Tanca la Pastisseria Pujol de Bescanó: adeu als "pujolets" després de més de 50 anys

Aquest diumenge abaixa la persiana una de les pastisseries més emblemàtiques del Gironès: "La Pujol" de Bescanó. Així és com tothom coneix popularment la Pastisseria Pujol.

La història de "La Pujol" és també la història del matrimoni que l'ha regentat durant bona part dels seus 54 anys de vida. Ells són la Josepa Pujol i el Pep Rossell.

Tot va començar l'any 1970, quan els avis de la Josepa van obrir la pastisseria, on també va treballar el seu pare. Quan el pare es va jubilar, el marit de la Josepa, que era professor, va decidir fer un canvi radical de vida. Va aprendre l'ofici de pastisser i va agafar el relleu del negoci, on ell i la Josepa han acabat treballant junts tot aquest munt d'anys: parella a casa i parella a la feina.

Famosa pels "pujolets"

Com tota bona pastisseria, "La Pujol" és coneguda per uns dolços propis. Uns petits cucurutxos farcits amb crema, nata o cafè. El nom també el van posar els clients. Es diuen "pujolets" i la Josepa i el Pep expliquen que han viatjat per mig món: "S'han emportat 'pujolets' a l'Azerbaidjan en un viatge de 24 hores en cotxe i varen arribar bé. També han volat a Nova York i ha vingut gent de Madrid a buscar-los expressament."

La botiga és al carrer Major, per on passa la carretera nacional, de manera que sempre hi ha molts vehicles i molta gent de pas.

Pastisser, un ofici sacrificat però "bonic"

Potser perquè viuen i treballen junts, la Josepa i el Pep són d'aquells matrimonis que un comença la frase i l'altre l'acaba. Sense perdre el seu bon humor, confirmen que la seva ha estat una feina sacrificada:

"Baixar de casa, que és dalt de la botiga. Començar a les 3 de la matinada i fins a les 9 del vespre. Cada dia menys dilluns (riuen)... Dilluns no!"

Tot i això, estan satisfets de la feina feta i aquests últims dies les emocions han estat a flor de pell. Expliquen que molts clients se'ls acosten per "recordar quan venien de petits amb els seus pares, quan la festa era visitar la pastisseria el diumenge a la tarda per comprar una pasta i menjar-se-la".

La Josepa també aprofita per donar les gràcies a totes les dependentes que han tingut al llarg d'aquests 54 anys d'història, i mig plorosa afegeix: "I en especial a la Judit, que porta 35 anys a casa i ha tractat molt i molt bé la gent, la felicita tothom."

"La pastisseria artesana desapareixerà"

Les filles de la Josepa i el Pep no agafaran el relleu del negoci. Arriba el moment de plegar, però no estan tristos. Consideren que simplement s'ha acabat una etapa.

Tampoc no descarten que algun altre company d'ofici els rellevi. El Pep explica que fa uns dies va venir un pastisser a mirar-se la botiga, però el panorama que li va dibuixar no era gaire esperançador per al sector:

"Em va dir que dels 40 que havien estudiat a l'escola de pastisseria, només ell havia continuat a l'ofici. La pastisseria artesana és un negoci que més aviat o més tard desapareixerà."

La contundència de Pep Rossell, de la Pastisseria Pujol de Bescanó, ha fet que ens preguntem quin és l'estat de salut de la pastisseria artesanal a Catalunya. Una pregunta que hem traslladat als gremis de pastissers de les diferents demarcacions.

Radiografia agredolça

Segons dades dels diferents gremis, des de principi d'any han tancat més d'una vintena de pastisseries, la majoria --quinze-- a la demarcació de Barcelona, que també és la més poblada. Per contra, s'han registrat tretze noves altes, la majoria també a l'àrea metropolitana.

En el cas concret de la demarcació de Girona, la foto dels últims 20 anys no és gaire esperançadora: de les 230 pastisseries que hi havia aleshores, només en queden 70, menys d'un terç.

Per què tanquen les pastisseries?

Els motius són diversos: falta de relleu generacional, ofec econòmic i un excés de burocràcia i d'exigències normatives.

Tot això sumat a un canvi d'hàbits --molta gent ha deixat de comprar les postres dels diumenges-- i a la proliferació de cadenes de forns amb degustació que tenen preus més baixos. I encara una dificultat més: costa trobar personal que vulgui treballar caps de setmana i festius.

Aquestes són algunes de les pastisseries que han tancat aquest 2024:

-Pastisseria Pujol, més de 50 anys a Bescanó.

-Pastisseria Collboni, 136 anys d'història a Palamós.

-Pastisseria Puigdomènech, gairebé 70 anys a Granollers.

-Pastisseria Danés, més de 50 anys a Arenys de Mar.

-Pastisseria Kessler Galimany, 75 anys d'història al barri de Sants de Barcelona.

-Pastisseria Exalta, fundada el 1815 a Reus.

-Pastisseria Santacana, 70 anys de vida a Valls.

-Pastisseria El Pati, gairebé 50 anys a Tàrrega.

"No ens estan cuidant"

El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Miquel Àngel Zaguirre, lamenta que els preus de les matèries primeres estan pujant molt i ells cada cop ho tenen més difícil per aconseguir finançament. I assegura que els ajuntaments els posen "traves" molt serioses cada cop que es vol obrir una nova pastisseria:

"Les normatives són impossibles de complir perquè el que demana Sanitat t'ho tomben els Bombers per motius de seguretat."

Tot i això, Zaguirre és optimista i està convençut que entre tots no deixarem perdre "una part essencial de la nostra manera de ser": "A Catalunya no s'entén una celebració sense pastís, un Tots Sants sense panellets ni Sant Joan sense coques."

I llança un missatge dirigit a les noves generacions de pastissers: "Els nous mitjans tecnològics ajuden a no haver de llevar-nos a les 3 de la matinada per fer uns bons croissants." Assegura que els aparells de fermentació moderns permeten fer-los a les 8 del matí, "quan obren la pastisseria, i sense perdre ni gota en qualitat".