Suprem, Constitucional i Europa: on poden recórrer ara els líders del procés no amnistiats

El Tribunal Suprem ha aplicat la via més dura contra l'amnistia als líders independentistes condemnats i encausats per l'1 d'Octubre i directament ha decidit que un dels delictes, el de malversació, no és amnistiable. Sense cap dubte ni consulta a la justícia europea ni al Constitucional. Tant el jutge de la sala segona del Suprem Manuel Marchena com el jutge instructor Pablo Llarena consideren que la malversació no es pot amnistiar perquè, mantenen, hi va haver enriquiment personal i va afectar els interessos financers de la Unió Europea.

Una resolució sense plantejar cap dubte ni consulta a la justícia europea ni al Tribunal Constitucional, que hauria comportat l'aixecament cautelar de les ordres de detenció mentre s'espera resposta.

D'aquesta manera, ara s'obre el camí dels recursos per als líders del procés. Les defenses de tots els afectats per les resolucions d'aquest dilluns ja han avançat que esgotaran totes les vies. Un trajecte amb primera parada al mateix tribunal, al Suprem, on les opcions que prosperi un recurs són mínimes, ja que el tribunal s'ha mostrat molt taxatiu en les interlocutòries d'aquest dilluns.
 

El primer recurs al Suprem

Pel que fa a les ordres de detenció a Puigdemont, Comín i Puig, el jutge instructor del cas, Pablo Llarena, ha donat tres dies a les parts per presentar recurs. Els encausats poden presentar recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació. La sala d'apel·lacions del Suprem és a qui correspon analitzar els arguments de les parts, però sembla difícil que aquesta opció tingui recorregut, ja que qui les ha de resoldre és el mateix Tribunal Suprem.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha explicat en una piulada els pròxims passos per recórrer:

Contra las resoluciones de los Magistrados Instructores en Sumario Ordinario cabe recurso de reforma o reforma y subsidiario de apelación.
Contra la resolución de la reforma cabe apelación, y contra esta decisión nulidad, en algunos casos, y luego amparo o amparo directamente

— Gonzalo Boye (@boye_g) July 1, 2024

De la mateixa manera, també es pot recórrer contra la decisió del Suprem que manté les inhabilitacions a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En aquest cas davant la mateixa sala que ha resolt, que tampoc es preveu que canviï la seva decisió.
 

Segon recurs al Constitucional, de majoria progressista

Tot apunta, doncs, que el recorregut judicial dels líders independentistes haurà de seguir amb un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que haurà de valorar si s'han vulnerat els seus drets fonamentals. És en aquest punt on caldrà veure si el TC, de majoria progressista, considera que s'ha aplicat correctament la llei d'amnistia, aprovada al congrés amb el suport del PSOE, Sumar i els partits nacionalistes.

Si arribés a la conclusió que l'aplicació no ha estat correcta i que se n'ha fet una interpretació arbitrària, aleshores el Constitucional podria reconèixer el dret a ser amnistiats dels líders independentistes. Però encara que aquest fos el cas, abans passarien uns quants mesos.

Europa com a última opció

El recurs al Constitucional és l'últim pas abans de recórrer a l'última instància: la justícia europea. Si el TC dona per bona l'aplicació de la llei per part del Suprem, les defenses podrien anar un pas més enllà i portar la causa a Europa. Concretament, al Tribunal Europeu de Drets Humans, l'òrgan competent per estudiar la vulneració de drets fonamentals.

Si opten per arribar fins a la justícia europea, com ja han fet abans, el cas es podria allargar més i podríem estar parlant d'uns quants anys fins que s'arribi a una sentència. Per tant, passi el que passi amb el recorregut dels recursos, el que és clar és que la decisió d'aquest dilluns del Suprem allarga l'aplicació de l'amnistia als líders del procés.
 

Nou escull per al retorn dels exiliats

L'allargament de la causa té una derivada política destacada, i és que els líders del procés a qui es manté l'ordre de detenció --Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig-- s'exposen a ser detinguts i entrar en presó provisional si tornen a Catalunya. Tant Carles Puigdemont com Lluís Puig són diputats electes al Parlament de Catalunya, que té temps fins al 26 d'agost per investir nou president.

Carles Puigdemont, que busca suports per a la investidura, ha expressat el seu compromís d'assistir a la sessió plenària en què s'elegeixi nou president. Malgrat la decisió de Llarena, que li manté l'ordre de detenció, Puigdemont manté la intenció d'assistir a un eventual ple d'investidura, segons ha dit aquest dilluns el secretari general de Junts, Jordi Turull.