Suècia mobilitza l'exèrcit contra el crim organitzat: "Farem una cacera contra les bandes"

Suècia viu una onada d'atemptats i assassinats "sense precedents" al país, per una guerra oberta entre grups criminals i dins de les mateixes bandes de narcotraficants. Només al setembre, almenys dotze persones han estat assassinades, algunes de les quals, menors d'edat.

El primer ministre suec, Ulf Kristersson, creu que la situació és "excepcional" i "extrema" a tot Europa, però especialment al país nòrdic on, assegura, mai havien viscut res semblant:

"Suècia està en una situació excepcional i extrema ara mateix. L'onada de violència no té precedents -ni a Suècia ni a Europa--, però cap altre país europeu està vivint una situació com la que patim a Suècia."

La policia ho vincula a bandes criminals "implacables" que, a més, lloguen gent molt jove a qui armen i encarreguen atacs i assassinats selectius.

Un reclutament que no s'atura malgrat que el nombre de detinguts s'hagi disparat des del passat mes de desembre, segons ha explicat en una roda de premsa el comissari en cap de la Policia Anders Thornberg, que alerta que hi ha menors que s'ofereixen a les bandes:  

"Els grups criminals cada cop recorren a gent més jove, una pràctica extremadament preocupant que hem d'aturar. Fins i tot hi ha menors que contacten amb les bandes criminals per cometre assassinats. Evitar que els infants es converteixin en assassins necessita d'un reforç continu i a llarg termini del conjunt de la societat."

L'exèrcit col·laborarà amb la policia "de forma immediata"

De moment, la primera mesura que ha decidit prendre el govern és mobilitzar l'exèrcit perquè ajudi la policia en les operacions contra el crim organitzat.

La col·laboració serà "immediata" i "dins del marc legal actual", segons ha destacat el primer ministre. Una ajuda que no s'ha concretat i que es pot traduir tant en tasques de vigilància com en suport logístic o l'anàlisi d'explosius o de dispositius informàtics.

El govern no descarta, però, reformes legals que permetin una major implicació de l'exèrcit en aquesta lluita, si es considera necessari.

La violència entre bandes criminals no és un fenomen nou a Suècia i ja va ser tema central de les passades eleccions legislatives, però ha empitjorat molt en les últimes setmanes.

Aquesta mateixa setmana, només en 12 hores, de dimecres a dijous, dues persones han mort tirotejades i una més en l'explosió d'un edifici, que s'investiga com a intencionada. Es creu que la víctima, una dona de 25 anys, no era l'objectiu dels assassins.

Després d'aquests atacs, el primer ministre ha fet una declaració oficial on s'ha compromès a acabar amb aquestes bandes i portar-les davant la justícia. També a expulsar tots els immigrants que hi puguin tenir relació, encara que no hagin comès cap crim:

"Farem una cacera contra les bandes i les vencerem. Les durem davant la justícia. Si són ciutadans suecs, se'ls hauria de condemnar a llargues penes de presó. Si no són ciutadans suecs, se'ls hauria de deportar. Hem de deportar els estrangers que tinguin relació amb bandes criminals, encara que no hagin comès cap crim."

La immigració, en el punt de mira

Les autoritats atribueixen aquesta escalada de violència "de tipus terrorista" --que es pateix sobretot a Estocolm però que ja va més enllà de la capital--, a un conflicte intern que afecta una xarxa dirigida per un criminal suec d'origen iranià que es creu que resideix a Turquia.

L'oposició està d'acord amb la implicació de l'exèrcit en la lluita contra el narcotràfic i el crim organitzat i la seva líder, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha fet una crida a la unitat entre partits.

També el grup ultradretà Demòcrates de Suècia, aliats del govern, han demanat més mà dura.

Una de les seves figures més visibles, Richard Jomshof, ha reclamat, entre d'altres mesures, rebaixar l'edat penal als 13 anys, expulsar més immigrants i implantar tocs de queda.

De fet, el mateix primer ministre ha fet responsables els seus predecessors d'aquesta situació, per la seva "ingenuïtat" en les "polítiques d'immigració".

Kristersson, que ja ha pres algunes mesures per endurir la política d'immigració i estrangeria, assegura que n'ha parlat amb els governs veïns i que estan disposats a col·laborar amb Suècia per por que aquesta onada de violència s'estengui als seus països.