S'ultima un nou batxillerat: l'alumne se'l podrà fer a mida i tindrà una quarta modalitat

Una etapa educativa més personalitzada, en què els estudiants es dissenyin el propi itinerari i no acabin abandonant: així és com vol el Departament d'Educació que sigui el nou batxillerat que està dissenyant.

I és que l'actual té un currículum desfasat. És de l'any 2008, i cal renovar-lo, per actualitzar-lo, però també per fer-lo coherent amb la metodologia d'aprenentatge per competències, que majoritàriament han anat fent en les etapes anteriors.

Les xifres també són un motiu més fer reformular aquesta etapa educativa. Segons les últimes dades, el curs passat, dels més de 49.000 alumnes de primer de batxillerat, gairebé 10.000 no van fer el pas a segon; més de 3.000 perquè van repetir curs, i més de 3.700 perquè van canviar a l'FP. Pel que fa a als prop de 3.000 restants, no se sap quin recorregut van seguir.

El Departament d'Educació, conscient que cal un canvi, fa un any que treballa en el nou decret del batxillerat, per fer aquests dos cursos més competencials, és a dir, que els estudiants siguin capaços d'aplicar i utilitzar aquests continguts, tot el seu coneixement, en el seu dia a dia.

"Volem que el currículum de batxillerat i el batxillerat doni resposta a la necessitat de l'alumnat d'estar preparat fer una trajectòria personal. Volem que sigui un currículum competencial, obert, flexible, facilitador i orientador."

Això no vol dir abandonar la memorització de determinats continguts, però només els que no siguin estrictament necessaris. Maite Aymerich Boltà, directora general de Currículum i Personalització del Departament d'Educació, admet que l'element memorístic s'ha de tenir en compte, però afegeix que per si sol no és suficient perquè "si un té moltes dades però és incapaç d'aplicar-les, de gestionar-les, per poder fer un debat, per poder argumentar, per poder resoldre situacions quotidianes, no és competent".

De 3 a 4 modalitats

Conscients que el batxillerat actual és massa rígid, el nou decret preveu una nova modalitat. Així, a les tres actuals, l'artística, la científicotecnològica i la humanística i social, se n'hi afegirà una quarta: la general, que permetrà fer matèries de diferents modalitats i anar-se definint en el transcurs del temps de la formació.

A més, les tres modalitats ja existents també seran flexibles, ja que l'alumne també podrà triar continguts que formen part de la seva especialitat.

Segons Aymerich, l'objectiu és que "l'alumne tingui l'oportunitat d'anar dibuixant, de dubtar, de trobar, i finalment de definir un projecte vital". Considera que, d'aquesta manera, "l'alumne no hauria de tenir sensació de fracàs, el fracàs seria no ser capaç de definir el propi itinerari personal, no el d'aprovar o suspendre".

A més, els dos cursos de batxillerat es podran fer en 3 anys; ara només es permet fer-ho en casos excepcionals. També es valoraran aprenentatges que l'alumne faci fora de l'institut, com ara llengües o experiències en entitats.

Es tracta de "fer un itinerari d'una manera molt més personalitzada, incorporant aprenentatges no fets en el mateix sistema educatiu, assegura Aymerich.

"Volem que el batxillerat no sigui una etapa educativa traumàtica, sinó útil en si mateixa i orientada al que es farà després, que no només ha de ser anar a la universitat, sinó que hi ha d'haver itineraris i camins, ha de tenir un component molt orientador."

Una nova selectivitat?

Ara com ara, el batxillerat està enfocat a superar un objectiu que es troben a final del camí: la selectivitat. Unes proves d'accés a la universitat que, segons dicta la LOMLOE --la nova llei d'educació espanyola-- s'hauran de dissenyar d'acord amb aquest nou currículum.

Aymerich defensa que si al batxillerat es fa un treball orientat a resoldre problemes, a fer-se preguntes i a ser competent per poder aplicar aquests coneixements en el dia a dia de la teva vida, no té sentit que, per accedir a la universitat, "et demanin que recordis uns aprenentatges, que recordis unes matèries, que recordis uns determinats continguts i que no els apliquis". "Llavors tenim un problema", conclou.

El calendari previst

La Conselleria d'Educació fa un any que treballa en aquest nou decret, fixant-se en sistemes preuniversitaris d'altres països, com ara Nova Zelanda, el Quebec, Escòcia o Finlàndia.

La previsió és tenir enllestit el nou decret la primavera del 2022, perquè pugui entrar en vigor aquell mateix setembre, és a dir a l'inici del curs 22-23. Al següent curs, el 23-24, les proves d'accés a la universitat ja podrien haver estat modificades.

La Secretaria d'Universitats, però, confirma que en aquest moment no s'està treballant en cap canvi a la selectivitat.