Taxis aeris i drons missatgers: reptes pendents d'una realitat que pot arribar en 5 anys
- TEMA:
- Mobilitat
Agafar un taxi aeri o enviar un paquet urgent amb un dron podria ser una realitat a Europa d'aquí a tres o cinc anys, segons EIT Urban Mobility, una entitat vinculada a la Comissió Europea que posa en contacte centres de recerca, universitats i empreses per accelerar el desenvolupament d'innovacions sostenibles.
De fet, dissabte passat, un dron taxi va fer un vol de prova amb un passatger als afores de París. La companyia Volocopter, l'empresa alemanya propietària d'aquest aparell elèctric, voldria fer vols comercials a París o Singapur abans de dos anys.
Diverses companyies han engegat processos de certificació davant l'Agència de Seguretat Aèria Europea, però per obtenir aquesta certificació encara queda molt camí per recórrer.
Cal ocupar més l'espai aeri? Quins beneficis pot aportar? I quins aparells veurem circulant per sobre nostre?
Clars beneficis en casos d'emergència
"La mobilitat aèria ens l'hem d'imaginar com una solució tecnològica que pot resoldre alguns nínxols de mercat, com el transport urgent, per exemple en el sector mèdic", explica Lluís Puerto, director de Desenvolupament de Mercats d'EIT Urban Mobility.
Puerto participa en el congrés mundial de ciutats intel·ligents Smart City, que s'està celebrant a Barcelona.
"Un trasllat mèdic en una ciutat gran pot ser la diferència entre sobreviure o no."
Entre els casos d'emergència en què aquesta tecnologia podria resultar clau, hi ha l'entrega de subministraments urgents amb drons a hospitals o el trasllat amb vehicles aeris de ferits de gravetat o de personal mèdic.
També seria molt útil per abastir població aïllada en cas d'un desastre natural o fer arribar medicaments a un domicili en cas d'emergència.
La distribució de mercaderies industrials pot ser un altre bon mercat, per exemple en entorns controlats.
"A Barcelona tenim un port, un entorn que podem perimetrar i controlar. Aquí hi veurem transport aeri de mercaderies i també de passatgers."
Fins i tot podríem veure aviat una mena de pont aeri regional Barcelona-Andorra o entre Mònaco i Niça, que connectaria els aeroports de ciutats amb un servei regular de "llançadores aeroportuàries".
I pel que fa al transport privat, podria reduir sensiblement el temps d'alguns trasllats, però de moment sortiria molt car perquè el servei fos viable.
Entre els beneficis també s'apunta una reducció de la sinistralitat viària: comparat amb el transport per carretera, l'aeri podria reduir 1.500 vegades els accidents mortals, segons l'EASA.
S'estima, per exemple, que arribar a l'aeroport des del centre de la ciutat costaria --de mitjana-- entre la meitat i una quarta part del temps que es triga ara, però un servei de taxi dron no estaria a l'abast de totes les butxaques.
Per a quan?: la seguretat és la clau
Quan arribarà al mercat aquesta tecnologia "dependrà de les ciutats, de si la volen desenvolupar o no", explica Lluís Puerto.
Dels 12 països europeus que han participat en un estudi presentat aquest dimecres, la meitat ho està estudiant i hi veu beneficis, i l'altra meitat "no veu un guany clar en la mobilitat aèria urbana".
I això que s'estima que el sector de la UAM --per les sigles en anglès-- podria moure a Europa 4.200 milions d'euros el 2030, el 31% de la quota mundial prevista per a aquest mercat, i crear 90.000 llocs de treball.
Però sobretot dependrà, adverteix Puerto, que demostri ser un sistema de transport segur i silenciós.
La seguretat --tant objectiva com subjectiva, que els ciutadans se sentin segurs-- és una de les prioritats per a les ciutats que han participat en l'estudi, i que volen un trànsit aeri molt regulat i amb certificacions fiables.
No es posen d'acord, però, en si aquesta regulació ha de ser estatal o local, tenint en compte que és un model que, si s'aplica, s'hauria d'integrar en els plans generals de mobilitat de cada territori.
En general creuen que els beneficis superen els riscos i que aquesta tecnologia pot millorar la mobilitat i el transport urbans, sobretot el transport mèdic urgent, però no veuen tan clar el seu ús privat o com a drons taxi, perquè sortirà car i no estaria a l'abast del conjunt de la ciutadania.
També els preocupa el soroll que fan aquests aparells i com pot afectar la contaminació acústica de les ciutats, perquè encara no hi ha prou estudis sobre el seu impacte.
I com afectaria el medi ambient, per exemple les aus que sobrevolin les mateixes zones que els drons o els aparells tripulats.
Entre les ciutats que estan liderant el desenvolupament d'aquest transport aeri urbà hi ha Dubai, Los Angeles, Sao Paulo i diverses ciutats xineses.
A Europa, explica Puerto, hi estan apostant amb força ciutats com "Toulouse, que té una indústria aeronàutica molt potent, o Hamburg, que té una àrea aeroportuària de primer ordre".
"Aena també planifica fer proves a l'aeroport de Barcelona, a no molt llarg termini."
Quin tipus de vehicles?
"A dia d'avui ningú es planteja un vehicle amb combustibles fòssils, sinó de zero emissions, amb bateries, d'hidrògen o una hibridació de les dues formes", explica Puerto.
"Estem veient drons de fins a 50 kg i els anomenats VTOL (Vehicles Take-off and Landing), vehicles d'enlairament i aterratge amb diverses hèlixs, que porten un nombre limitat de passatgers en trajectes d'entre 100 i 150 km."
Actualment hi ha més de 200 models de vehicles aeris ecològics que s'estan desenvolupant o en fase de proves.
Alguns, promoguts per empreses europees com Volocopter, Wingcopter, Lilium o Ascendance, tenen els processos de certificació força avançats, però encara sense dates concretes per poder vendre els seus productes o serveis.
I és que encara hi ha molts dubtes per resoldre, no només sobre les bases normatives, tècniques i de seguretat que han de regular aquest tipus de transport aeri en concret, sinó també sobre com fer-lo compatible amb la resta del transport aeri, la planificació urbana, el transport públic o la normativa ambiental.
- ARXIVAT A:
- Trànsit Mobilitat Crisi climàtica