Tallar l'aigua o rebaixar-ne la pressió: restriccions que poden arribar a l'agost si no plou

Si les pluges no arriben aquesta primavera --i amb força--, els 224 municipis que es troben en excepcionalitat per sequera entraran en emergència; un escenari on ja es preveuen restriccions de l'aigua de boca, com talls durant algunes hores del dia o reduccions de la pressió de l'aigua que surt de les aixetes.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) veu difícil que aquest escenari es pugui avançar, però no ho descarta, sobretot si les pluges segueixen sent escasses i el consum es dispara aquest estiu, com ja va passar l'anterior. La demanda d'aigua es va incrementar un 10%. "Si gastem més del que toca, entrarem en emergència abans", adverteix el director de l'ACA, Samuel Reyes.

Ara mateix, gairebé sis milions de ciutadans de 224 municipis --els que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat i de l'aqüífer del Fluvià-Muga-- tenen decretada l'excepcionalitat per sequera.

A la fase més greu de la sequera, la d'emergència, s'hi arriba, generalment, quan les reserves als embassaments estan al voltant del 16%. En aquest escenari, les restriccions inclouen la prohibició d'omplir piscines, reduccions en el consum d'aigua per a usos industrials o recreatius i, fins i tot, la supressió del reg agrícola. Però, també, en l'ús d'aigua potable a les llars.

De fet, els últims mesos alguns ajuntaments ja han decretat talls als domicilis durant algunes hores del dia. Són, sobretot, municipis que no estan connectats a la xarxa i que depenen de pous ara secs. Ara bé, es podrien produir talls de forma generalitzada?

Una decisió dels ajuntaments

"Dependrà de cada municipi i dels seus plans d'emergència", respon Reyes. Perquè, de fet, és una decisió que han de prendre els ajuntaments. La Generalitat, a través de l'ACA, fixa els litres màxims que poden gastar els municipis en funció dels seus habitants i de l'escenari de sequera que pateixin (230 diaris per persona en excepcionalitat), però són els consistoris els que han de decidir com els reparteixen.

I això no passa sempre per tallar l'aigua: "Una de les opcions òptimes és reduir la pressió per consumir menys", diu Reyes, que explica que fer talls "és molt complicat" perquè pot ocasionar problemes "de fuites" de la xarxa.

"Quins municipis en alguns casos han fet talls d'aigua? Aquells que tenen pèrdues a la xarxa del 50%, perquè, d'aquesta manera, estalvien molta aigua. En canvi, els que són eficients n'abaixen la pressió", resumeix el director de l'ACA.

Aquesta última és l'opció que es planteja l'Ajuntament de Barcelona si la sequera empitjora, tal com explica Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica: "Reduint la pressió aconseguim fer el mateix servei de consum domèstic o comercial amb menys aigua".

La mesura es podria activar, explica, quan el llindar que fixa la Generalitat estigui per sota del consum d'aigua habitual de la ciutat, que se situa en uns 170 litres per habitant, incloent-hi activitats econòmiques i comercials.

La sequera del 2008: un revulsiu en l'estalvi d'aigua

Després de la gran sequera del 2008, el consum d'aigua a les cases es va reduir dràsticament, al voltant d'un 20%. Ara mateix, a Catalunya, cada habitant gasta, de mitjana, uns 117 litres al dia. Les campanyes de conscienciació van donar els fruits i van ajudar a instaurar hàbits que encara avui manté gran part de la societat.

En alguns punts de Catalunya, a més, els consums diaris són encara més baixos. A Barcelona ronda els 105 litres, i en ciutats metropolitanes com Santa Coloma de Gramenet se situa al voltant dels 95.

Municipis incomplidors

Però amb l'actual sequera el consum no s'ha reduït a tot arreu ni amb la mateixa força. De fet, el 25% dels 600 municipis que tenen restriccions (perquè estan en fase d'alerta o d'excepcionalitat) estan gastant més aigua de la que els permet la normativa.

L'Agència Catalana de l'Aigua no vol detallar quins són els municipis que estan incomplint. Només explica que, en alguns casos, són municipis que tenen moltes pèrdues a les canonades, cosa que els fa incrementar el consum, i en d'altres es tracta de localitats que gasten molt més del que fixa el pla de sequera.

Reyes reclama als ajuntaments que facin els deures: "Si es complís el 100% el pla de sequera, estalviaríem cada mes al sistema Ter-Llobregat 1,5 hm3 d'aigua, que seria l'equivalent en un any a la nova dessaladora que hi ha projectada al Foix. És a dir, només aplicant bé el pla especial de sequera, fent les limitacions que toca, seria com tenir una dessaladora nova, i gratuïta", etziba.

Malgrat que l'ACA es nega a facilitar els noms dels municipis, TV3 ha pogut comprovar que Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, n'és un. Ho ha explicat el mateix regidor d'Aigües de la localitat, Albert Sala. El consum és de 317 litres diaris per habitant, lluny dels 230 que els marca ara mateix la Generalitat.

Sala explica que l'Ajuntament n'és conscient i que les dades es deuen, en part, a la morfologia del poble, format majoritàriament per cases unifamiliars, sovint amb jardí i piscina.

L'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres ha començat una campanya informativa i de conscienciació perquè veïns i veïnes estalviïn aigua. Aquests dies estan repartint una revista especial per totes les cases on es faciliten consells per reduir el consum d'aigua i, a més, s'adverteix de possibles sancions als usuaris que més aigua gasten.

Perquè, de fet, qui rebria la sanció seria l'Ajuntament per incomplir els volums màxims fixats per l'ACA. El govern municipal avisa, però, que si hi ha sancions ho repercutirà en els grans consumidors que hi ha al municipi.

Divergències entre partits per les sancions

El govern va aprovar a finals de febrer un decret que permetia multar els ajuntaments que no complissin amb les dotacions previstes. Però al Parlament només va rebre els vots d'ERC i d'un diputat no adscrit, i es va acordar tramitar-lo com a projecte de llei perquè els partits hi poguessin presentar esmenes.