Tants infants assassinats pel pare aquest any com en l'última dècada: què falla

L'assassinat d'una dona i els seus dos fills al Prat de Llobregat per part del pare no és només un nou crim masclista. És, un cop més, la constatació que estem davant d'un fenomen que --per més mitjans que s'hi aboquin-- no s'aconsegueix aturar. 

Els Mossos estan investigant la mort violenta de la dona i dels bessons, un nen i una nena de vuit anys, trobats tots tres aquest dimarts al vespre a casa seva. Hores abans de localitzar-ne els cossos, van saber que un home, el pare de la família, s'havia suïcidat a l'estació de tren del Prat. 
 

L'any més negre en crims masclistes

A principis d'abril, el 2024 ja és l'any més negre a Catalunya pel que fa a assassinats masclistes. "Portem un any molt cru", ha admès la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que ha sabut la notícia del crim al Parlament Europeu, on tenia previst un acte.

Cinc infants han estat morts pel seu pare, tants com tots els assassinats en l'última dècada. Els germans Xavi i Noa, al barri d'Horta de Barcelona, al gener; l'Ayax, el més petit, de cinc anys, a Bellcaire d'Empordà, la setmana passada; i ahir, els bessons del Prat, el Iago i la Marian.

A aquest tràgic inici d'any s'hi afegeixen les quatre dones mortes per la parella o exparella: la Fatima, la Laila, la Thais i la dona trobada morta fa només unes hores a casa seva, la Vanesa. Verge assenyala que "en cap altre àmbit" acceptaríem una situació així:

"Són xifres intolerables, no les podem permetre com a societat, no les podem normalitzar. El masclisme mata, el masclisme mata les dones, el masclisme mata les criatures."  

La lluita contra les violències masclistes

Lluny de ser un balanç fred, aquest recompte de dones i infants assassinats posa en evidència que som molt lluny com a societat d'erradicar les violències masclistes. 

En unes declaracions plenes d'indignació, la consellera ha fet èmfasi en la necessitat d'un canvi cultural: "La violència masclista és una violència estructural i ens necessitem totes i tots per erradicar-la." Verge ha insistit en el paper clau de la responsabilitat col·lectiva:

"La millor protecció contra les violències masclistes és la comunitària, és la social, és que aconseguim arrencar les arrels de les violències masclistes a tot arreu, que no deixem passar ni un senyal." 

En relació amb l'alt nombre d'infants assassinats aquest any a Espanya --als cinc de Catalunya se n'hi sumen dos d'Andalusia--, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha apuntat que "és possible que s'estigui produint una variació pel que fa a la reacció dels masclistes".

Quant a la violència vicària, Redondo ha detallat: "És atacar on més mal li pot fer a la dona i és atacar violentant els nens, és a dir, generant aquesta violència contra els menors." 

I és que l'augment de casos contrasta amb l'increment de recursos destinats a l'erradicació de les violències masclistes. La creació de jutjats especialitzats, la formació específica de professionals dels àmbits més diversos, des de la salut fins a la judicatura, la posada en marxa de SIES, serveis d'atenció especialitzada per a dones i fills repartits arreu del territori, serveis d'acollida... 
 

Per què un home mata la seva família? 

Que un pare mati la parella i els fills provoca consternació i incomprensió. Segons les expertes, darrere d'aquests atacs hi ha una voluntat de dominació i possessió de la família. 

Per la psicòloga especialista en violència masclista Gemma Altell, que també ha estudiat a fons els assassinats dels fills, "hi ha qüestions personals que poden explicar per què l'home acaba fent aquest pas; no tothom és capaç de passar a l'acció, d'assassinar". Però la situació va més enllà del factor individual:

"Si no estigués avalat per una condició estructural que ja legitima aquest abús de poder, no s'acabaria produint, o no es donaria sistemàticament contra les dones i els infants." 

Aquesta legitimació pot donar patrons d'imitació a alguns assassins que, segons expliquen les expertes, se senten reforçats per atacs anteriors. "Quan es produeix un homicidi, els dos o tres dies següents és bastant probable que se'n produeixi un altre", afirma la psicòloga Alba Alfageme, especialista en violències masclistes.

"A vegades acaben generant un efecte de reforç de la conducta; l'homicida se sent reforçat, perquè veu que hi ha altres homes que han comès aquest delicte." 

Educació, formació i sensibilització 

Educació i formació són clau en la lluita contra la violència masclista, però les veus expertes també coincideixen a dir que per evitar que els agressors s'acarnissin amb els nens sempre hi ha un precedent de violència abans dels crims, una alerta que, si es detecta a temps, pot salvar vides. 

La psicòloga especialista en violències masclistes Sonia Vaccaro, experta en violència vicària, és contundent quan afirma que "un home violent no és un pare".

"S'han d'apartar els nens, evitar que hi tinguin qualsevol contacte. Ser pare és una altra cosa: aquests individus són masclistes i són patriarcals, encara es creuen en possessió dels fills i per això decideixen sobre el que consideren que és propietat seva." 

Detectar la violència masclista al més aviat possible és crucial per evitar desenllaços tràgics. En el cas dels infants, escoltant-los i estant alerta a qualsevol senyal. Anna Fàbregas, pediatra i membre de l'equip EMMA de la Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Vall Hebron, explica que més de la meitat dels infants i adolescents que atenen venen derivats de professionals sanitaris, molts d'ells d'atenció primària.

"Quan ho detectem, ho hem de fer saber; s'ha de protegir aquests nens i nenes, encara que només sigui una sospita." 

Les escoles també poden ser un punt d'alerta: "A educació primària també s'hi ha d'oferir espais de confiança. Com et sents a casa? Hi ha alguna cosa que em vulguis explicar?" 

Des de la posició que li dona treballar cada dia amb nens i nenes, la pediatra destaca que la gran majoria de violències masclistes queden invisibilitzades. 

"Només veiem la punta de l'iceberg. Per desgràcia, ens arriben els casos molt greus, però quants n'hi ha que estan patint i que no els hem detectat? És on hem de posar totes les mesures del treball en xarxa de tots els professionals i comptar amb la sensibilització de la societat." 

El perill d'una onada reaccionària 

La ministra Ana Redondo també ha fet esment, arran de la mort de la dona i els nens del Prat, a la irrupció d'una onada reaccionària contra tots els avenços que s'estan aconseguint en la lluita feminista.

"Hem de ser conscients que, sempre que es produeix un avenç en igualtat feminista, es produeix una reacció contrària. Ens estem trobant amb una onada de neomasclisme, de discursos reaccionaris que ni tan sols reconeixen la violència de gènere com un problema estructural i això està calant." 

Qüestionar el testimoni de les dones o, fins i tot, negar l'existència de la violència masclista, en alguns casos, poden impedir que l'augment de polítiques i recursos freni l'escalada de crims.

Per la sociòloga Blanca Moreno, "hi ha discursos de l'extrema dreta que s'estan començant a normalitzar. Aquesta polarització i normalització dels discursos de l'odi porta a això".
 

Grups de treball i anàlisi per millorar la detecció

Un cop més, com en cada assassinat, el Departament d'Igualtat i Feminismes ha activat un gabinet de crisi per a divendres on són representats tots els departaments i serveis, per analitzar com millorar en la detecció d'alarmes i identificar possibles aspectes a millorar per prevenir assassinats masclistes.

La conselleria també ha anunciat la creació d'un grup d'expertes independents per identificar les millores pendents en la valoració del risc dels casos detectats i en els sistemes de protecció, especialment en l'àmbit de la violència vicària. 

Podeu recuperar el Sense Ficció dedicat a la violència vicària:

Què cal fer en situacions de violència masclista?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any i atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant una agressió, es pot trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 00 11 22.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.

També es pot recórrer a serveis com les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD) o els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).

Els Mossos, que tenen una guia d'autoprotecció per a dones amb consells bàsics de com actuar en cas de violència masclista dins la parella, també recomanen tenir preparat un pla de fugida o acordar una paraula clau amb els fills perquè demanin ajuda.