Suècia admet que va ser un error no imposar més restriccions per combatre la Covid

Per primera vegada des de l'inici de la crisi del coronavirus, l'epidemiòleg estatal de Suècia i principal responsable de la gestió, Anders Tegnell, ha admès que el país hauria d'haver imposat més restriccions i accepta que l'índex de mortalitat ha estat massa alt.

A la pregunta de si hi ha hagut massa morts, Tegnell no ha dubtat a respondre: "Sí, absolutament". El principal objectiu de l'estratègia sueca va ser protegir la població de risc, i és en aquest punt en el que clarament ha fallat.

El 90% dels morts eren més grans de 70 anys i, d'aquests, la meitat vivien en residències i un altre 25% a casa, amb cures a domicili. El personal de les residències no estava format i hi faltava material de protecció.

Terrasses i restaurants oberts

En declaracions a la ràdio pública, Tegnell reconeix que el potencial de millora era gran, tot i que segueix en contra del confinament total perquè el considera negatiu.

"Si ens trobéssim amb la mateixa malaltia, -ha dit- amb exactament el que sabem ara, crec que optaríem pel camí del mig entre el que ha fet Suècia i el que ha fet la resta del món" .

Segons les darreres dades oficials, la Covid­-19 ha provocat 4.468 morts a Suècia, mentre que a Dinamarca han estat 580, i a Noruega, 237 persones.

Aquestes xifres situen Suècia com el sisè país del món –excloent-hi els microestats– amb més morts amb relació a la població: 443 morts per milió d'habitants, quatre vegades més que Dinamarca i deu més que Noruega.

Mentre els seus veïns nòrdics, els seus socis europeus i els Estats Units confinaven als seus ciutadans, l'epidemiòleg Tegnell es convertia en un heroi nacional perquè permetia terrasses dels bars obertes, menjar als restaurants i viatjar en transport públic.

Només recomanacions

Les autoritats, que van confiar en el civisme de la població i en la responsabilitat individual, es van limitar a fer unes certes recomanacions com restringir les visites a residències, limitar les reunions a 50 persones, tancar universitats i demanar el distanciament social.

Tegnell, que ha exercit càrrecs a l'OMS, és l'epidemiòleg nacional de l'Agència de Salut Pública que, malgrat que és independent de l'executiu, fa cas de les seves directrius.

Durant mesos, el suport del govern de socialdemòcrates i verds —i bona part de l'oposició— a Tegnell ha estat total. Tots han tancat files amb l'estratègia nacional contra el coronavirus.

Però ara, tres mesos després, la intenció del primer ministre Löfven d'obrir una comissió d'investigació de la gestió de l'emergència sanitària, està obrint esquerdes en aquest consens.

Frenada econòmica

Suècia tampoc es deslliurarà d'una recessió, malgrat haver mantingut obert el país. La ministra de Finances, Magdalena Andersson, va advertir fa poc que Suècia té davant la seva pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial, amb un PIB que es desplomarà un 7% aquest any.

L'ocupació és un altre greu problema ara. L'atur pujarà fins a assolir la taxa del 10%. Suècia s'allunya, per tant, dels hi països que presumien de la plena ocupació.

Gran part de la riquesa del país depèn d'unes exportacions, amb gegants com Volvo o Scania al capdavant, que s'han vist paralitzades a causa de la hibernació del món sencer.