Syunik, la regió on no es volen instal·lar els refugiats de l'Alt Karabakh

Brinden cada cop que agafen el got de vi casolà per fer baixar el menjar. És l'últim dissabte de setembre i en Bagrad Hacopian, de 32 anys i veí del petit poble de Tandzaver, a la regió armènia de Syunik, dina amb la seva família mentre a la capital de l'Alt Karabakh gairebé ja han fugit tots els armenis.

"No vam saber anar més lluny, no vam fer res per al reconeixement d'Artsakh", es lamenta. Mentre ara l'Azerbaidjan és el clar guanyador de la disputa militar pel Karabakh, l'any 1994 els armenis van guanyar una guerra i es podrien haver fet les coses diferents per evitar perdre l'Alt Karabakh, opina.

La seva mare posa sobre la taula una olla amb el iogurt armeni conegut com a "matsun" que ha fet ella mateixa. Viuen en una casa envoltada de muntanyes, durant un temps portava un projecte d'ecoturisme amb altres veïns que es va estroncar amb la guerra del 2020 que va portar, especialment Syunik, a la inestabilitat.

A tocar de la frontera

Entre altres coses, Syunik va multiplicar la seva frontera amb l'Azerbaidjan i pobles com Tandzaver van passar a ser pobles fronterers. La regió està, des de fa tres anys, encaixada entre l'enclavament àzeri de Nachirivian i l'Azerbaidjan.

Hacopian, que va ser l'alcalde del poble durant la guerra i també soldat voluntari, té clar que potser li tornarà a tocar a lluitar: "Si vius a la frontera et toca, no pots triar".

Per això, els refugiats de l'Alt Karabakh no volen instal·lar-se a zones frontereres amb l'Azerbaidjan, i per això, Syunik no és un destí escollit per començar de nou.

La capital de la regió és la ciutat minera de Kapan, que en acabar la guerra va trobar-se amb uns antics veïns: l'Azerbaidjan havia recuperat els territoris ocupats trenta anys enrere. A l'entrada del poble, un petit aeroport inoperatiu els separa de l'Azerbaidjan i a simple vista es pot veure la bandera àzeri, que manté la població amb temor.

El municipi de Verin Khotanan, a 29 quilòmetres de Kapan i més lluny de la frontera, ofereix les cases d'estiueig per als refugiats i els ha costat omplir-les. Fa tres dies hi va arribar la família Hambartunian, que amb tan poc temps ja ha netejat la casa i el pati i ho ha posat tot en ordre.

La mare de la família, Susan Hambartunian, explica que no tenien gaires opcions i que van decidir venir a la casa que els oferien a Syunik: "Almenys no és a tocar de la frontera, no volem tornar a perdre casa nostra altra vegada".

Carretera tallada

Una gran bandera armènia encapçala un petit turó al poble de Shurnukh. A pocs metres, una caserna militar prefabricada i acabada d'estrenar amb uns deu soldats. Vigilen que ningú faci fotos i vídeos d'aquest poble que, arran de la nova frontera, ha quedat partit en dos.

Una dona gran pela patates a l'entrada de casa seva. Just al costat, un ninot de neu i unes estrelles enganxades en una de les finestres delaten que és una escola. A la mateixa paret algú hi ha pintat amb un esprai el rostre de Garegin Nzhde, líder nacionalista de principis del s. XX.

A pocs metres es pot veure una carretera asfaltada que pertany a l'Azerbaidjan i que havia estat, des de l'època soviètica, la carretera entre les dues ciutats més grans de Syunik, Kapan i Goris.

El traçat de la carretera serpentejava lliurement entre les dues fronteres, però amb la guerra del 2020 va quedar definitivament tallada. La carretera passa pel mig de Shurnukh, que l'hagin tallat ha aïllat el poble i ara per arribar-hi cal fer almenys 26 quilòmetres de camí sense asfaltar.

A l'entrada del poble, una dotzena de cases estan gairebé llestes per entrar-hi a viure. El cap de l'obra que feineja al costat d'una excavadora detalla per a qui seran: "Són per als que van perdre la casa amb la partició del poble".

El pròxim problema

Més enllà de la por als possibles enfrontaments a la frontera, Syunik també tem la construcció de l'anomenat corredor de Zangezur, que hauria d'unir Turquia i els dos territoris àzeris.

Encara que no s'ha detallat per on passaria, es pugna per la construcció d'una connexió ferroviària. D'aquesta manera Turquia, que està implicat en aquest conflicte al costat de l'Azerbaidjan, podria tenir accés terrestre a l'Àsia Central i Armènia perdria la frontera amb l'Iran.

Per això, alguns experts apunten que el corredor de Zangezur es podria convertir en el pròxim problema per a Armènia.