Tamara Carrasco, absolta definitivament més de quatre anys després

L'activista Tamara Carrasco ha quedat absolta, ja amb sentència definitiva. El Tribunal Suprem n'ha confirmat l'absolució, després de revisar el cas a petició de la Fiscalia.

Aquesta acusació demanava set mesos de presó a Carrasco per incitació als desordres públics. El motiu, haver enviat suposadament un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya, el març de 2018.

La decisió de la sala segona del Tribunal Suprem s'ha pres per onze vots a favor i cinc en contra, entre els quals el de Manuel Marchena, president del tribunal, que també va jutjar els líders independentistes per l'1-O, i el de Pablo Llarena, que es va encarregar d'instruir la causa. Els altres magistrats contraris han estat Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro.

La sentència, que tanca definitivament el cas, es coneixerà en els pròxims dies i inclourà vots particulars, entre els quals el del ponent inicial, el magistrat Ángel Hurtado, ha quedat en minoria. El nou ponent de la resolució és el magistrat Javier Hernández.

Un cas que arrenca fa més de 4 anys

El cas de Tamara Carrasco va començar fa més de quatre anys, quan la van detenir a casa seva, acusada de terrorisme i rebel·lió. Al cap de mig any, l'Audiència Nacional va enviar el cas als jutjats de Catalunya i va rebaixar l'acusació al delicte de desordres públics.

Va mantenir, però, l'ordre de confinament municipal per a Carrasco, que durant un any no va poder sortir de Viladecans, on resideix, excepte per anar a treballar, fins que el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona es va fer càrrec del cas i va aixecar aquesta mesura cautelar.

Absolta dos cops

Carrasco va ser absolta primer pel jutjat penal número 25 de Barcelona, l'octubre del 2020, i més tard, el 22 de gener del 2021, per l'Audiència de Barcelona, en resposta a un primer recurs de la Fiscalia.

En la sentència original, que no veia delicte en l'actuació de Carrasco, la jutge criticava durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no va poder explicar com va obtenir l'àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre.

Tot i aquestes dues sentències absolutòries, però, la Fiscalia del Suprem va decidir tornar a presentar un recurs en considerar que sí que Carrasco va incitar a cometre desordres públics.

Segons la Fiscalia, les sentències absolutòries no apliquen la modificació de l'article 559 del Codi Penal feta el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l'ordre públic.

La defensa de Carrasco, en canvi, argumentava, quan la Fiscalia va presentar el recurs, que "la Fiscalia no accepta el criteri garantista del jutjat penal 25 i la secció 2a de l'Audiència de Barcelona".