Taxa de residus obligatòria i més cara a gairebé tot Catalunya el 2025: mapa del reciclatge

De l'1%, 5%, 10%, 20%, 35%... Són algunes de les pujades de la taxa d'escombraries que aquestes setmanes estan aprovant els ajuntaments de cara al 2025. Hi ha una raó que justifica aquests augments.

Tot i que l'any passat ja hi va haver pujades, als municipis se'ls acaba el temps que els dona la Unió Europea per traslladar tot el cost d'aquest servei als ciutadans. Una normativa europea que és del 2004 i que la va concretar el 2022 la llei espanyola.

Per Teresa Guerrero, de l'Agència de Residus de Catalunya, pagar d'una manera clara i directa és la manera de ser conscient sobre què significa la gestió dels residus en la seva totalitat, des de la recollida, el transport, el manteniment de les fraccions o la recuperació dels recursos:

"Tota aquesta feina val diners. El que ens diu la Unió Europea és que hem de posar de manera diferenciada, específica, la totalitat dels costos en aquesta taxa perquè sapiguem realment quant val. Saber el cost és una manera de conscienciar de la importància del servei i fer que la gent produeixi menys residus i els separi millor."

El que els ciutadans han d'entendre, diu el responsable de l'Àrea d'Acció Climàtica de l'AMB, Guille López, és que o separem o paguem. "Com menys reciclatge, hem de pagar més i el cost ambiental és més gran", explica.

Què i com s'ha de pagar?

Els ciutadans han de pagar el 100% de la infraestructura municipal per a la recollida de residus, els costos del tractament d'aquests residus i també per a l'ús de les incineradores i abocadors.

En alguns casos, l'ajuntament gira un rebut per tot l'import. En altres, com als municipis de l'Àrea Metropolitana i a 10 del Consell Comarcal, els veïns fan dos pagaments: un a l'ajuntament i un altre a l'ens supramunicipal que s'encarrega del tractament.

Taxes municipals

Hi ha moltes diferències entre els diferents municipis. De fet, hi havia ajuntaments que no la tenien i que s'han vist obligats a implantar-la per al 2025. D'altres la tenien, però el seu import no arribava al 100% del cost i la resta es pagava dels pressupostos municipals.

Dels 35 municipis de l'Àrea Metropolitana, 10 no tenien taxa diferenciada. L'Hospitalet n'és un. L'import mitjà de la taxa per al 2025 serà d'uns 100 euros i l'Ajuntament espera recaptar els 16,5 milions d'euros que assegura que li costa el servei.

Tampoc en tenien ni Sant Cugat del Vallès ni Santa Coloma de Gramenet. En aquest últim cas, la taxa anirà dels 82 als 550 euros, tot i que l'ajuntament assegura que el 80% dels contribuents es troben en els dos primers trams, fins als 152 euros.

Taxes per tractament

A l'AMB, l'import per pagar va en funció del percentatge de recollida selectiva de cada municipi. Així, per a Cervelló, que separa el 28,7% de la seva brossa, el cost supera els 140 euros, mentre que per a Torrelles de Llobregat o Santa Coloma de Cervelló, que superen el 71% en recollida selectiva, el cost se situa al voltant dels 60 euros.

Segons l'ens supramunicipal, tractar una tona de fracció resta val 130 euros, la de l'orgànica ben separada, 63 i gairebé a cost zero, el paper, el vidre, el plàstic o el metall separat, perquè hi ha empreses que el reciclen i es compensen els costos.

Als ecoparcs i a les diferents plantes de tractament s'intenta recuperar el màxim dels materials que arriben barrejats dins la fracció resta, la del contenidor verd o gris. En el cas dels plàstics, Guille López, de l'AMB, apunta una paradoxa:

"A l'ecoparc recuperem el doble de plàstic que el que ens arriba separat al contenidor groc."

També preocupa, i molt, a l'Agència de Residus de Catalunya, la baixa separació de la matèria orgànica, que se situa en un terç del total. Per tant, dues terceres parts van al contenidor de resta. I això que fa 20 anys que, a Catalunya, els ajuntaments estan obligats a facilitar-ne la recollida.

Tal com apunta Teresa Guerrero, de l'Agència de Residus de Catalunya, ja no és només una qüestió de costos, sinó també d'evitar contaminar els sòls i el medi ambient, ja que "la matèria orgànica és la fracció que té més impacte ambiental":

"Quan la portem a l'abocador, és la que té més emissions, més importants que el CO₂, i és la que contamina les aigües, també. En canvi, quan la portem amb la recollida selectiva al contenidor marró, allí podem aprofitar el recurs, fent energia amb el biogàs o fent compost."

I encara un punt més a favor de la separació de fraccions. La Unió Europea fa anys que va establir els percentatges obligatoris de reciclatge: 55% per al 2025, 60% per al 2030 i 65% per al 2035. Això pel que fa al reciclatge, que vol dir que els de recollida selectiva han de ser, almenys, 10 punts superiors.

En dades de finals del 2023, Catalunya se situa en el 46%, Barcelona, en el 41%, l'Hospitalet de Llobregat, en el 28%, Badalona, en el 29,62%, Sabadell, en el 35% o Terrassa, en el 44,74%, per citar els municipis més poblats de Catalunya i on és més difícil implantar sistemes alternatius al contenidor, obert les 24 hores.

Des de l'Agència de Residus de Catalunya, s'és conscient que, a les grans ciutats, substituir els contenidors oberts no és senzill, tal com considera Teresa Guerrero, però es qualifica d'imprescindible per assolir els percentatges fixats per Europa:

"Els models, a les grans ciutats, normalment són mixtos. Hi ha barris on es pot fer porta a porta, d'altres, amb contenidors amb identificació o barrejar-se segons la fracció."

A Catalunya, el percentatge més alt de recollida selectiva (amb dades del 2023) es registra a Albons, al Baix Empordà, amb un 93,91%, i el més baix, Fígols, al Berguedà, que no arriba ni al 10%.

Es pot consultar el percentatge de recollida selectiva de tots els municipis de Catalunya en aquest mapa interactiu i en aquesta taula cercable, a partir de les dades, municipi a municipi, de la web de l'Agència de Residus de Catalunya.

Hi ha ajuntaments com Manlleu o Torrelles de Llobregat que fa molts anys que tenen porta a porta, però el cas de Santa Coloma de Cervelló és que en 3 mesos va passar de recollir separadament el 40% a fer-ho el 76%. Van començar el novembre del 2022 i, evidentment, no ha estat exempt de crítiques i cert rebuig. Per això, el seu regidor de Medi Ambient i Agricultura, David Prieto, assegura que el que és verdaderament important és haver-ho mantingut fins ara.

El cas de Santa Coloma de Cervelló exemplifica que es poden canviar els hàbits de la població, però que és imprescindible la implicació de les administracions i dels productors. Cal conscienciació i incentius, siguin econòmics o ambientals.

Catalunya està pendent de tenir una llei de residus. L'avantprojecte es va aprovar a l'abril (amb l'anterior govern), incorporava mesures preventives, la promoció de l'economia circular i la responsabilitat ampliada del productor.

Una responsabilitat compartida: què pot fer cada col·lectiu?

Què pot fer la població?

Visualitzar i adonar-se dels residus que fa, així com intentar generar la mínima quantitat de residus en el moment de comprar, utilitzar i consumir productes.

Allargar al màxim la vida útil de tots els materials i productes que es compren i, quan hi hagi un residu, reconèixer les fraccions per separar-les adequadament, perquè després podem recuperar els recursos. És a dir, consumir millor i separar més.

Què poden fer els ajuntaments?

Els ajuntaments, a banda de donar aquest servei i garantir que es faci satisfactòriament, han de transformar tots els sistemes de recollida selectiva per fer-los més eficients i que cada llar pagui en funció del que genera, separa o recicla.

Què pot fer la Generalitat?

Ajudar els ajuntaments econòmicament i tècnicament per implantar sistemes de recollida més eficients. També intercanviar experiències amb altres municipis que han assolit bons percentatges de recollida selectiva. I donar impuls definitiu a la llei de residus.

Què poden fer els productors?

Minimitzar els envasos d'un sol ús, reduir o eliminar els embolcalls de molts productes i responsabilitzar-se encara més del reciclatge dels seus productes, el que s'anomena responsabilitat ampliada del productor.