Tantawi: la vella guàrdia militar continua sent la cara visible de la transició
Egipte té un nou home fort: el ministre de Defensa, Mohamed Hussein Tantawi. Com a cap del Consell Superior de les Forces Armades, ha assumit tots els poders que abans requeien en la figura de Hosni Mubarak, i a ell li pertoca conduir el país en el camí de les reformes polítiques que han de canviar la forma en què s'ha governat Egipte durant seixanta anys. La cúpula militar és qui té ara les regnes del poder, és l'encarregada de conduir les reformes polítiques Però com s'encaixa això amb una institució conservadora i preocupada per mantenir el poder i els privilegis? La clau podria estar en la divisió de l'exèrcit, entre la vella i la nova guàrdia. Però la vella continua sent la cara visible de la transició.
Tantawi ha estat un dels homes fidels a l'expresident des de 1991, quan va obtenir el càrrec de ministre de Defensa. Quatre anys després va esdevenir cap de les forces armades. Dins de l'exèrcit se'l veia com el "gos faldiller" del rais.
Però de fidel al règim, Tantawi ha passat a ser la figura clau per a la sortida de Mubarak. A les seves mans hi ha ara el joc d'equilibri entre la vella guàrdia conservadora i la nova, que veuria amb bons ulls la democràcia. D'això depèn el futur del nou Egipte.
Tantawi és un ferm defensor de l'"statu quo" i està molt preocupat per la unitat nacional. Veu el rol de l'exèrcit com a protector de la legitimitat constitucional i de l'estabilitat interna.
Recels de la nova generació de l'exèrcit
La seva reputació, de portes endins, no era gaire bona, segons el parer de l'ambaixador nord-americà a Egipte, Francis J. Ricciardone. En un dels controvertits cables publicats per Wikileaks, Ricciardone assegurava que "els oficials de rang intermedi eren molt crítics amb el ministre de Defensa, a qui veien com un incompetent més procliu a valorar la lleialtat que la competència dels seus subordinats".
Resistent als canvis
Segons Ricciardone, que a l'any 2008 el definia com un ancià –té 75 anys- distingit i encantador, Tantawi també era contrari a les reformes polítiques i econòmiques perquè considerava que erosionaven el poder del govern central.
El favorit del Pentàgon
La seva fidelitat al règim el va fer, a ulls de Washington i abans de les revoltes, el millor candidat a succeir Mubarak en la presidència. Segons Wikileaks, estava compromès a evitar cap altra guerra amb Israel, després de participar-ne en tres, els anys 1956, 1967 i 1973.
Amb la revolta ja en marxa, la seva va ser la primera cara de l'exèrcit a entrar a la plaça Tahrir per demanar als manifestants que abandonessin pacíficament les protestes, símbol que els militars no s'enfrontarien amb ells.
També s'ha erigit com la veu de l'exèrcit en les negociacions amb la Casa Blanca, i en aquests 18 dies de contestació popular s'ha arribat a entrevistar fins a cinc cops amb Robert Gates, l'últim cop dijous, per estudiar el pla de sortida de Mubarak.
Però de fidel al règim, Tantawi ha passat a ser la figura clau per a la sortida de Mubarak. A les seves mans hi ha ara el joc d'equilibri entre la vella guàrdia conservadora i la nova, que veuria amb bons ulls la democràcia. D'això depèn el futur del nou Egipte.
Tantawi és un ferm defensor de l'"statu quo" i està molt preocupat per la unitat nacional. Veu el rol de l'exèrcit com a protector de la legitimitat constitucional i de l'estabilitat interna.
Recels de la nova generació de l'exèrcit
La seva reputació, de portes endins, no era gaire bona, segons el parer de l'ambaixador nord-americà a Egipte, Francis J. Ricciardone. En un dels controvertits cables publicats per Wikileaks, Ricciardone assegurava que "els oficials de rang intermedi eren molt crítics amb el ministre de Defensa, a qui veien com un incompetent més procliu a valorar la lleialtat que la competència dels seus subordinats".
Resistent als canvis
Segons Ricciardone, que a l'any 2008 el definia com un ancià –té 75 anys- distingit i encantador, Tantawi també era contrari a les reformes polítiques i econòmiques perquè considerava que erosionaven el poder del govern central.
El favorit del Pentàgon
La seva fidelitat al règim el va fer, a ulls de Washington i abans de les revoltes, el millor candidat a succeir Mubarak en la presidència. Segons Wikileaks, estava compromès a evitar cap altra guerra amb Israel, després de participar-ne en tres, els anys 1956, 1967 i 1973.
Amb la revolta ja en marxa, la seva va ser la primera cara de l'exèrcit a entrar a la plaça Tahrir per demanar als manifestants que abandonessin pacíficament les protestes, símbol que els militars no s'enfrontarien amb ells.
També s'ha erigit com la veu de l'exèrcit en les negociacions amb la Casa Blanca, i en aquests 18 dies de contestació popular s'ha arribat a entrevistar fins a cinc cops amb Robert Gates, l'últim cop dijous, per estudiar el pla de sortida de Mubarak.
