Superar la psicosi: identifiquen els mecanismes cerebrals que ho fan possible

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han identificat quins són els mecanismes cerebrals que permeten que algunes persones es recuperin de la psicosi, un trastorn mental que afecta al voltant d'1,4 milions de persones a Espanya, la majoria menors de 35 anys.

L'estudi, realitzat en col·laboració amb l'hospital de Lausana, a Suïssa, i publicat a Nature Mental Health, examina les diferències entre l'activitat neural de pacients que pateixen encara psicosi, pacients que han superat el trastorn i persones sanes.

Emprant bessons digitals del cervell, és a dir models computacionals del sistema nerviós central, els científics catalans han pogut determinar què fa que en alguns casos remeti aquesta afecció.

Els resultats que han obtingut obren la porta, per una banda, a identificar els factors de risc que propicien el desenvolupament del trastorn; i, per l'altra, a fer intervencions primerenques per tractar de prevenir-lo.

Patrons de connectivitat neuronal oposats

En aquest estudi, els investigadors del grup de recerca en Neurociència Computacional del Center for Brain and Cognition (CBC), de la UPF, van emprar ressonància magnètica per escodrinyar els cervells de 88 persones que havien patit psicosi.

En concret, van avaluar les connexions neuronals en diferents estadis clínics de l'afecció: en individus que n'havien patit un primer episodi; en pacients que estaven en remissió i que havien patit una recaiguda; i finalment, persones que l'havien superat. A més, van comparar els patrons neuronals d'aquests tres grups amb els de 128 persones sanes.

Així, els investigadors van trobar diferències molt rellevants a l'activitat cerebral. De fet, entre els pacients que havien superat la psicosi i els que no els patrons de connectivitat cerebral eren oposats: en les persones amb símptomes persistents disminueix la connectivitat neuronal, mentre que augmenta en aquelles que tenen episodis psicòtics que remeten.

Els autors d'aquest treball apunten que aquests canvis es podrien deure a la necessitat del cervell d'adaptar-se a situacions de conductivitat deficient provocada per la psicosi.

Cap a la medicina de precisió

En un comunicat de premsa, Gustavo Deco, investigador ICREA, director del CBC i coautor del treball, destaca que l'estudi "permet preveure l'evolució natural d'un pacient després dels primers episodis psicòtics", gràcies, precisament, a l'ús de bessons digitals del cervell amb què es poden reproduir els mecanismes cerebrals de pacients específics.

"Són capaços d'explicar l'estat del cervell en un moment concret i començar a predir-ne l'evolució temporal", destaca Deco, fins i tot, afegeix, "a partir de l'efecte de diferents tractaments farmacològics o electromagnètics", que es poden provar primer amb models computacionals.

Apareix a l'adolescència i primers anys de joventut

Segons la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, la psicosi és una síndrome mental greu que es caracteritza per la pèrdua de percepció de la realitat; això provoca deteriorament del judici i alteració del comportament. Entre els símptomes més freqüents hi ha les al·lucinacions i els deliris, tot i que això es considera només la punta de l'iceberg de malalties com esquizofrènia, trastorns bipolars o depressió psicòtica.

A escala global, es calcula que entre l'1,5% i el 3,5% de persones al planeta rebran un diagnòstic de psicosi al llarg de la seva vida. La majoria ho faran al final de l'adolescència o inici de la joventut. Tot i que no queda clar el motiu pel qual es produeix, es pensa que està relacionada amb els canvis neurològics i bioquímics que passen al cervell en aquesta etapa vital. En alguns casos, la genètica també hi té un paper, així com el consum de drogues recreatives.