Suècia troba el dipòsit de terres rares més gran d'Europa, clau per a l'autonomia energètica

Suècia ha trobat el jaciment de terres rares més important d'Europa al nord del país. La companyia minera estatal LKAB ha anunciat la troballa de més d'un milió de tones d'òxid d'aquests metalls a Kiruna, una ciutat minera a l'extrem nord del país escandinau.

Tot i que el descobriment representa menys de l'1% de les reserves mundials de terres rares, concentrades a la Xina i els Estats Units, aquest petit percentatge és una notícia molt esperançadora per a la Unió Europea.

El descobriment suposa un primer pas cap a un augment de l'autonomia energètica de la UE i, segons l'executiu suec, pot tenir un paper clau en la transició verda al continent. Amb el dipòsit descobert a Kiruna, la Unió redueix la dependència de la Xina, que n'és el principal subministrador mundial.

LKAB creu que un milió de tones del dipòsit són òxids, entre els quals hi ha praseodimi o neodimi, que serveixen per produir imants permanents que després s'incorporen als vehicles elèctrics.

La troballa ha arribat en un moment en què Suècia acaba d'estrenar la presidència rotatòria de la Unió. Aquest dijous ha presumit del descobriment davant d'una delegació de la Comissió Europea, encapçalada per la presidenta, Ursula von der Leyen.

La importància de les terres rares

Les terres rares són disset elements que es troben a l'escorça terrestre, entre els quals hi ha l'itri, l'escandi, el neodimi i el samari. S'anomenen terres rares perquè són difícils de trobar i perquè la seva extracció és complicada.

El seu camp d'aplicació és molt ampli: són indispensables per fabricar les bateries de cotxes elèctrics i híbrids, els telèfons mòbils o les turbines d'aerogeneradors, però també additius, màquines de raigs X portàtils o làsers, i fins i tot identificar falsificacions de bitllets d'euro.

Es tracta de metalls que poden ajudar a la transició energètica, però paradoxalment l'extracció comporta un gran impacte ambiental. Actualment la Unió Europea depèn de les importacions d'aquests elements, que es troben principalment a la Xina.

Al setembre, en el discurs sobre l'estat de la Unió, la presidenta de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, va assenyalar l'accés a aquestes matèries primeres com un element "decisiu per a l'èxit de la nostra transformació cap a una economia sostenible i digital":

"El liti i les terres rares aviat seran més importants que el petroli i el gas. Només la nostra demanda de terres rares es multiplicarà per cinc d'aquí al 2030. (...)

L'únic problema és que actualment un únic país controla gairebé tot el mercat. Hem d'evitar caure altra vegada en una situació de dependència, com en el cas del petroli i el gas. (...)

Tanmateix, assegurar els subministraments només és el primer pas. El processament d'aquests metalls és igual d'essencial. Actualment la Xina controla la indústria transformadora mundial. Gairebé el 90% de les terres rares i el 60% del liti es processen a la Xina".

En aquest sentit, la ministra d'Energia sueca, Ebba Busch, ha afirmat que el dipòsit trobat aquest dijous ajudarà a l'autosuficiència de la Unió.

L'extracció no serà immediata

El procés per extreure aquests materials és a llarg termini. Primer cal sol·licitar una autorització per tenir una concessió d'explotació, després de la qual es podrà investigar en profunditat les condicions.

El conseller delegat de LKAB, Jan Moström, pronostica que caldrà esperar "un o dos anys" per saber quan es podran començar a explotar les reserves. Amb el ritme actual, aquest procés requeriria "deu o quinze anys", però confia que es pugui accelerar.

La companyia minera ha començat a preparar les galeries per accedir al dipòsit, situat a uns 700 metres de la mina de ferro de Kiruna, per poder-ho investigar amb detall.

Segons els càlculs de LKAB, amb aquest dipòsit n'hi haurà prou per satisfer gran part de la demanda d'imants permanents de la Unió.