Tarana Burke, creadora del #MeToo:"No ens cal un nou hashtag, ara volem acció"

Burke creu que això serà un llarg viatge, que els hashtags no signifiquen canvis instantanis i que la gent s'ha de mobilitzar

Enllaç a altres textos de l'autor Vicky Miró Julià

Vicky Miró Julià

Periodista de la secció de Societat de TV3, especialitzada en tecnologia

@vickymiro
Actualitzat

Abans de complir 25 anys Tarana Burke, nord-americana nascuda al Bronx, ja havia patit tres episodis de violència sexual. Va decidir fer-se activista i el 2006 va crear el lema "Me Too" per ajudar les dones negres que havien patit abusos sexuals. Més de 10 anys després, quan l'actriu Alyssa Milano va publicar un tuit on convidava totes les dones que havien patit assetjaments a denunciar-ho sota el hashtag #MeToo, el fenomen viral la va agafar per sorpresa.

Vicky Miró Julià: Què vas sentir quan vas veure que el #MeToo es convertia en viral? 

Tarana Burke: Els meus sentiments inicials no van ser bons. Vaig sentir confusió perquè no sabia d'on sortia el hashtag i no entenia com l'havien descobert. I em vaig posar paranoica perquè temia què podia passar després que victimes de violència sexual expliquessin els seus secrets més profunds i  foscos a internet, cosa que ja no té marxa enrere.  

Creus que les xarxes socials són un bon lloc per a les víctimes?  

És important alçar la teva veu. Però no cal necessàriament que la teva veu hagi de ser amplificada per internet. Les histories i els drames que hem viscut s'han d'expulsar dels nostres cossos. Però crec que, a vegades, encoratjant les supervivents a explicar les seves històries estem comerciant amb la feina que fan les supervivents sense que elles obtinguin recompensa. 

Per què creus que dir o escoltar #MeToo ha ajudat tantes dones? 

Perquè sense haver d'explicar els detalls escabrosos de la teva història, si algú et diu MeToo això us connecta immediatament. Potser em va passar a mi  de nena i a tu d'adulta, però hi ha un drama compartit, i quan ho reconeixem ens enforteix, ens empodera. Ningú vol sentir-se sol, ningú vol ser la primera veu a explicar-ho, però, quan tu alces la veu i la sumes a un cor de veus, et sents millor. 

Com a supervivent, qui o què et va ajudar? 

Molta gent em va ajudar. I la primera persona a qui li vaig explicar va ser tan empàtica, i va ser tan curosa, que només portant-se així amb mi em va començar a guarir. I vaig pensar, com es fa això? I si totes les que hem sobreviscut això poguéssim tenir l'oportunitat, encara que fos un moment de sentir-se aixíi? Perquè, quan dic "MeToo", en aquest moment, t'estic dient: et veig, entenc el trauma que carregues, et reconec com a supervivent. Això pot canviar la vida d'una persona. 

Per això vas decidir convertir-te en aquest tipus de persones i vas engegar aquest moviment... 

Sí, per això em subleva quan algú redueix aquest moviment a titulars, acusacions, gent famosa, perquè és més profund que això. Va sobre connexions humanes, I podem començar el procés curatiu i podem començar el procés de posar-se en marxa. I ho vaig fer perquè treballava amb nens  i vaig pensar: algú ha d'ajudar els nens. I em vaig adonar que aquests nens es tornen adults i necessiten ajuda. Per tant, és més que ajudar els nens, és ajudar tothom. 

Què li diries a un supervivent que potser mira aquesta entrevista? 

Li diria: Sigues amable amb tu mateix. No has de convertir-te en un portaveu per formar-ne part, pots xiuxiuejar-t'ho a tu mateix i amb això ja n'hi ha prou per formar part d'aquest moviment. I tot el que has de fer per ser valuós és existir.  

I què en penses del hashtag  #NotAllMen?   

Uff, sí.  Això és internet, és democràtica. tothom pot dir-hi el que vol. I ho pateixo cada dia, insults, mems... Però què puc fer, deixar-ho? Penso:  em pots llançar a sobre tot el teu odi, però ja no podràs fer veure que no saps el que t'he explicat. El que hem exposat és allà per sempre. 

Potser se senten atacats o tenen por d'alguna cosa...

No entenen que cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat. I això no vol dir que aniràs a la presó, que perdràs la teva feina. La responsabilitat és limitar el mal que has causat. I molta gent té por de confrontar el que fa amb el mal que provoca. Si algú em pega a la cara, tinc dret a dir "aux". 

Què hem après del MeToo?

Crec que hem après que això serà un llarg viatge. Que els hashtags no signifiquen canvis instantanis. Que crear consciència no és suficient per canviar el món. La gent s'ha de mobilitzar. T'has d'alçar i sortir al carrer. No pots dependre dels mitjans o les xarxes socials per aconseguir canvis. Els moviments els fan les persones i crec que això la gent ho veu. 

Després del MeToo quin ha de ser el següent hashtag? 

No ens cal un nou hashtag. Segur que n'hi haurà més, però nosaltres estem impulsant noves campanyes i tot gira al voltant de l'acció. Vam tenir el #MeToo, vam amplificar totes aquestes històries i, ara, el que importa és què pot fer la gent corrent per contribuir a acabar o interrompre la violència sexual. Aquest és el pròxim pas. 

Has sentit a parlar de "La Manada"?

Sí. Va caldre que arribés al Tribunal Suprem perquè s'arribés a una sentència adequada. Estic molt orgullosa que la gent fos implacable fins que va arribar aquesta justícia. Perquè les paraules importen. Als Estats Units tenim una dita: "Diguem les coses pel nom". 

Què en penses, de la frase "només els homes poden acabar amb la cultura de la violació"? 

Hi ha una cosa que vull deixar clara. El "Me Too" no és un moviment sobre dones. És un moviment de supervivents. i això inclou tots els gèneres i tota la diversitat sexual. Els homes són supervivents també i feminitzar aquesta xacra dels abusos és empetitir-la.

Hi ha molta feina a fer. També amb la gent jove. 

Si pots ensenyar a un nen a no córrer amb les tisores a la mà, li pots ensenyar que no pots tocar algú sense permís. És un concepte molt senzill. 

ARXIVAT A:
Violència masclistaAgressió sexualFeminisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut