T'afecta el canvi d'hora? Quin impacte pot tenir en la salut

Com cada últim cap de setmana d'octubre, aquest diumenge de matinada cal endarrerir una hora el rellotge per adaptar-nos a l'horari d'hivern. El canvi horari, durant anys justificat per l'optimització energètica i l'aprofitament de les hores de sol, ja fa temps que està en dubte.

Sobretot perquè cada cop apareixen més estudis que plantegen que aquesta alteració brusca en el ritme circadiari de les persones --el cicle de 24 hores amb processos bioquímics, fisiològics o de comportament-- pot afectar l'organisme i desencadenar algunes afectacions de salut.

No obstant això, la relació entre el canvi horari i l'impacte en l'organisme humà encara presenta grans interrogants, ja que les dades obtingudes per les investigacions, per molt àmplia que sigui la mostra, són estadístiques i, tot i els indicis, encara és difícil establir una relació causa-efecte.
 

Mantenir l'horari d'hivern

Per estalviar-se els possibles sotracs sobre la salut, l'idoni, com apunten els experts, seria mantenir únicament l'horari d'hivern, sense adaptar-lo dos cops l'any, perquè és el que millor adapta el cicle vital de les persones amb les hores de llum.

Fa pocs anys, societats europees de recerca en ritmes biològics i en trastorns del son van escriure una carta a la Comissió Europea per destacar que les proves científiques mostraven que instaurar de forma permanent l'horari central europeu (CET), el d'hivern, era "la millor opció per a la salut pública".

Els motius eren diàfans: "amb el CET hi haurà més exposició a la llum al matí a l'hivern i menys a l'estiu. Això sincronitzarà millor el nostre rellotge biològic i la gent s'adormirà abans en relació amb la seva feina o als horaris escolars".

Aquesta argumentació va en la mateixa línia dels experts reunits en el Barcelona Time Use Initiative, que pretén reorganitzar els horaris per afavorir el benestar i la bona convivència, i planteja la necessitat de posar fi als canvis horaris.

Desajust del rellotge biològic

Javier Albares, especialista en Neurofisiologia i Medicina del Son, justifica l'adaptació a l'hora solar real: "La llum matinal és fonamental per a la nostra salut. Si ens quedéssim amb l'horari d'hivern, a l'hivern, en una ciutat com Barcelona, el novembre o desembre es faria de dia pràcticament a les nou del matí".

Si hi ha llum natural fins tard, el nostre cos no entén que ens toca dormir. Al final, dormim menys hores de les que necessitem".

A l'estiu, a l'estat espanyol, el desplaçament horari no és d'una, sinó de dues hores respecte de l'horari solar.

El resultat és que a l'estiu, durant el dia, hi ha més hores de llum i el nostre horari social i laboral, com reitera Albares, no s'ajusta al del rellotge biològic. Aquest fet, assegura, genera "un problema de salut de repercussions importants en l'àmbit cardiovascular, neurovascular o metabòlic, amb tendències a l'obesitat".   

El Parlament Europeu va aprovar el 2019 eliminar el canvi d'hora, però la fi encara no té fixada la data. La decisió està estancada perquè els estats membres no es posen d'acord.

Trastorns del son

Encara que els estudis que vinculen el canvi horari amb malalties més greus encara tenen molt camp per córrer, moltes persones sí que constaten que el canvi d'horari els altera el ritme del son.

Aquest fet està comprovat des d'una perspectiva fisiològica. El canvi d'hora altera la secreció de melatonina, l'hormona que regula els estats de vigília i son en funció de la llum solar.

Exposar-se a més llum fa que produïm menys melatonina i, en conseqüència, la funció hormonal que fa que tinguem son s'endarrereix. Encara que mantinguem els mateixos hàbits o horari laboral, des de la perspectiva del rellotge biològic, ens llevem una hora abans i el cos no descansa el que cal. 

Es tracta d'un efecte similar al jet-lag de quan viatgem a un país amb un fus horari diferent. Aquest fenomen pot provocar irascibilitat, decaïment, tristesa, fatiga, dificultat per dormir o son excessiva i dificultats per concentrar-se.

El psicòleg Jaume Celma, autor de diversos llibres explica que els primers dies després del canvi d'hora "ens falta o ens sobra una hora de son, i això trasbalsa".

"L'adaptació és cosa de pocs dies, d'una setmana, com a molt. I el canvi a la tardor impacta menys que el canvi a la primavera."

Exposició a la llum

Per Beth Ann Malow, professora de Neurologia i Pediatria al Centre Mèdic de la Universitat Vanderbilt de Tennessee, evitar els canvis horaris reportaria beneficis en la salut, tal com exposava en un article publicat a The Conversation.

Al marge dels trastorns de la son en adolescents que, conjuntament amb els nadons i les persones grans, són els col·lectius més afectats en els avançaments i endarreriments de les busques del rellotge, Malow estableix relacions científiques entre el canvi d'horari i els ictus i els atacs de cor.

Per la investigadora, el canvi horari de l'octubre és relativament benigne, però l'hora que s'avança a la primavera és més perjudicial per a l'organisme.

Això es pot deure, apunta, al fet que l'exposició a la llum més d'hora ens desperta i millora el nostre estat d'alerta, probablement perquè augmenta els nivells d'una hormona anomenada cortisol.

Com en les conclusions de l'estudi de Malow, altres investigacions han posat sobre la taula que el canvi d'hora primaveral estaria associat amb dels infarts de miocardi en els dies immediatament posteriors, un percentatge que es redueix considerablement en el canvi a l'horari d'hivern de la tardor.
 

Afectacions greus en la salut

L'estudi més ampli i recent és el que van publicar Investigadors de Chicago i d'Estocolm el juny del 2020 a PLoS Computational Biology, avaluant proves de l'impacte del canvi horari en un gran nombre de malalties als Estats Units i a Suècia.

La font de l'estudi era, d'una banda, una base de dades que incloïa més de 150 milions de pacients dels Estats Units, amb informació sobre salut, productivitat, baixes laborals, ingressos hospitalaris i altres elements. I, per altra banda, un registre nacional de pacients a Suècia, que incloïa més de nou milions de ciutadans del país escandinau.

Amb aquestes dades, els investigadors van trobar quatre grans grups en què el risc es modificava de forma important: malalties cardiovasculars, lesions, trastorns mentals i de comportament i malalties relacionades amb el sistema immunitari. 

En la majoria dels casos, hi havia un petit increment. Però en diverses malalties l'augment del risc era aproximadament d'un 10%. En resum, segons els seus càlculs, cada canvi horari està associat a efectes negatius en la salut en 150.000 persones als Estats Units i 880.000 a tot el món.

Les seves anàlisis coincidien amb les dades d'altres estudis, com els que revelen que el canvi horari augmenta el risc de malaltia cardíaca isquèmica en homes i dones de més de 60 anys o el d'accidents i lesions. 

També van observar un augment en trastorns mentals i de comportament, que associaven amb un augment de l'ús de substàncies psicoactives entre els homes adults. L'efecte més important es veia en homes d'entre 41 i 60 anys, tant als Estats Units com a Suècia.