Suïssa qüestiona la investigació per terrorisme de García-Castellón a Marta Rovira per Tsunami

Suïssa ha denegat al jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón la informació que aquest li havia reclamat sobre la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en relació amb el cas Tsunami Democràtic.

En concret, ha estat l'Oficina Federal de Justícia la que ha suspès la comissió rogatòria enviada per García-Castellón per saber l'adreça de Rovira i també les dades d'un compte bancari.

Ho ha avançat aquest dimarts el diari El País, que ha tingut accés a "fonts coneixedores de la resposta suïssa", i que ha pogut llegir el text de la suspensió.

En aquest text en resposta al jutge espanyol, l'Oficina Federal suïssa li reclama proves de la relació de Rovira amb Tsunami, perquè diu que en la comissió rogatòria no n'aporta cap.

Pel que fa a l'adreça de Rovira a Ginebra, li diu que la pot demanar "amb un procediment simplificat de cooperació policial" i que no l'hi dona perquè no entén per què la vol.

Terrorisme o delicte polític?

També li nega la informació dels moviments d'un compte bancari que, segons García-Castellón, va servir per finançar Tsunami, i li recorda que ja s'hi van negar el 2020 per les mateixes raons.

Aquestes són que el sistema judicial espanyol no ha aportat ni proves ni arguments de pes sobre els indicis de terrorisme que el jutge veu en les mobilitzacions de Tsunami.

Llavors la resposta va incloure preguntes sobre la naturalesa política de la causa contra Tsunami Democràtic, i afegia que la justícia de Suïssa no col·labora en la investigació de "delictes polítics".

Pregunten al jutge per la llei d'amnistia

L'Oficina Federal de Justícia suïssa aprofita per preguntar a l'Audiència Nacional i també al Ministeri de Justícia pel projecte de llei d'amnistia, del qual diu que s'assabentat per la premsa:

"Seria convenient que ens expliquessin les possibles conseqüències d'aquesta llei sobre els procediments iniciats contra els membres de la plataforma Tsunami Democràtic, i també contra la senyora Rovira."

García-Castellón va enviar la comissió rogatòria a Suïssa al novembre, just després de reactivar el cas Tsunami per incloure-hi Rovira i també Carles Puigdemont i acusar-los del delicte de terrorisme.

Fa un mes aquest jutge va insistir a Suïssa perquè li aportessin la informació sobre Rovira amb l'argument que "la gravetat dels delictes" ho feia necessari, i ara ha rebut la resposta negativa.

El cas Tsunami com a fre a la llei d'amnistia

Després de 4 anys aturat, el cas Tsunami es va reactivar a principis de novembre amb un informe de la Guàrdia Civil que assegurava que Rovira va ser la coordinadora de Tsunami.

Va ser en plenes negociacions entre PSOE i Junts per la investidura de Pedro Sánchez i amb la llei d'amnistia monopolitzant el debat polític a Espanya.

García-Castellón va trigar només 3 dies a imputar Rovira i Puigdemont per terrorisme en aquella causa, una maniobra que deixava els investigats fora de l'àmbit de la llei d'amnistia tal com estava llavors.

Des d'aquell moment tots els intents de Junts perquè el projecte de llei inclogués els investigats per Tsunami han tingut com a resposta moviments de García-Castellón que ho impedien.

Entre altres estratègies, ho ha fet forçant fins a l'extrem els fets relacionats amb les mobilitzacions de Tsunami que podrien entrar dins la definició de terrorisme, com la mort d'un turista francès en l'ocupació de l'aeroport del Prat.

Això ha dificultat enormement les negociacions entre PSOE i Junts, i ha fet que la tramitació de la llei d'amnistia s'estigui allargant molt més del que s'havia previst al principi.

Ara caldrà veure si la decisió de la justícia suïssa frena les pretensions de García-Castellón o aquest insisteix a mantenir oberta la causa amb els pocs indicis que ha pogut reunir fins ara.