Sumar, de Yolanda Díaz, un nou moviment ciutadà allunyat de Podem?

"Yolanda Díaz pot ser la pròxima presidenta del govern d'Espanya". Amb aquestes paraules Pablo Iglesias marcava el camí. Era el març del 2021, l'aleshores vicepresident espanyol i líder de Podem, a través d'un vídeo penjat a les xarxes, assenyalava el nom de la seva successora.

Iglesias, per sorpresa, deixava la política estatal i a Podem tothom coincidia que Díaz tenia el perfil perfecte per ser la futura candidata, tot i no estar afiliada al partit. Eren temps d'abraçades i fotografies conjuntes, d'una posada en escena on es volia mostrar que el relleu d'Iglesias no seria traumàtic.

De les imatges d'unitat es va passar en poc temps al distanciament de la vicepresidenta i ministra de Treball amb Podem, especialment amb Ione Belarra i Irene Montero.

Díaz no estava disposada a acceptar tuteles i tampoc que ningú li marqués els tempos. No tenia pressa per concretar si encapçalaria un nou moviment polític que cosís l'espai de l'esquerra espanyola fragmentat en els últims anys. La calma de Díaz contrastava amb el nerviosisme en el grup confederal d'Unides Podem, que li reclamava una vegada i una altra que fes un pas endavant, que assumís el lideratge per evitar el buit de poder i les lluites internes.

El novembre de l'any passat, la vicepresidenta espanyola organitzava un acte a València acompanyada, entre altres, d'Ada Colau i Mònica Oltra. Un acte amb les absències sonades de les dirigents de Podem, que va ampliar encara més l'escletxa amb la formació lila. Díaz, en canvi, mostrava més sintonia amb els comuns o amb Alberto Garzón, d'Esquerra Unida.

Amb Pablo Iglesias s'ha passat d'una estreta amistat a una relació més aviat freda. Un dels retrets que llancen a Díaz és que s'hagi posat de perfil en alguns dels conflictes del govern de coalició, com per exemple quan es va desmarcar de Podem i va donar suport a Pedro Sánchez en el primer enviament d'armes a Ucraïna. També la van acusar d'implicar-se poc en la campanya de Castella i Lleó, on els resultats, com a Andalusia, no van ser bons per a l'esquerra.

Finalment, Yolanda Díaz ha decidit ara presentar Sumar, la seva plataforma. Des del seu equip insisteixen que volen construir un moviment ciutadà, transversal, allunyat de les formacions polítiques clàssiques, també de marques ja existents com la de Podem.

Amb tot, en les últimes setmanes ha intentat llimar asprors amb les dirigents de la formació com Belarra i oferir una imatge de més coordinació.

Públicament, a Podem admeten que toca tancar files i desitjar que el viatge de Díaz arribi a bon port. Això no significa entregar un xec en blanc. Els liles adverteixen que són el partit més gran de l'espai i que s'ha de reflectir en la nova plataforma.

A partir d'ara, caldrà veure si Yolanda Díaz aconsegueix superar antigues picabaralles. Un dels reptes que té al davant serà la configuració d'un moviment que uneixi diferents sensibilitats al voltant de la seva figura: Podem; Més País, d'Iñigo Errejón; Esquerra Unida, o els Comuns. El temps dirà si les ferides han cicatritzat.