Tales d'arbres selectives perquè flueixi més aigua riu avall, una opció contra la sequera

La primera prova de la nova aposta de la Generalitat per combatre la falta d'aigua s'ha fet en un bosc del Ripollès basant-se en un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

RedaccióActualitzat

En marxa un nou pla per fer arribar més aigua als rius. El Departament d'Acció Climàtica ha començat a provar en un bosc del nord del Ripollès una tècnica consistent en tallar un de cada quatre pins amb l'objectiu de millorar la gestió forestal i que més aigua de la pluja se'n vagi cap els rius i els aqüífers.

Es tracta d'un bosc del poble d'Espinavell, al municipi de Molló, i tota l'aigua i la neu que s'hi acumula van a parar al Ritort, que és afluent del Ter.

Amb aquest projecte, la Generalitat vol aconseguir augmentar l'anomenada "aigua blava", aquella que flueix cap als aqüífers i els rius i, des d'allà, als pantans.

D'aquesta manera, s'evita que l'absorbeixin els arbres o s'evapori perquè es queda a les fulles. Els criteris per triar els indrets segueixen un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal.

Anna Sanitjas, que és directora general de Boscos i Gestió del Medi d'Acció Climàtica, assegura que d'aquesta manera, reduint el 25% dels arbres de boscos seleccionats, s'aconseguiria "poder omplir tots els embassaments del país".

Els tècnics asseguren que la tècnica permetrà que més aigua flueixi cap als rius (3Cat)

Tot i això, diversos experts adverteixen que aquest benefici encara s'ha de veure, i que les tasques han de ser molt curoses --i les mínimes-- per no danyar els ecosistemes. Ho explica Cristina Sánchez, que és biòloga i presidenta de la Xarxa de Conservació de la Natura:

"Ens preocupa que aquesta mesura sigui una manera que la societat entengui una criminalització d'aquests boscos, que no són el problema. El problema és quina gestió estem fent de l'aigua."


L'elecció dels boscos

L'Institut Català de Recerca de l'Aigua ha fet un estudi exhaustiu que mostra on i com fer-ho per obtenir el màxim d'aigua als rius i pantans amb l'equilibri màxim. 

"Sempre són aigües amunt de captacions importants, i es tenen en compte no només els costos, sinó també els beneficis", explica Xavier Garcia, que és investigador de l'Institut.

El mapa que han elaborat mostra els indrets més idonis on l'aclarida ajudaria a fer més resilients aquests boscos a la crisi climàtica i els incendis, dos dels factors que ja fa molts anys que els científics estudien per aconseguir una correcta gestió forestal del país

Ara, l'estudi proposa afegir-hi el factor de l'obtenció d'aigua, com explica Garcia:

"Quan es tria on s'ha de fer, s'han de posar tots els objectius damunt la taula. Conservació de la biodiversitat, segrest de carboni, risc d'incendis, etc."


Bona part de l'aigua es queda al bosc o s'evapora

Segons aquest estudi, que s'ha publicat a la revista Journal of Environmental Management, la majoria d'aigua de pluja s'acaba convertint en el que anomenen "aigua verda", la que es queda als boscos o s'evapora. Per això consideren que la gestió forestal pot canviar aquesta proporció i fer augmentar l'aigua blava que aniria als rius.

Amb l'aclarida més lleugera, talant només un 10% dels arbres, que és menys de la meitat del que proposa la Generalitat, n'hi hauria prou per augmentar l'aigua blava en un 5%, una proporció que sembla petita, però que seria suficient per omplir el pantà de Sau sencer.

 

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut