Taiwan tria marcar perfil enfront de la Xina en unes eleccions que han fet estranys aliats

Si la Xina volia, amb amenaces i intimidacions, convèncer l'electorat taiwanès que li convenia més acabar amb les presidències independentistes, la victòria clara del candidat del Partit Democràtic Progressista obliga ara Pequín a buscar altres estratègies si el president Xi Jinping vol acomplir el seu somni de la reunificació.

La Xina votava en els comicis presidencials i legislatius taiwanesos. L'aposta era pel Kuomintang o Partit Nacionalista, paradoxalment l'arxienemic dels comunistes a la Xina des de la primera meitat del segle XX, derrotat per Mao Tse-tung el 1949.

Abans de ser vençut pel Gran Timoner, el líder del Kuomintang, Chiang Kai-shek, presidia tota la Xina. I en el seu refugi de Taiwan va mantenir viva l'aspiració de recuperar el poder al territori continental. Per això Taiwan es continua dient oficialment República de la Xina.

Eren els temps de la guerra freda i Taiwan va quedar alineada amb els Estats Units en la primera línia contra el comunisme. Chiang era un dictador que venia de Pequín, un poder central que parlava en mandarí.

"Han marxat els gossos i han vingut els porcs"

A Taiwan, més desenvolupat que el continent després de 50 anys sota control del Japó, el Kuomintang va reprimir amb mà de ferro la població local, que parla dialectes del sud, propis també de la província de Fujian, a l'altra riba de l'Estret.

La dita "Han marxat els gossos i han vingut els porcs" és d'aquesta època, de quan el domini japonès va ser substituït per la dictadura vinguda de la Xina continental. Taipei va ser el govern que representava tota la Xina a l'ONU fins a principis dels 70 del segle passat, quan Washington --Nixon i Kissinger-- es va acostar a Mao per reforçar el contrapès a la Unió Soviètica.  

Tot això per explicar que la política taiwanesa d'avui encara està fortament marcada per la divisió entre el vencedor, Lai Ching-te, i el candidat del Kuomintang, que ha quedat en segona posició.

El Partit Democràtic Progressista de la presidenta sortint, Tsai Ing-wen, i del ja president electe, Lai Ching-te, sorgeix de l'aspiració democràtica de la societat taiwanesa contra la dictadura de Chiang Kai-shek i els seus hereus, que finalment van donar el braç a tòrcer durant la primera meitat dels noranta en una transició tutelada pel mateix Kuomintang.

Per tant, la formació de Lai Ching-te, la primera que en la curta història de la democràcia taiwanesa ha aconseguit un tercer mandat consecutiu, representa alhora l'anhel de llibertat i una sensibilitat marcada pel que s'anomena "identitat taiwanesa".

És un concepte eteri, perquè la població de Taiwan és xinesa, però amb un clar sentiment d'insularitat, i no només precisament geogràfica.

Són ja més de set dècades d'història allunyada de la Xina, de la República Popular i, per tant, les generacions més joves tenen poca afinitat amb un món autoritari i molt tancat fins fa tan sols trenta anys. És, per exemple, l'únic territori a Àsia amb una legislació avançada en matèria de llibertat sexual.

Les reformes capitalistes a la Xina llançades a finals dels 70 del segle passat per Deng Xiaoping van obrir els braços a les inversions de Taiwan, en aquells temps molt ric en comparació amb el continent. Des d'aleshores s'ha girat la truita. No perquè Taiwan sigui pobre, perquè ha continuat creixent i sofisticant-se tecnològicament --és clau en la cadena de subministrament dels microxips més avançats--, sinó perquè la República Popular s'ha convertit per volum en la segona economia mundial.

L'economia taiwanesa en depèn en gran manera i aquest factor ha estat utilitzat per Pequín per pressionar els governs independentistes de l'illa.

Però ni les incursions en la zona d'exclusió aèria taiwanesa, ni per exemple les prohibicions d'exportar pinyes o cervesa al continent han fet combregar una majoria de taiwanesos amb la tesi del Kuomintang, que és "O nosaltres, o la guerra".

D'enemics a aliats

Si eren enemics el segle passat, per què ara Pequín "vota" Kuomintang? El Partit Nacionalista manté lligams més intensos amb Pequín, sobretot econòmics i, hereu de l'antic govern de tota la Xina, no comparteix la idea d'un Taiwan en progressiu allunyament del continent que caracteritza el Partit Democràtic Progressista.

Pequín acusa Lai Ching-te de ser un perill per a la pau. El president per als pròxims quatre anys a Taiwan respon que és Pequín qui no vol dialogar amb el Partit Democràtic Progressista, no a l'inrevés.

En una primera reacció, el govern xinès assegurava que el resultat de les eleccions a Taiwan no alterarà el curs de les relacions entre les dues ribes de l'estret, una manera de menystenir Taipei.

Però què vol dir el comunicat? Implica que continuarà augmentant la tensió entre Pequín i Taipei amb constants incursions xineses en la zona d'exclusió aèria taiwanesa, més càstig econòmic?

O quin és en realitat el curs? Va cap a un bloqueig progressiu de l'economia taiwanesa fins a una escalada militar?

Un futur amb guerra?

El ministre d'Afers Estrangers taiwanès advertia que la Xina podria intentar envair Taiwan a partir del 2027. La data té a veure amb el desenvolupament del potencial militar xinès, que hauria assolit un nivell suficient per garantir-se la victòria sobre un exèrcit taiwanès que no és qualsevol cosa, armat pels Estats Units.

No seria una guerra fàcil, implicaria desembarcar i controlar una població de més de vint milions de persones, una guerra que si Pequín vol començar ha d'estar segur de poder guanyar. El règim comunista-nacionalista de Xi Jinping no es podria permetre una derrota en el camí de fer realitat el somni de recuperar la sobirania de Taiwan.

Si necessitaria un motiu o no per passar de la reunificació negociada a l'ús de la força, Taipei no té intenció de proclamar una independència formal, que seria realment el detonant de l'opció bèl·lica per a la cúpula comunista.

Ara l'illa és completament independent de la República Popular en la pràctica, de facto, però no té el reconeixement internacional.

El president dels Estats Units, Joe Biden, que ha assegurat en més d'una ocasió que defensaria l'illa d'un atac xinès, reitera que Washington no dona suport a la independència de Taiwan i que respecta el principi d'una única Xina, la que representa el govern de Pequín.

Però per a Xi Jinping, el dilema continua sent com recuperar Taiwan si la majoria del poble taiwanès no ho vol. La fórmula "un país, dos sistemes", l'autonomia pactada per al retorn de Hong Kong a la Xina, ha quedat descartada per a la ciutadania taiwanesa després de la repressió de les protestes prodemocràtiques.

El resultat d'aquests comicis li diu a Xi Jinping que la qüestió de Taiwan no és només un afer de sobiranies, sinó de triar la democràcia enfront de l'autoritarisme.