereixi en la democràcia del nostre país quan clarament no sap res de la Gran Bretanya".