Sud-àfrica deixa de vacunar amb AstraZeneca perquè dubta que aturi la variant del país

La vacuna contra la Covid-19 d'Oxford-AstraZeneca tindria una eficàcia molt baixa contra la variant sud-africana del SARS-CoV-2, segons un estudi encara no revisat per a la seva publicació.

Les dades les ha fet públiques la Universitat de Witwatersrand, que amb altres centres sud-africans i la Universitat d'Oxford ha dut a terme la recerca.

Un cop conegudes aquestes dades, Sud-àfrica ha aturat temporalment l'administració d'aquesta vacuna.

En canvi, el ministre de Vacunació del Regne Unit, Nadhim Zahawi, ha manifestat a la BBC que no hi ha motius per pensar que aquesta vacuna sigui menys efectiva per prevenir una Covid greu o l'hospitalització, i que la variant sud-africana és minoritària al país.

Estudi només sobre Covid moderada o lleu

La Unitat de Recerca d'Anàlisi de Vacunes i Malalties Infeccioses (VIDA) de la Universitat de Witwatersrand va fer un estudi amb una mica més de 2.000 voluntaris amb una edat mitjana de 31 anys.

Amb dues dosis de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca (ChAdOx1 nCoV-19) es va observar molt menor protecció davant la Covid moderada o lleu per la variant anomenada 501.V2 o B.1.351, detectada per primer copo a Sud-àfrica al novembre i majoritària en aquell país.

Tot I que a la web de la universitat no es parla de percentatges, algunes fonts assenyalen que l'eficàcia és un 22% menor que amb les variants més antigues.

Aquestes dades preliminars confirmarien les hipòtesis que aquesta variant podria escampar la infecció en poblacions vacunades. Però el comunicat insisteix que les dades tot just s'han enviat  per a la seva revisió i eventual publicació en una revista científica.

L'estudi només calcula la protecció contra Covid moderada o lleu i no avalua si redueix el risc de Covid greu, hospitalització o mort, perquè la població estudiada no representa les persones més proclius a aquestes complicacions. Per això, l'estudi no es va plantejar per avaluar-ho.
 

Adaptar la vacuna

Segons el comunicat, la Universitat d'Oxford i altres socis ja treballen per obtenir una vacuna de segona generació adaptada a mutacions com les que té la variant B.1.351 o altres de semblants.

Segons Shabir Madhi, director de VIDA, els resultats d'altres vacunes fan pensar que la d'Oxford es podrà adaptar:

"Les dades recents d'un estudi a Sud-àfrica patrocinat per Janssen, que avaluava malaltia moderada o greu, més que lleu, utilitzant un vector viral similar, indicaven que la protecció contra aquests extrems es preservava. Això podria ser rellevant per a la vacuna ChAdOx1 nCoV-19, que ha estat desenvolupada utilitzant tecnologia semblant a la de Janssen i per a la qual la resposta immunitària és similar."

Per a Madhi, però, potser les dades haurien de fer replantejar els objectius i "en comptes de posar el focus a aspirar a la immunitat de grup i protegir tothom de la transmissió caldria posar-lo en la protecció de tota la població en risc de tenir malaltia greu".

I segons ha afegit, "és probable que Sud-àfrica experimenti una tercera onada d'infeccions quan l'hivern comenci d'aquí uns quatre mesos".
 

Per a Andrew Pollard, investigador en cap de l'assaig de la vacuna d'Oxford, les dades confirmen que el coronavirus trobarà camins per continuar expandint-se en poblacions vacunades:

"Però agafats juntament amb resultats prometedors d'altres estudis a Sud-àfrica, com els que utilitzen un vector viral similar, mostra que les vacunes han de continuar rebaixant la càrrega en els sistemes de salut prevenint malaltia greu."

Cal fer més proves sobre malaltia greu

Salim Abdool Karim, epidemiòleg que assessora el govern sud-africà, ha explicat que, atesa la incertesa sobre l'efecte amb aquesta variant, caldria canviar el plantejament. Primer, creu, s'hauria d'administrar a un grup específic per avaluar com influeix en les hospitalitzacions i, si les redueix, es podria plantejar un assaig a més àmplia escala.

I si no es mostrés efectiva, caldria oferir una altra vacuna o millorar aquesta perquè sigui eficaç contra la variant.

El ministre de Salut britànic, Edward Argar, ha insistit que "no hi ha proves que la vacuna no sigui efectiva per prevenir hospitalització, malaltia greu i mort, que és el que perseguim avui".

Ha afegit que la variant sud-africana és molt minoritària al Regne Unit i que les vacunes s'han mostrat efectives contra la que es va detectar primer al país i que s'ha escampat molt per altres llocs.
 

Eficàcia de la vacuna Pfizer-BioNTech contra tres mutacions

Gairebé coincidint amb aquest estudi n'ha aparegut un altre sobre l'eficàcia, davant de certes mutacions, de la vacuna de Pfizer-BioNTech.

Investigadors de la Universitat de Texas encapçalats per Pei-Yong Shi han publicat a Nature Medicine l'estudi que mostra l'eficàcia de la vacuna de Pfizer-BioNTech (BNT162b2) contra les mutacions N501Y i E484K. La primera apareix en les variants detectades al Regne Unit i Sud-àfrica i la segona només en aquesta última.

Els investigadors van fer combinacions de les mutacions presents en aquestes variants i van extreure sèrum de vint persones que havien estat immunitzades amb la segona dosi de la vacuna entre 2 i 4 setmanes abans.

Els resultats indicaven que el sèrum neutralitzava els virus amb les mutacions E484K i N501Y, si bé amb la primera l'eficàcia era lleugerament menor.

Segons els autors, cal seguir monitoritzant de forma continuada l'eficàcia de les vacunes existents contra les variants que vagin sorgint.